10 Juny

Diuen que la millor energia és la que no es produeix.

Bé, pot semblar que l’energia té quelcom de dolent, però no és així, el que ens passa és que moltes vegades en fem un ús poc eficient o racional i, per tant, davant d'aquesta situació és millor no necessitar-la. D'aquesta manera, segur que no la malgastem. D’energia, n'hi ha, només que l’hem d’utilitzar de forma racional, controlada i sostenible.

Actualment, és el director del màster en Eficiència Energètica 4.0 i Emergència climàtica de l’Institut de Formació Contínua IL3-UB. Quins són els reptes de la situació energètica i climàtica a escala mundial?

Hi ha diversos reptes, però per a mi el més important és el de la conscienciació, que certament poc a poc es va fent un espai en les persones, en la forma de pensar. Hem d’interioritzar l’eficiència energètica en el nostre raonament de forma que, fem el que fem, ho fem tenint en compte l’ús racional de l’energia. Les campanyes publicitàries estan molt bé, però no és l’única manera, la formació en general i a totes les edats és fonamental. Per descomptat en els infants hi té més incidència, però els professionals que volen fer un canvi o una ampliació de coneixements també influeixen de manera positiva en les organitzacions. El repte és interioritzar el pensament que els recursos no són il·limitats.

Els preus negatius als mercats han arribat per quedar-se, segons els experts. Suposa això un canvi de paradigma?

Sincerament, i sense ser un expert en mercats de trading energètic, no ho crec. El sistema de compra-venda està muntat com la borsa de valors, per tant, respon a factors econòmics i d’altres interessos, així que això anirà canviant temporalment. Per exemple, aquesta afirmació que “ha vingut per quedar-se” també es feia a l’època de la COVID amb el teletreball i ja veieu que no ha estat així. Sí que hi ha teletreball però no en la magnitud que ens deien.

Cal retallar la fotovoltaica? I, serem capaços d’adaptar la demanda suficientment?

No crec que s’hagi de retallar com a tal, simplement racionalitzar i pensar en el futur i saber què n’esperem i què en volem. Retallar per retallar, no té sentit. Quin model de mix energètic tenim o ens podrem permetre en els pròxims anys? Hi ha tecnologia de sobres per adaptar la demanda, el que necessitem és una legislació àgil i adaptada a les circumstàncies.

En l’àmbit de l’eficiència energètica, la nova directiva d’Eficiència Energètica europea preveu pel 2030 una reducció de la demanda d’energia total (o consum d’energia primària) de l’11.7%. Una reducció superior a la prevista a l’escenari de referència 2020. Li sembla adequada i suficient?

Em sembla prou positiu. Tinguem en compte que estem parlant d’un valor macro per a tota Europa, després faltaria veure per barris quin és/serà aquest percentatge. El que si és cert i queda demostrat és que si volem, podem. Tecnologia per estalviar i racionalitzar, n'hi ha, finançament també, ens falta el que deia abans i que estem aconseguint a poc a poc, la conscienciació. A Europa sembla que som dels primers de la classe, però no ens podem relaxar gens. En qualsevol cas, prefereixo ser positiu i creure que realment els esforços que estem fent serveixen.

La nova directiva també estableix obligacions més severes per als països de la UE pel que fa a l’índex d’estalvi anual de cada país.

Sí, és una mesura que dona una volta més de caragol. Europa es vol posicionar com la zona de referència quant a les emissions de CO2, retallant cada cop més el seu impacte i així liderar aquesta transició a escala mundial. També és una forma de ser més competitius i amb menys poder fer més.

La UE posa el focus sobretot en els edificis, la indústria i el transport.

Totalment d’acord, són els tres punts principals i focus d’ús intensiu d’energia. Per no entrar en excessiu detall, podem considerar que cadascun dels tres focus signifiquen aproximadament un 33% de consum d’energia. Per tant, quan incidim en qualsevol d’aquests tres, té una repercussió important. De fet, ja hi ha iniciatives en els tres àmbits que tots coneixem: vehicle elèctric, motors industrials elèctrics eficients, aïllaments tèrmics d’envolvents, etc.

Un 40% de l’energia consumida a la UE prové dels habitatges i 1/3 de les emissions lligades a l’energia prové dels edificis...

