8 Jul.

El 75% dels edificis a Europa són ineficients i, tot i que la mobilització de fons com ara els Next Generation ha posat la reducció de la demanda energètica dels habitatges a les agendes de les reunions de les comunitats de propietaris, la taxa de rehabilitació segueix sent molt baixa, al voltant de l’1%. A més, l’esperada nova Directiva d’eficiència energètica en l’edificació (Directiva (UE) 2024/1275) ha resultat en un text amb certa ambigüitat, pel que sembla que no serà senzill assolir els objectius de descarbonització a 2050.

Als que ens dediquem a promoure un model energètic sostenible, la qualitat energètica dels habitatges sempre ens ha preocupat i ocupat, ja que gran  part del parc d'habitatges a Espanya està construït abans del 1979, quan no existia cap normativa que regulés el comportament tèrmic de l'edifici.

L’escenari actual sembla propici: una normativa favorable a la rehabilitació energètica d'edificis, fins i tot a nivell de simplificació d'acords de comunitat de propietaris, una fiscalitat excel·lent i unes bones opcions de finançament. En canvi, les dades de rehabilitacions no mostren el mateix. Un exemple són la quantitat d’edificis plurifamiliars que presenten  deficiències greus a les seves Inspeccions Tècniques d’edificis (ITE) i que els propietaris tenen el deure d’abordar. Les comunitats de propietaris estan desorientades i no tenen eines per fer front a un projecte de tal magnitud, el que està portant en molts casos i per diversos motius, a prioritzar les rehabilitacions basades en la conservació obviant la rehabilitació energètica. De  fet, gairebé el 70% dels ajuts atorgats per a la rehabilitació energètica s’han  destinat a habitatges unifamiliars, quan aquests representen només el 25% dels  habitatges a Catalunya.

A banda de la barrera financera, l'accés a la informació i la complexitat dels acords comunitaris poden estar darrere aquesta realitat. No tenim la vareta màgica per saber exactament per què no s'estan activant rehabilitacions energètiques en massa, però sí que identifiquem diferents aspectes que poden ajudar a comprendre aquesta poca demanda de rehabilitacions energètiques a l'àmbit dels edificis d'habitatge plurifamiliars.

Als ciutadans  ens manca coneixement de l'abast del concepte de rehabilitació energètica i es  confon amb la rehabilitació per conservació.

Tradicionalment s'ha abordat la rehabilitació des de l'àmbit de la conservació, i així es concep a l'imaginari veïnal. Per tant, quan es parla de rehabilitació energètica, les llars moltes vegades ho assimilen a la rehabilitació de tota la vida i ni es planteja que siguin coses diferents.

Per això, no és difícil acudir a reunions de veïns desinformades, en les quals es parla de com sol·licitar els fons Next Generation per abordar pures rehabilitacions de conservació.

És indispensable sensibilitzar en aquest aspecte i explicar que, amb la rehabilitació energètica, s’aconseguirà reduir la demanda energètica (i per tant les factures de subministraments) però també s'augmentarà el valor patrimonial de l'habitatge, es millorarà el confort als habitatges, cosa que millorarà la nostra qualitat de vida i estat de salut, o es contribuirà a combatre el canvi climàtic.

Als  professionals ens manca coneixement integral de la rehabilitació energètica.

El sector de la construcció i l'immobiliari i l'administració de finques ha estat tradicionalment segmentat. Mentre que un arquitecte/arquitecte tècnic domina el projecte, les empreses de rehabilitació controlen l'execució, i els administradors de finques gestionen els processos. Això comporta una especialització molt alta, però comporta limitació en la relació amb el ciutadà. Es pot donar el cas de tècnics que expliquin molt bé les millors solucions tècniques de rehabilitació energètica però no dominin tant la fiscalitat, cosa que repercuteix en que el ciutadà no rep una visió global i integral de l'oportunitat que representa la rehabilitació energètica. També derivat de la inèrcia i el desconeixement, moltes demandes de projectes i pressupostos de rehabilitació es limiten als paràmetres de conservació, de manera que al propietari no li arriba l'opció de valorar l'opció de rehabilitació energètica.

