9 Oct.

En aquesta entrevista, la directora de la comercialitzadora  de Productes i Serveis d’Estabanell, Lídia Caba, parla del futur de les comercialitzadores i l'impacte que tindrà un autconsum cada cop més generalitzat en el seu model de negoci. També dels projectes en generació de la companyia, de l'estat actual de l'autoconsum a Catalunya tant en l'àmbit residencial com indústrial, i d'altres temes d'actualitat al sector com ara la figura de l'agregador de la demanda, la mobilitat elèctrica o el CAEs.

Quin paper tindran les comercialitzadores en una societat amb més autoconsum? 

Nosaltres pensem que hi jugarem un paper clau. Mentre que hi ha comercialitzadores, i també distribuïdores, que hi posen traves, a Estabanell s’ha convertit en una línia de negoci estratègica. Quan, com és el cas d’Estabanell, el teu negoci no consisteix a vendre energia, sinó en transformar la relació amb l’energia per aconseguir un benestar major, l’autoconsum és sí o sí una eina estratègica i indispensable. Per això, des d’Estabanell apostem per ser el punt de connexió entre l’empresa, la indústria o la llar que aposta per posar-se plaques, i l’autoconsum mateix. Són instal·lacions d’una certa complexitat: s’han de tramitar certificats i permisos, s’han de complir normatives – que tendeixen a canviar -, s’han de garantir manteniments, s’han de resoldre dubtes dels clients. Com sempre diem, hem d’acompanyar el client en tot moment: abans, durant i després d’instal·lar un autoconsum i garantir que tot funciona com el client necessita que funcioni cada dia, encara que hagin passat, per exemple, 10 anys des que es va posar les plaques. 

Quins canvis caldrà que facin per adaptar el seu model de negoci a aquest escenari de més autoconsum? 

Tenim autoconsum des de fa uns quants anys ja. El que passa és que durant el 2021 es va registrar un creixement molt important del sector, en tots els seus segments, a conseqüència de la desorbitada pujada de preus del mercat majorista de l’energia i les ajudes dels fons Next Generation. Ara, la tendència ha canviat: la demanda ha frenat en sec. D'altra banda, és important que les companyies que apostem per generar i ajudar a generar energia, com és el nostre cas, tinguem un model de negoci que posa al client al centre. En el nostre cas, per reforçar això, l’any passat vam entrar a formar part de l’accionariat d’Innover que és una de les enginyeries de renovables que, des del 2012, promou instal·lacions solars fotovoltaiques que van des de les d’autoconsum industrial de més 100 kW, passant per les residencials, fins a parcs sobre terreny. Així que en el cas d’Estabanell hem evolucionat el model de negoci perquè el client tingui sempre el que necessita, quan ho necessita i com ho necessita. 

Estabanell està fent passos per diversificar-se oferint serveis d’autoconsum, eficiència energètica, telecomunicacions o mobilitat elèctrica. És aquest el camí i el futur de les comercialitzadores?

Volem acompanyar el client en tot allò que pugui necessitar i esdevenir el seu proveïdor integral de benestar, tant si parlem d’un client empresa com d’una llar. Tenim clar que podem donar solució a necessitats relacionades amb l’energia que tingui el client com són l’autoconsum, la mobilitat elèctrica o l’eficiència perquè som una empresa energètica amb més de 100 anys de servei a Catalunya! Però també podem donar resposta al client si necessita una solució en matèria de telecomunicacions o, tractant-se d’una casa, d’alarmes i de manteniment de calderes. Per això, quan diem que volem fer del teu ‘aquí’ un ‘aquí’ millor, volem dir que el nostre propòsit és fer-te la vida més fàcil. 

Quins projectes teniu en marxa en l’àmbit de la generació?

Tenim un model que en diem 360 amb el que generem i ajudem a generar energia 100% verda. Ara com ara, tenim un parc a Múrcia en funcionament que genera l’energia equivalent al que consumeixen 3.700 llars. I en tenim divuit a Catalunya, tots de fins a 5 MW, que ja compten amb permisos d'accés i connexió. D’aquests divuit que tenim en territori català i del que tenim a Caravaca de la Cruz els destacaria tots perquè, per poder deixar de cremar carbó i apagar nuclears, necessitem tant sí com no parcs solars que contribueixin a generar tota l’energia que necessitem avui i la que necessitarem demà. I, per fer-ho, des d’Estabanell apostem per parcs a tocar dels punts de connexió i consum i adaptats a la realitat de cada territori. Prenem totes les mesures possibles al nostre abast, a les que no ens obliga cap normativa, perquè s’integrin al màxim en el paisatge posant, per exemple, pantalles vegetals que redueixen l’impacte visual i tanques cinegètiques, que són aquelles que deixen circular lliurement la petita fauna local per on estan posades les plaques. 

Només el 2,4% de les instal·lacions fotovoltaiques d’autoconsum a Catalunya són d’ús industrial. Què està frenant els canvis als polígons industrials?

És cert que parlem de “només” el 2,4% d’instal·lacions. Però cal posar en valor que aquestes representen una quarta part de la potència total instal·lada perquè tenen consums altíssims. Tot i això, hem notat que aquest 2023 s’ha frenat la demanda. La inflació, el preu de la llum, el cost del crèdit i la manca d’ajudes són elements que juguen en contra de l’autoconsum, tant a la llar com a la indústria. Aquí és important el paper de les comercialitzadores per poder explicar que el retorn de la inversió és sempre inferior a 5 anys, sense aplicar ni bonificacions ni subvencions, i que la taxa interna de retorn als trenta anys és superior al 20%. Només en el 2022, des d’Innover vam executar el 28% d’instal·lacions superiors a 100 kW a Catalunya i, enguany, en portem 12 de més de 500 kW. 

