21 Maig

·    Un 70,9% de les emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle i un 85,8% de les emissions de CO₂ estan relacionades amb el sector de l’energia

·     L’Institut Català d’Energia (ICAEN) posarà a disposició de la indústria 50 milions d’euros per a inversions en matèria d’estalvi i eficiència energètica i 8 milions per a impulsar la mobilitat elèctrica mitjançant l’adquisició de vehicles d’energies alternatives, la instal·lació de punts de recàrrega, la implantació de sistemes de préstec de bicicletes elèctriques i actuacions incloses en plans de desplaçaments d’empresa

·     Els ciutadans, empreses i administracions podran sol·licitar els ajuts per a la mobilitat sostenible a partir del proper dimarts

·     Addicionalment a aquests recursos, s’està treballant en una línia d’impuls al finançament de projectes relacionats amb la transició energètica, dotada amb 8,3 milions

El departament d’Empresa i Coneixement de la Generalitat, a través de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), destinarà més de 58 milions d’euros a un primer paquet de mesures per fer front a l’emergència climàtica. Les actuacions tenen com a objectiu immediat incentivar les inversions de les empreses i els ciutadans en estalvi i eficiència energètica, de manera que redueixin tant el consum d’energia com les emissions que hi estan relacionades de manera directa i indirecta.

Un 70,9% de les emissions de gasos causants de l’efecte hivernacle i un 85,8% de les emissions de CO₂ estan relacionades amb el sector de l’energia. Per això, i amb la voluntat d’accelerar la transició cap a un model energètic més net, sostenible i democràtic, les primeres actuacions s’han focalitzat en dos dels principals sectors consumidors d’energia final a Catalunya: el transport (40%) i la indústria (27%). En el cas del transport, a més, un 95% de l’energia consumida procedeix d’energies d’origen fòssil. “L’energia és la causa i ha de ser la solució d’aquest problema”, ha resumit la consellera. La Generalitat treballa amb la fita d’aconseguir descarbonitzar el sistema energètic català l’any 2050.

Les mesures en l’àmbit de la mobilitat comptaran amb més de 8 milions d’euros de pressupost. En aquest sentit, la setmana que ve es posaran gairebé 7,2 milions d’euros a disposició de ciutadans, empreses i administracions per incentivar l’adquisició de vehicles d’energies alternatives, la instal·lació de punts de recàrrega –públics i domèstics o vinculats-, la implantació de sistemes de préstec de bicicleta elèctrica i l’aplicació de mesures de plans de mobilitat d’empreses, d’acord amb el Pla MOVES. A aquesta xifra s’hi afegiran 864.000 euros més que es destinaran a culminar la xarxa ràpida de recàrrega elèctrica a les carreteres catalanes, amb l’objectiu que tot el territori disposi, a un màxim de 30 quilòmetres, d’una estació que permeti carregar fins a 120 quilòmetres en menys de mitja hora. 

Mesures per descarbonitzar la indústria

En matèria d’indústria, s’habilitaran 49,5 milions d’euros destinats a línies d’ajuts per incrementar l’estalvi i l’eficiència energètica en l’activitat manufacturera, de manera que aquestes redueixin el seu consum i, per tant, disminueixin les seves emissions i incrementin la seva competitivitat. Aquests diners es destinaran a ajuts per incentivar la inversió en equips productius i auxiliars –renovació d’equips, substitució de processos productius, etc.- i també a la instal·lació de sistemes de gestió de l’energia. “Catalunya vol seguir sent industrial, i per això hem dissenyat estratègies per assessorar les PIMES en matèria d’estalvi energètic i fer-les més competitives”, ha detallat Chacón.