Propostes formatives integrals per als professionals serien de gran ajuda per guanyar confiança i coneixement en aspectes transversals de la rehabilitació energètica.

La informació  sobre rehabilitació energètica hi és, però no és accessible a tothom.

Tota la informació sobre rehabilitació energètica està disponible de diverses maneres: OTR, webs, etc… però no  del tot digerit, que és el que necessitaria la ciutadania no vinculada al món tècnic. De la mateixa manera, el llenguatge tècnic, jurídic i financer, en què es presenta la informació fa que, per exemple, els col·lectius en situació de vulnerabilitat trobin una barrera extra a l'accés a la informació.

Tot i els fons  i l'excel·lent fiscalitat i finançament, la barrera financera existeix.

És cert que mai havia existit una normativa tan favorable per promoure la rehabilitació energètica, que hi ha moltes subvencions disponibles per a elles, que la fiscalitat rema a favor (IVA no imputable a l'IRPF, desgravació del 60%…) i que hi ha condicions de finançament interessants, però la veritat és que les comunitats de propietaris, els veïns, han d'avançar actualment el cost de la inversió, cosa que dificulta la decisió de promoure una rehabilitació energètica. No hi ha dubte que una rehabilitació energètica comporta una millora, però també requereix una inversió més gran enfront de la rehabilitació bàsica de conservació.

Les comunitats  de propietaris no estan professionalitzades i s'enfronten al repte més gran des  de la seva constitució amb poques eines.

Qualsevol que hagi assistit a una reunió de veïns estarà d’acord que són espais complexos per adoptar decisions. Molts edificis d'habitatges estan presentant deficiències greus a les seves ITEs, cosa que les obliga a abordar una rehabilitació de conservació com més aviat millor. Aquest repte és enorme i porta associades implicacions tècniques, legals i financeres de les què el veí mitjà no té coneixement i sobre les quals ha de decidir. En alguns casos, en què el desconeixement és total, se sol·liciten pressupostos i projectes per a la necessitat concreta de cobrir la deficiència i reben només opcions de rehabilitació de conservació. En altres casos, potser arriben a valorar-se les dues opcions, però evidentment l'opció amb rehabilitació energètica representa una inversió més gran i una gestió més complexa derivada de la gestió dels fons, cosa que inclina la balança si no s'argumenta bé la millora que representa a tots nivells, una rehabilitació energètica.

Dotar les comunitats energètiques d'eines tècniques, legals, financeres, comunitàries i serveis de suport per entendre el múltiple benefici de la rehabilitació energètica ha de ser una de les prioritats dels agents (administració pública, administradors de finques, etc.)

Les  complexitats i la burocràcia de les administracions a tots els nivells  dificulten la rehabilitació energètica.

Donar resposta a una gestió tan complexa dels fons és una barrera per a moltes comunitats de propietaris que no estan professionalitzades. A nivell de gestió, però també a nivell de temporalització, de terminis de resolució de les convocatòries, de cobrament de les ajudes, etc… A més, limitacions a les llicències, ordenances i similars dificulten en molts casos la valoració de la rehabilitació energètica. És el cas d'ordenances de rehabilitació que persegueixen l'exactitud a l'anterior quant a criteri estètic el que presenta una limitació per a molts projectes de rehabilitació energètica del segle XXI, ja que encara encareixen més els projectes.

Estem davant un repte important però ben identificat, així que abordant cada complexitat és possible aconseguir un canvi de model en la cultura i gestió de la rehabilitació, perquè aquesta inclogui el vector energètic, i millorar així la qualitat i el confort dels habitatges, alhora que es redueix l’ús de combustibles fòssils i contaminants.

Des d'Ecoserveis identifiquem reptes energètics que afecten la societat i en l'àmbit de la rehabilitació energètica, seguim impulsant projectes i iniciatives, com ara el projecte europeu RENOVERTY, la promoció de la inserció de dones en situació de vulnerabilitat al sector de la rehabilitació energètica, el suport a oficines de rehabilitació o participant a la Aliança per a la rehabilitació sense deixar ningú enrere.