9 Maig

L’enginyeria i consultoria Tandem HSE assessora actualment algunes de les grans empreses químiques i petroquímiques del país en seguretat industrial i medi ambient, i també aquelles que treballen en l’emmagatzematge de productes químics des del sector farmacèutic i logístic. Des de les oficines de Tandem al bell mig del flamant districte del 22@, ens rep Pol Carreras, responsable de l’àrea d’energia i sostenibilitat de Tandem HSE, per parlar del procés de transició energètica i altres temes d’actualitat al sector com ara l’auge de l’hidrogen i el nou sistema de certificats d’estalvi energètic a Espanya.

Anem pel bon camí en la reducció d’emissions de CO₂ per complir amb els objectius climàtics 2030 i 2050?

Per ser directes, no es va en el bon camí per complir amb les reduccions d’emissions de CO₂. De fet, es va en el sentit oposat i així es va posar de manifest a la cimera del COP27 celebrada el passat mes de novembre del 2022 a Egipte. Tal com registra el departament del canvi climàtic de la NASA, les emissions es troben en constant creixement. L’any 2003 es registraven 375 ppm aproximadament i ara com ara la concentració registra dades de 420 ppm, el que representa un 12% d’increment.

Què us diu l’experiència amb les diferents empreses amb què treballeu? Estan fent esforços en la reducció d’emissions i implementant accions d’eficiència energètica?

Per la nostra experiència, veiem que els esforços que fan les empreses és mitjanament baixa. Encara que en el llarg termini la idea és prometedora, actualment les empreses no estan disposades a abordar fortes inversions sigui en mesures d'eficiència energètica o en instal·lacions d’autoconsum renovable a causa de la incertesa actual.

Per una banda, la pandèmia COVID-19 està superada, però, per una altra banda, ens trobem que la guerra entre Ucraïna i Rússia segueix generant problemes en l’economia mundial, sobretot a escala de subministrament i provisió de matèries primeres. A més a més, es comença a generar cert temor davant d’una probable crisi bancària.

No parlem doncs de la petjada de carboni...

Les empreses fan esforços per a reduir la seva petjada de carboni, però a partir d’aquelles mesures que no comportin gaire esforç. Prioritzen mesures de millora de capital reduït o de zero capital, com seria l’ajust de les temperatures en llocs de treball o en centres de processament de dades o bé la sensibilització i conscienciació dels treballadors.

Teniu dades al respecte?

Tot això queda reflectit en les dades facilitades pel Ministeri de Transició Ecològica i Repte Demogràfic (MITECO), on s’indica que només 1 de cada 5 empreses han aconseguit reduir la seva petjada de carboni. A Espanya hi ha gairebé 3,5 milions d’empreses i només 6.250 empreses han calculat la seva petjada de carboni i 1.223 han aconseguit reduir-ne el seu impacte ambiental.

També és important remarcar que les entitats que calculen l’abast 3 no arriben al miler en l'àmbit nacional, cosa que és de vital importància considerar si es vol descarbonitzar la cadena de valor i de subministrament de les empreses.

Ja sou presents al GT de CAEs del CEEC. Com valoreu la posada en marxa del sistema de Certificats d’Estalvi Energètic del govern espanyol?

Accions d’ajuda econòmica com són les subvencions no ajuden a dinamitzar el mercat, ja que es tracten de subsidis puntuals que només acceleren el mercat en períodes curts de temps. És per això que trobo molt encertat l’entrada dels CAEs com a una nova eina que tenen les empreses per poder abordar grans inversions en eficiència energètica i energies renovables per tal de reduir la partida energètica del seu compte d’explotació.

Com creieu que impactarà dins del mercat de la sostenibilitat? Quina relació tindrà Tandem HSE amb aquests nous certificats?

Davant d’aquest nou escenari, Tandem HSE pren espacial importància, ja que es presenta, per una banda, com un agent assessor d’enllaç entre les empreses i els fabricants de tecnologia d’última generació i, per una altra banda, com a una entitat per a realitzar els tràmits necessaris que ara són més àgils i senzills.