Aquesta mesura se suma al Programa de cupons iniciat la setmana passada, una prova pilot dotada amb 100.000 euros dissenyada per facilitar que les empreses del sector industrial contractin, a través d’un sistema de cupons, serveis de gestió energètica a proveïdors per tal d’optimitzar l’ús d’energia i reduir així els consums i els costos energètics. També està en marxa el Pla Renova’tIndústria 2019, que fomenta la renovació d’equips auxiliars de plantes industrials ubicades a Catalunya per d’altres energèticament més eficients i que coordina els descomptes i incentius que poden oferir els fabricants i distribuïdors d’equips de la indústria que s’hi adhereixin, i els combina  amb l’acompanyament a les empreses interessades en substituir la seva maquinària.

 Part d’aquests recursos procedeixen del Fons Nacional d’Eficiència Energètica, constituït amb aportacions procedents de la tarifa elèctrica –és a dir, dels consumidors- i creat a instàncies de la Unió Europea per tal que els estats contribueixin a la transició energètica. A l’Estat espanyol, aquests recursos es gestionaven des de l’Instituto para la Diversificación y el Ahorro Energético (IDAE), i aquest és el primer any que es territorialitzen després que la Generalitat en reclamés la gestió, d’acord amb l’exercici de les seves competències en matèria d’energia. “L’estalvi i l’eficiència energètica són competència de la Generalitat, i per tant som nosaltres qui ha de gestionar els recursos en aquests àmbits”, ha argumentat la consellera.

 Addicionalment a aquests 8 milions per al sector de la mobilitat i als 50 milions per a la indústria, l’ICAEN i AVANÇSA –l’empresa de promoció i localització industrial de Catalunya- estan treballant en l’aprovació d’una línia de 8,3 milions d’euros en préstecs participatius a empreses per impulsar el finançament de projectes relacionats amb la transició energètica.

La transició energètica avança a Catalunya

Totes aquestes mesures formen part del procés de transició energètica de Catalunya, que ha de permetre assolir un model totalment descarbonitzat i basat plenament en les energies renovables l’any 2050. De moment, i mitjançant les bases del Pacte Nacional per a la Transició Energètica i la Llei del Canvi Climàtic, Catalunya s’ha dotat d’un marc jurídic i d’uns objectius en línia amb la política energètica europea, i en l’actualitat s’està elaborant una proposta de Llei de Transició Energètica que estableixi com gestionar i executar aquesta transició.

La nova Llei ha d’aconseguir consensuar una estratègia territorial per a la implantació de les energies renovables, especialment l’eòlica i la solar fotovoltaica. Per assolir una economia totalment descarbonitzada, és imprescindible disposar de major capacitat de generació d’energia renovable, i això passa per compatibilitzar l’aprofitament de les ubicacions amb millors recursos i ambientalment aptes amb la seva integració en la realitat social i econòmica de cada territori, de manera que els beneficis hi reverteixin de manera directa. En aquest sentit, la consellera ha assegurat que “cal tenir en compte els diferents agents del territori per definir un mapa d’energies renovables exitós”. De moment, la Generalitat ja ha iniciat el tràmit per derogar el decret que regula la implantació d’energia eòlica i fotovoltaica, una de les principals barreres d’entrada per als promotors, per tal de facilitar l’arribada de nous projectes.

 A més, en els darrers anys, Catalunya ha estat pionera en l’impuls de l’autoconsum fotovoltaic –amb mesures com la creació de la Taula d’Impuls de l’Autoconsum Fotovoltaic, per identificar i eliminar barreres a aquesta modalitat, o amb línies d’ajuts per a la instal·lació de bateries de suport-, ha iniciat un procés per esdevenir exemplaritzant en la gestió energètica mitjançant el Pla d’estalvi i eficiència energètica als edificis de la Generalitat –amb mesures com la implantació dels contractes de serveis energètics amb rendiments garantits, l’optimització del consum i de la potència contractada, l’obligació de desenvolupar l’autoconsum o el foment de la mobilitat sostenible- i treballa en l’apoderament del ciutadà, el paper del qual s’està transformant de consumidor a productor, gestor i consumidor de la seva energia.

Per tal d’accelerar aquesta transició, la Generalitat també ultima la creació de l’Agència de l’Energia de Catalunya, un ens que tindrà com a principal funció exercir la governança de tot aquest procés.