13 Maig

Des de París, ciutat on treballa al think tank OpenExp, Yamina Saheb, es connecta a la videotrucada amb el CEEC per parlar sobre l'estat de situació d'Europa i Catalunya envers els objectius de neutralitat climàtica, de les polítiques energètiques i de sostenibilitat que està impulsant la UE i altres temes d'actualitat del sector. Doctora en enginyeria de l'energia, analista de política energètica, i membre de l'IPCC des del 2018, Saheb és una de les veus més autoritzades i alhora més crítiques del panorama europeu amb relació a la transició ecològica. Un dels seus discursos més punyents, el qual la va donar a conèixer entre el gran públic, va ser el que va fer al Parlament Europeu l'any passat al voltant de l'emergència climàtica i el concepte de suficiència...

En què consisteix la suficiència?

La suficiència són totes les polítiques i pràctiques que eviten la demanda inicial de tots els recursos naturals alhora que ofereixen benestar per a tots dins dels límits planetaris. Així doncs, en aquesta definició primer tenim un conjunt de mesures polítiques i pràctiques diàries. L'ordre en què apareixen és important. Primer la política i després les pràctiques diàries. Per exemple, els carrils de bici faran que la bicicleta sigui una pràctica social i això és el que porta a un canvi d’hàbits de la gent. El canvi és la conseqüència de les polítiques. De fet, hi ha evidència empírica que com a ciutadans estem tancats per les solucions que estableixen les polítiques.

I seguint amb la definició, aquestes polítiques  han de proporcionar benestar per a tothom dins dels límits planetaris.

Avui, amb tota la feina feta, només parlem de transició energètica, descarbonització, etc. però oblidem que el canvi climàtic és un d'entre molts altres senyals de la crisi ecologista i quan només es posa el focus en l'energia i la descarbonització només s’arriba a les solucions equivocades, les que tenen un impacte negatiu en la biodiversitat. Per exemple, entre les solucions equivocades hi ha la captura de carboni i el seu emmagatzematge. Aquesta és una solució que requereix terreny, terreny que no tenim, per capturar i emmagatzemar el carboni.

Per tant, no cal que parem gaire atenció a les mesures  tecnològiques?

Avui les polítiques de la UE es basen en l'eficiència energètica, que permet millorar els avenços tecnològics, i després en el desplegament de les renovables. Amb les emissions que se’n derivaran d’aquestes dues, no podrem descarbonitzar-nos el 2050. Acabarem amb un gran nombre d'emissions que haurem de posar en algun lloc i el que es proposa actualment és captar aquestes emissions i emmagatzemar-les en la terra. Deixem de banda que ni tan sols sabem com capturar i emmagatzemar les emissions a gran escala...

Això és el contrari del que persegueix el seu  concepte de suficiència.

Si haguéssim adoptat el concepte de suficiència, el que hauríem fet és preguntar-nos què necessitem. Avui escoltareu les empreses energètiques dir que només responen a la demanda d'energia que existeix. Com a ciutadans no tenim necessitats d'energia, tenim necessitat de comfort. L'energia és només un dels mitjans per oferir-te aquest comfort i no una finalitat en si mateixa. Així que avui el que està malament és que considerem l'energia com un fi. Primer hem de pensar en les nostres necessitats, i després mirar com satisfer aquestes necessitats amb el menor consum energètic possible. Però avui no ens preguntem sobre les necessitats. Partim de la solució existent, i intentem millorar-la o substituir-la per recursos renovables.

Parlant de necessitats, més del 80% dels edificis  d'habitatges a Espanya es veuran obligats a reformar per complir els requisits  energètics de la UE, segons la darrera directiva.

Avui els nostres edificis no estan ben dissenyats. Des de la industrialització, pensem en la construcció dels edificis sense tenir en compte la natura. Així, per exemple a Espanya si ens fixem en les cases antigues a l'estiu són més fresques que les cases modernes. A les cases modernes necessitem aire condicionat per mantenir-les fresques perquè estan mal dissenyades. Els nous edificis haurien de tenir en compte el disseny bioclimàtic, això vol dir construir de manera que aprofitem el que ofereix la natura. No anem en contra de la natura.

I com fem una renovació tan gran?

El primer que hem de tenir en compte no és només la renovació energètica. Això està malament. Per això no té èxit. I el segon error de la nostra estratègia és que els ciutadans han de prendre la iniciativa i reformar els seus edificis. A Alemanya van començar l'any 2000 amb el programa KW i van malgastar milers de milions d'euros. Alemanya i França lideren aquesta despesa per fer renovació energètica i confien en el fet que el punt de partida és l'individu. Però fent això no creem l'escala necessària per reduir el cost de la renovació. Per tant, el que hem de fer és, en comptes de malgastar els diners en el que anomenem renovació pas a pas, hem de renovar-ho tot alhora en un sol pas. Els diners públics s'han de destinar a crear un mercat de renovació d'edificis per adaptar-los al segle XXI, inclosa la renovació energètica. Posar incentius perquè els individus facin reformes significa bàsicament que els responsables polítics no fan la seva feina perquè és la seva feina organitzar el mercat d'una manera que permeti superar els reptes del segle XXI.

