La transició energètica, donada la seva magnitud i ambició, sol associar-se a obligacions i inversions de grans empreses i a projectes liderats per corporacions. No obstant això, els esforços per a aconseguir els objectius establerts han de ser col·lectius i la realitat està canviant. Cada vegada més petites i mitjanes empreses industrials estan demostrant que millorar l'eficiència energètica dels seus processos productius és possible fins i tot sense disposar d'una gran tresoreria inicial.

El cas d'una pime industrial espanyola il·lustra bé aquesta tendència. L'empresa s'enfrontava a un problema comú en el teixit industrial: una línia de producció amb més de vint anys d'antiguitat que generava freqüents avaries amb consums d'energia alts que limitaven la seva capacitat de creixement. Modernitzar-la era una necessitat estratègica, però la inversió requerida suposava un desafiament financer important.

La solució va arribar mitjançant la combinació estratègica de tres eines que, utilitzades de manera conjunta, poden transformar la viabilitat econòmica de molts projectes industrials: les deduccions fiscals per R+D+I, les subvencions i els Certificats d'Estalvi Energètic (CAEs).

Deduccions per R+D+I: finançar el disseny i l'enginyeria

La primera palanca activada va ser la deducció fiscal per innovació tecnològica. Encara que moltes pimes associen l'R+D+I exclusivament a laboratoris o desenvolupaments científics, en realitat nombrosos projectes de modernització industrial encaixen dins d'aquesta categoria.

En aquest cas, l'empresa va haver de redissenyar completament el seu procés productiu. El projecte va incloure l'enginyeria d'una nova línia automatitzada, la integració de sensors per a monitorar el consum energètic i l'optimització dels fluxos de producció.

Per exemple, el sistema anterior requeria ajustos manuals constants i tenia pèrdues energètiques significatives durant els cicles d'arrencada i parada. La nova solució va incorporar:

  • variadors de freqüència per a optimitzar l'ús de motors elèctrics

  • sistemes de control digital que ajusten la producció en temps real

  • programari de gestió que analitza dades de consum i rendiment

Tot aquest treball de disseny, enginyeria i integració tecnològica va permetre aplicar deduccions fiscals en l'Impost de Societats. En la pràctica, això significa que una part rellevant de la despesa en enginyeria, desenvolupament i innovació es recupera via fiscal, reduint el cost real del projecte sense necessitat de rebre diners per endavant.

Subvencions per a la implantació de la nova línia

La segona eina utilitzada va ser una subvenció pública orientada a l'eficiència energètica en la indústria, gestionada a nivell autonòmic.

Aquest tipus de programes sol finançar inversions com:

  • substitució de maquinària antiga per equips d'alta eficiència

  • electrificació de processos industrials

  • instal·lació de sistemes de recuperació de calor

  • digitalització energètica de les plantes productives

En el cas d'aquesta pime, l'ajuda pública va cobrir una part important de la inversió necessària per a l'adquisició i instal·lació de la nova línia de producció.

Per exemple, dins del projecte es van incloure equips amb certificació d'alta eficiència energètica, motors d'última generació i sistemes de control que optimitzen el consum elèctric. Aquests elements encaixaven perfectament en els criteris de les convocatòries públiques orientades a la descarbonització industrial.

Gràcies a la subvenció, el desemborsament inicial que havia de realitzar l'empresa es va reduir significativament, la qual cosa va facilitar l'aprovació interna del projecte.

CAEs: monetitzar l'estalvi energètic aconseguit

La tercera peça del model va ser el sistema de Certificats d'Estalvi Energètic (CAEs). Aquest mecanisme permet que les empreses que redueixen el seu consum energètic puguin certificar aquest estalvi i transformar-lo en un ingrés econòmic.

A diferència de les subvencions o les deduccions fiscals, els caus no es basen en el cost del projecte, sinó en l'estalvi energètic real aconseguit.

En el cas de la nova línia de producció, l'empresa va aconseguir reduir de manera notable el seu consum anual d'electricitat gràcies a:

  • motors més eficients

  • sistemes automàtics de parada en buit

  • optimització dels cicles de producció

  • menor generació de pèrdues tèrmiques

Aquest estalvi es va mesurar, es va verificar i posteriorment es va certificar dins del sistema de CAEs. Els certificats obtinguts es poden vendre a subjectes obligats del sistema energètic, generant un ingrés addicional per a l'empresa.

Per a moltes pimes, aquesta eina és especialment interessant perquè converteix l'eficiència energètica en una font directa d'ingressos, i a més és compatible amb la majoria d'ajudes.

Un model replicable per a milers de pimes

La combinació d'aquestes tres palanques —R+D+I, subvencions i caus— va permetre reduir de forma molt significativa el cost net del projecte.

En molts casos similars, l'estructura financera pot arribar a cobrir la inversió total. En cas que no arribi, la resta pot finançar-se mitjançant instruments habituals en la indústria, com:

  • renting o leasing de maquinària

  • finançament bancari lligat al projecte

  • contractes vinculats a l'estalvi energètic generat

Per exemple, una empresa que vulgui renovar compressors industrials, modernitzar forns de producció o automatitzar una línia d'envasament pot aplicar una estructura similar: subvencions per a la inversió, deduccions fiscals per a l'enginyeria del projecte, i caus per a monetitzar l'estalvi energètic aconseguit.

Aquest enfocament demostra que l'eficiència energètica no és només una oportunitat per a grans empreses. Amb l'acompanyament tècnic adequat i una correcta planificació financera, una pime pot modernitzar el seu procés productiu, reduir el seu consum energètic i millorar la seva competitivitat sense necessitat de disposar d'una gran tresoreria inicial.

En un context de costos energètics volàtils i creixent pressió reguladora, aquest tipus d'estratègies no sols ajuden a reduir emissions, sinó que es converteixen en un avantatge competitiu real per al teixit industrial.

Laura Rubio, Manager d’Energia a Leyton Iberia.