Les instal·lacions solars fotovoltaiques només van cobrir l’equivalent de l’1,7% de la demanda elèctrica de Catalunya de l’any 2022. Què cal fer per complir l’objectiu de consumir el 50% d’energia renovable el 2030?

Si estem parlant d’instal·lacions solars fotovoltaiques d’autoconsum la resposta és que necessitem parcs sí o sí! Necessitem instal·lacions sobre terreny tant solar fotovoltaica com eòlica, perquè el que no puguem generar amb autoconsum ho haurem de fer amb parcs sobre terreny de sol i vent. El repte és enorme i necessita que tothom hi posi de la seva part.

Les comunitats energètiques són la formula per donar a resposta a aquesta necessitat?

Els experts estan avisant que ni amb totes les teulades de Catalunya en tindrem prou per generar tota la demanda elèctrica que tindrem. Ni tan sols cobriríem la que tenim ara. Així que, sí, les comunitats energètiques seran part de la solució, però la solució passa per un model global. Perquè tinguem més autoconsums residencials, industrials, més parcs fotovoltaics i eòlics i més comunitats energètiques. Però, també passa perquè fem un ús més responsable i conscient de l’energia que és el repte que planteja el mercat de la flexibilitat, en el que Europa, i també Estabanell, està treballant. 

Europa està en ple procés de desenvolupament de la figura de l’agregador. 

Sí, per la nostra banda ja estem desenvolupant diferents projectes europeus lligats a la flexibilitat de la demanda, perquè som conscients que serà una de les grans eines de futur per la transició energètica. És un mercat que encara no està regulat, però que ja sabem que canviarà la nostra relació amb l’energia tal com l’hem coneguda fins ara. La figura de l’agregador canviarà el paradigma perquè passarem d’una oferta que s’ajusta a la demanda a una demanada que s’ajustarà a l’oferta i en la que el client flexibilitzarà el seu consum i, a canvi, aquesta flexibilitat se li remunerarà. Amb la flexibilitat, i una generació renovable que no podrà apagar ni el sol ni el vent, si preveiem que no hi haurà prou energia per la demanda prevista l'endemà, l’agregador ho comunicarà al client i el client podrà apagar màquines, per exemple, a les hores de menys sol. Però queda molt camí per fer i veure com quedarà la legislació que regularà aquest nou mercat i la figura de l’agregador com a intermediari. 

Respecte de la mobilitat elèctrica, els experts demanen triplicar la xarxa pública de punts de recàrrega a Catalunya en els pròxims anys per assolir els objectius europeus d’electrificació. Creus que serà possible? 

En mobilitat també estem lluny de complir amb els objectius de l’agenda 2030. El 2022, segons les dades de l’Anuari de la Movilitat Elèctria d’AEDIVE, es va tancar al voltant de 21.500 punts de recàrrega públics. L’objectiu del Plan Nacional Integrado de Energia i Clima era de 45.000 per al 2022. Per al 2023 és de 100.000, i per tant ja sabem que aquest any també quedarem molt lluny. Si volem arribar als objectius del 2030, ECODES calcula que l’Estat espanyol necessitarà 3,3 milions de punts de càrrega. El paper d’Europa i de les administracions públiques serà clau per tal d’afavorir l’expansió del mercat, potenciant tant la inversió pública directa com l’impuls a la indústria. El nostre portfoli ja incorpora solucions de punt de recàrrega per a particulars, empreses i per la via pública, on tenim punts de recàrrega en 11 municipis. 

Quines perspectives de creixement teniu en aquest àmbit?

Dels 3,3 milions de punts que es calcula necessitarà l’Estat el 2023, els analistes indiquen que 300.000 seran en via pública, 3 milions hauran de ser privats, 1,25 en domicilis particulars, 1,4 en el lloc de treball, i 350.000 a cotxeres. En línia amb el que comentava, la nostra cartera de serveis compta amb totes les solucions i això es tradueix, de nou, en el fet que apostem per una estratègia 360 per ajudar a impulsar el sector de la mobilitat oferint solucions que demanen incorporar el punt de recàrrega que necessita el client. Sigui com sigui aquest client. Però creiem que és important destacar que la recàrrega del vehicle és la punta de l’iceberg visible de tot el que implica la mobilitat elèctrica. Per això, en aquest sentit, estem treballant des de fa temps per fer possible una realitat on el cotxe elèctric passi a formar part dels actius d’energia de les llars i les empreses i s’integri plenament en un nou model de generació, emmagatzematge i consum d’energia.

Quin impacte preveus que tingui el nou sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) al mercat i quin paper tindrà Estabanell dins d’aquest nou mercat?

Tota mesura que fomenti l’estalvi energètic és benvinguda. Tot i així, si que ens preocupa una mica que s’acabi convertint en un mercat especulatiu, com ja ha passat amb les garanties d’origen que, en els últims anys, han arribat a multiplicar el seu cost per deu i, el que acaba passant, és que això ho acaba assumint el client final de la seva butxaca. Per això, seguim de prop com evoluciona per a veure com s’acaba comportant el CAE. 

Ara jo sou un operador també de telefonia i Internet. Quins reptes us queden d’ara en endavant?

Volem esdevenir un proveïdor integral de benestar a la llar i a l’empresa i és un ‘voler’ que no passa d’avui per demà i pel que s’ha de treballar molt i escoltar molt al client. Segurament, més del que ho fem ara i poder conèixer a fons les seves necessitats, i la realitat de cada moment, per poder-li donar les respostes que pugui necessitar. No les que creiem que necessita, sinó les que sabem que necessita. I aquest és un repte molt i molt important en el que estem posant molts esforços.