Aquestes grans transformacions suposen una amenaça  per a l'equilibri social a la UE?

La justícia social està en risc a la UE perquè aquestes polítiques carreguen tota la responsabilitat sobre els individus, sobretot en aquells amb ingressos baixos, els més vulnerables. Per exemple, l'any passat es va extendre l'European Trading Scheme (ETS) als edificis i la mobilitat, i això comportarà un desastre des d'una perspectiva social. Per compensar aquest desastre, van crear el fons social climàtic, però no van posar prou diners, així que el que passarà és que la factura energètica a casa i per a la nostra mobilitat serà molt elevada. I a més a més, si pugen els preus de l'energia, també pujaran els preus dels aliments i tindrem més gent patint pobresa alimentària. Ens estan portant cap a un gran moviment social a Europa.

Una de les seves queixes és que els països de la  UE continuen utilitzant el pressupost de carboni restant.

El nostre objectiu climàtic és per al 2050 i no tenim en compte les emissions del passat. En no prendre-los, acabem fixant-nos objectius per al 2050. Però com a europeus hauríem de ser neutres en carboni el 2033. Això vol dir que entre el 2033 i el 2050 totes les emissions que emetrem formen part del pressupost de carboni restant que són les emissions que altres països no van gastar. Estem colonitzant l'atmosfera... I res no aturarà que altres països que no emetien fins ara emetin ara, així que això vol dir que el desastre climàtic passarà molt abans.

T'hem sentit dir que el teu fill de 3 anys no  arribarà a l'edat de la seva àvia...

A finals de segle, amb les polítiques actuals, anem cap a un augment de 3 graus en la temperatura global... No hi haurà vida en aquest planeta si les temperatures augmenten tant. I aquest és un dels millors escenaris, podria empitjorar. Per tant, això vol dir que quan el meu fill arribi a l'edat de la meva mare el planeta no serà habitable.

I mentrestant, alguns països de la UE, liderats  per França, estan pressionant per continuar confiant en l'energia nuclear...

Amb l'energia nuclear no s'estan considerant alts riscos ambientals ni el cost econòmic associat... el cost d'un megawatt d'energia nuclear és molt superior al que es produeix amb solar o eòlica. Però si substituïm els combustibles fòssils per energia nuclear, encara hi ha un altre factor: la posada en marxa d'una central nuclear triga uns 20 anys. És el cas de la central nuclear francesa de Flamanville. Encara no funciona, i hi han destinat milions d'euros. I encara hi ha un altre factor: les onades de calor seran més freqüents i els reactors nuclears necessiten refrigeració. I actualment ja estem passant per una greu crisi hídrica... Com se suposa que els refredarem amb 50 graus? No els podrem refredar. El que sol passar a França amb les onades de calor és que tanquen els reactors nuclears pel problema de l'aigua.

I què me’n diu de l'hidrogen verd?

Produïm electricitat per produir una energia renovable... Això és estúpid. De nou, adoptem el punt de vista de la solució. Però la pregunta és: necessitem cotxes, o només tenim una necessitat de mobilitat? Nosaltres, els ciutadans, tenim una necessitat de mobilitat que s'hauria d'atendre m la planificació urbanística. El problema que tenim és que no ens preguntem per la necessitat, partim de la solució.

Pel que fa a l'energia solar, com t'expliques que  l'autoconsum solar a Espanya només cobrís el 3% de la demanda elèctrica durant  el 2023?

Aquesta és l'evidència que les nostres polítiques energètiques són un fracàs perquè si haguéssim tingut èxit, Espanya hauria estat funcionant al 100% amb energia solar i eòlica. Aquestes polítiques no es pensen amb una perspectiva a llarg termini, només es pensen des de la perspectiva a curt termini. Em temo que tot el problema és la falta de coratge dels polítics.

Les comunitats energètiques locals ajudaran a  democratitzar el sistema energètic?

Les comunitats energètiques són molt importants, però depèn de com estiguin dissenyades, i no crec que amb el disseny actual estiguin fent el paper que haurien de tenir. Perquè avui l'energia no està a les nostres mans, està en mans de grans empreses, i cal recuperar-la, tenir el control de la producció d'energia, i per això les comunitats energètiques són tan importants.

Quin serà el desencadenant de la metamorfosi que  vostè anuncia?

La crisi alimentària a què ens enfrontem a la UE. És probable que es produeixi abans del 2030. Si Rússia guanya la guerra controlaran el 30% de la producció de cereals, per exemple. I això vol dir que decidiran el que vulguin i, al mateix temps, el canvi climàtic no farà més que agreujar els problemes que ja tenim. En el cas d'Espanya, és un dels principals productors de verdures i fruites. Tanmateix, per fer-ho, Espanya depèn de l'agroindústria que està destruint els sòls i, a més, amb el canvi climàtic estem tenint cada cop menys precipitacions i més onades de calor. Per tant, la producció continuarà baixant. La combinació de tot això ens portarà a una crisi d’aliments.