Com deia abans i amb una aproximació semblant, el parc immobiliari és causant d’un consum poc racional d’energia, tot i que actualment a les noves construccions ja es tenen en compte paràmetres d’estalvi energètic. Molts edificis tenen més de 50 i 100 anys a Europa i en aquells anys no érem sensibles als aspectes d’estalvi d’energia. A banda, un tema és fer canvis de maquinària com els equips d’aire condicionat amb un preu, podem dir assequible i, per tant, amb una amortització atractiva en el temps, i l’altre és canviar l’envolvent d’un edifici perquè no tingui fugues i ens provoqui més consum, on la inversió és molt més alta i econòmicament menys atractiva. En tot cas, però, és igual de necessària si volem realment retallar emissions. Sens dubte és tot un repte per a les administracions.

Més del 80% dels edificis d'habitatges a Espanya es veuran obligats a fer reformes per complir els requisits energètics de la UE cap al 2030 (qualificació energètica E), segons la darrera revisió. És viable encetar aquesta reforma massiva?

Sense dubte és una mesura que pot semblar una mica agressiva o agosarada, però sincerament penso que pot ser efectiva, quan abans ens hi posem, abans acabarem. El que em preocupa és si ho tindrem tot prou ben dimensionat per poder donar abast a tot el parc de forma massiva, em refereixo a materials, màquines i sobretot professionals de totes les disciplines. Això és com una cadena de bicicleta, si ens falla una peça la bici no anirà cap endavant. Aquí som molt importants les persones que habiten aquests edificis, tan sigui de forma personal com de feina. Ho hem d’encarar pensant que és bo per nosaltres i molt necessari pel planeta i per tant novament per a nosaltres.

Està d’acord en què els governs haurien de prendre la iniciativa a l’hora d’organitzar la rehabilitació dels edificis i no deixar-ho en mans de cada individu a través dels programes de subvencions?

Hi estic plenament d’acord en els edificis públics, que malauradament son els que necessiten de majors rehabilitacions i tenen un major consum, tot i que s’estan fent accions, però s’han de fer més en menys temps. A nivell privat, sí crec en les ajudes, però crec que el paper dels governs hauria d’estar en assessorar i fer un seguiment de cadascun dels projectes de rehabilitació i tenir un calendari d’implementació, primer pels més consumidors i anar pujant. Sense cap mena de dubte, són els governs qui han de fer de tractors d’aquestes iniciatives. A nivell industrial, poc a poc la figura del gestor energètic ja va impulsant les accions per rehabilitar els espais i després aplicar un monitoratge per controlar el bon desenvolupament de les accions.

Al màster que dirigeix, posen l’èmfasi en el disseny bioclimàtic. Hem de deixar d’anar contra la natura i fer-la part de la solució?

Absolutament, nosaltres també som natura, i portem massa temps anant-hi en contra i, per tant, estem anant en contra nostra 100%. La solució està a observar la natura i simplement copiar el seu comportament i adaptar-ho a la condició dels éssers humans. Quan per exemple parlem de circularitat, o de reaprofitar residus, sabem i veiem que a la natura  no es malgasta absolutament res, i tot pot tenir més d’una funció, d’aquí es creen els ecosistemes on tot està relacionat i totes les parts s’alimenten les unes de les altres tancant un cercle que els humans sembla que vulguem trencar sistemàticament, per mi la diferència està en el temps. La mare natura “treballa” en el llarg o molt llarg termini i sempre de forma sostenible, els éssers humans només mirem un curt o molt curt termini i així ens va. Tot i que a poc a poc, ho estem revertint, i entre tots ho aconseguirem.

D’altra banda, l’autoconsum industrial a Espanya sembla que segueix un ritme ascendent, tot i la davallada de 2023 pel pic de 2022...

Clarament, ens estem conscienciant a poc a poc, i pujades de les tarifes elèctriques ajuden a entendre més el problema. Segurament actuem més per la part econòmica que no pas sostenible, però hem de ser positius i aprofitar tot el que vingui a ajudar-nos a ser més autosuficients i conscients. Els preus poden tornar a canviar per multitud de causes: guerres, desastres naturals, etc. Les persones que ja han fet la seva inversió en autoconsum poden estar més tranquil·les i seran més permeables a canvis. Els que no han fet res ballaran al 100% al ritme que dicti el mercat amb poques opcions de fer res alternatiu. Invertir en autoconsum (qui pugui fer-ho, no tothom té aquesta opció) per poc que pugui fer-ho és una inversió rendible, això sí, en el mitjà-llarg termini.

