Catalunya té una trajectòria de més de 25 anys en l’aplicació de les polítiques de clúster i és un dels pocs territoris a escala mundial on aquestes polítiques no han tingut cap interrupció, alhora que han anat evolucionant i sofisticant-se. A Catalunya el treball en clúster té un enfocament molt pragmàtic i utilitza una metodologia original basada en el foment del canvi estratègic com a vector principal de millora competitiva. Aquesta metodologia aplicada, a més d’una cinquantena d’iniciatives de reforçament de la competitivitat a nivell de clústers, es focalitza en els dos elements principals de la competitivitat a nivell microeconòmic: l’estratègia empresarial i l’entorn de negoci.

Catalunya, pionera en iniciatives clúster

Catalunya ha estat un dels països pioners al món a impulsar els clústers com a eina per millorar la competitivitat de les empreses.

Des de l’any 1992, la Generalitat de Catalunya, a través d’ACCIÓ, l’Agència per la Competitivitat de l’empresa, ha treballat de forma ininterrompuda per potenciar els clústers a través de dos eixos bàsics: la col·laboració publicoprivada i l’enfocament al canvi estratègic.El 1998, aquest esforç va ser reconegut pel pare intel·lectual del concepte clúster, el professor de Harvard Michael E. Porter, a la seva obra On competition, on remarcava del cas català que tot clúster era considerat igualment prioritari sempre que implementés les estratègies adequades.Efectivament, el model català mai s’ha basat enllistes de sectors bons o dolents sinó en entendre que tot sector té futur si disposa del plantejament estratègic adequat. La filosofia del treball publicoprivat forma part de l’ADN dels clústers des del seu inici. En aquest context, les organitzacions clúster tenen un doble rol: impulsar la competitivitat de les empreses i esdevenir un instrument de política pública per desenvolupar un segment econòmic concret


Estratègia

La política de clústers a Catalunya té un enfocament estratègic centrat en l’excel·lència i la promoció de clústers de classe mundial, tal com recomana la Comissió Europea en el seu document Towards World Class Clusters in the European Union.

Aquesta estratègia es basa en diversos elements fonamentals com l’aprenentatge i la millora contínua, les connexions internacionals estables i el foment del canvi estratègic com a eina principal de millora de la competitivitat.


Claus d’èxit d’un clúster: 5 factors imprescindibles

La trajectòria exitosa d’una organització clúster és multifactorial, destacant-ne els següents aspectes clau:

Focus estratègic: El clúster disposa d’una identificació dels reptes estratègics. Alhora ha definit una visió de futur i una agenda estratègica d’activitats i projectes per aconseguir-la. Actua com a instrument de canvi estratègic, facilitant que les empreses entenguin les estratègies guanyadores i les posin en pràctica.

Cluster manager: Perfil, dedicació i motivació adequats. El cluster manager no és un expert en subvencions, ni un organitzador de jornades, sinó un verdader referent estratègic per a les empreses.

Robustesa de la governança: El colideratge es visualitza en la composició i funcions de la junta directiva, i de mecanismes intermedis com grups de treball o projectes col·lectius que compten amb líders empresarials implicats. La junta directiva és representativa de la cadena de valor del clúster, s’enfoca a la competitivitat i no al lobby.

Massa crítica qualitativa: El clúster compta amb una representació significativa del seu potencial d’empreses, no únicament des del punt de vista quantitatiu sinó també qualitatiu amb representativitat dels segments de negoci i agents d’entorn clau. Les empreses tenen un elevat sentiment de pertinença.

Model financer sòlid: Les finances del clúster se sustenten en unes bases sòlides (no depenent excessivament d’una única font de finançament com els ajuts públics) que permeten tant una estructura professional estable com una agenda d’activitats i projectes transformadora.


Consulta el catàleg sencer 'Catalunya Clústers' 2019 per més informació  clicant aquí.