Creieu que l’obligatorietat de fer un càlcul d’emissions de GEH s’ha d’extendre ja a totes les grans i mitjanes empreses?

A diferència d’altres països on la sensibilització ambiental es troba més arrelada en l'àmbit personal, a Espanya funcionem d’una altra forma. Fins que no tenim alguna obligació sigui a escala de mercat o legal, les entitats no solen actuar ni passar a l'acció. És per això que és necessari que l'obligatorietat s’estableixi i entri en vigor com més aviat millor, i més tenint en compte que hauria d’haver estat implantada el mes de maig de 2022 segons la Llei 7/2021 de canvi climàtic i transició energètica. Com a exemple ens trobem amb la llei d’auditories energètiques, el Reial Decret 56/2016, on el 90% de les empreses s’enfocaven més en passar el tràmit i l’expedient i ara, amb la soga al coll, sí que han vist la importància de reduir consums.

Quins són els beneficis que se’n podrien derivar, sobretot en termes d’estalvi energètic per a les empreses?

Els beneficis més importants per una empresa són la reducció de les despeses. Per tant, no hi ha millor eina per detectar els punts de major consum i les àrees amb més potencial emissor de GEH per tal de proposar mesures de millora. No obstant això, hi ha un munt de beneficis que les empreses no veuen com són avantatges a l’hora de demanar crèdits bancaris o a l’hora de contractar pòlisses d’assegurances que ofereixen millors condicions per les empreses que tenen com a visió la sostenibilitat ambiental.

Com valoreu la pròrroga fins a finals d’any del mecanisme ibèric pel qual es posa un topall al preu del gas?

Això ha generat cert rebombori tant al sector gasista, que es veuen perjudicats per la rebaixa, com a la ciutadania donat que ara a la seva factura veuen un import elevat amb relació a aquesta partida. A nivells generals, però, diversos estudis indiquen que l’excepció ibèrica ha generat, fins al dia d'avui, al voltant de 700 M€ d’estalvi en la factura energètica. Resumidament, crec que hem d’aplaudir i agrair l’extensió del període del topall del gas si no volem que augmenti més el preu de la llum, tenint en compte que tardarem molt de temps a presenciar preus d’abans de la pandèmia.

Catalunya és el pol petroquímic més important d’Europa (Tarragona). Què s’està fent per millorar els protocols de seguretat i canals de comunicació en cas d’accident?

Recentment, es va dur a terme, per part de la Direcció General de Protecció Civil de Catalunya (DGPC) una prova pilot a Tarragona un sistema d’avisos d’emergència a través dels telèfons mòbils perquè els ciutadans que es troben dins del radi d’acció rebin alertes sobre un possible accident químic. Des del nostre punt de vista, ho veiem en bons ulls i també ho valorem com un gran pas endavant encara que falten abordar més mesures que siguin segures i a la vegada sostenibles per evitar qualsevol impacte a les persones i al medi ambient.

Quin paper espereu tenir en aquest àmbit?

Esperem tenir un paper cabdal sobretot amb relació a la regulació i gestió de la seguretat industrial en el seu emmagatzematge. Ens trobem en la situació que es veu l’hidrogen com l’eina definitiva per accelerar la descarbonització del sector industrial i del sector transport. No obstant això, veiem que no es dona tanta importància quant al seu ús i al seu emmagatzematge. És allà on veiem que Tandem HSE pot generar impacte i influencia al sector.

Quines dificultats pot generar el seu emmagatzematge?

La propietat que produeix una dificultat més important per a l’emmagatzematge és la fragilització dels materials, en el que l’hidrogen intercedeix en l'interior de les fissures que pugui tenir el material que el conté acumulant-s’hi, fins al punt de generar una concentració molt alta de pressions que causa la fractura/ruptura completa del recipient. D’altra banda, l’emmagatzematge d’hidrogen es veu penalitzat per les condicions d’emmagatzematge. Generalment, l’hidrogen s’emmagatzema a temperatura ambient i a altes pressions per poder disposar de la quantitat més gran de producte en el menor volum possible sense necessitat d’una inversió energètica excessiva.