Un dels punts del programa formatiu del màster és la indústria 4.0 en què les xarxes de fred i calor agafen certa rellevància. Quin és el fre per al seu desenvolupament massiu?

Principalment, el problema està que aquesta xarxa de tubàries (una de calor i un altre de fred) van sota terra, i és clar, això significa fer obres costoses en temps i calés. Són unes xarxes de les més eficients, especialment per a nuclis amb densitat de població com ciutats o barris, i que quan estan implementades a un territori, connectar-se i gaudir-ne és bastant fàcil. Als EUA estan implementades a moltes ciutats, només cal recordar com a moltes pel·lícules veiem constantment sortides de vapor del terra. A Barcelona al 22@ ja existeix una xarxa de fred i calor i quan fan un edifici nou ja el fan per poder connectar-se a aquesta xarxa i aprofitar-ho. Si haguéssim de dissenyar un polígon o ciutat nova, el disseny i instal·lació de la xarxa de fred i calor seria una de les primeres coses a construir per evitar després aixecar terres i altres. En l'àmbit del coneixement no és cap problema, no és una tecnologia nova, fa molts anys que està implementada, només hem de copiar i adaptar-ho al territori destí, res més.

I també tenim el repte de l’electrificació del transport. La xarxa està preparada per una electrificació massiva en els pròxims anys? O dit d’una altra manera, el ritme de potència instal·lada en generació podrà seguir el ritme de creixement del parc de vehicles elèctric?

És una bona pregunta, crec que en general i si posem el focus a Europa per garantir l'electrificació massiva del transport, a part de la integració de les renovables a l'actual xarxa i fer front als fenòmens meteorològics extrems hauríem de quasi duplicar la inversió en renovació de la xarxa. Per tant, encara no estem prou preparats per assolir les previsions, tot i que la part positiva és que en som conscients i sabem què es pot fer per a, de mica en mica, anar-ho adaptant. Aquest és definitivament un tema més polític que energètic.

Si parlem d’eficiència, no és contradictori posar l’hidrogen verd com el vector energètic que permetrà descarbonitzar el transport pesant, tenint en compte que requereix altes quantitats d’electricitat per generar-lo?

Hem de mirar la foto completa, i tenir en compte tot el procés, el que en diem el cicle de vida d’un producte en tot el seu ampli espectre i considerar tots els factors on participa l’energia tant per fabricar-lo, com per fer-lo anar i finalment per transformar-lo o fer-lo desaparèixer. Si fem aquesta anàlisi la foto ja no és tan desfavorable i, per tant, té tot el sentit del món. Últimament, gràcies a començar a fer aquesta mena d’anàlisis de circularitat descobrim que allà on posàvem el focus, normalment en la part que fa referència al funcionament del vehicle en la seva vida útil, els costos a nivell mediambientals són superiors en la creació/fabricació del vehicle o en la seva posada fora de circulació o la suma de les dues juntes que no pas creiem. Fer una anàlisi completa és més realista, això és el que fa que l’hidrogen sigui una opció a considerar.

Recentment, el catedràtic d’economia Oriol Amat va assegurar que els objectius climàtics 2030 requereixen tecnologies que encara no existeixen. Hi està d’acord?

100% d’acord i no només respecte als objectius climàtics, m’atreveixo a dir en la gran majoria d’àmbits tan professionals com la resta, així que això de què tot ja està inventat és una forma simplista i reduccionista de pensar i de fet només llegint notícies que tinguin a veure amb empreses i start-ups ja ho podem constatar. Els reptes als quals ens enfrontem són importants i d’aquí que sigui tan necessari tenir gent ben formada i que hi hagi institucions com IL3-UB que constantment estan actualitzant els seus programes per adaptar-se a les noves necessitats de mercat. I també el fet de poder comptar associacions i clúster empresarials com el CEEC que vetlla i impulsa bones pràctiques de consum en l’àmbit de l’eficiència energètica i la sostenibilitat. El futur és prometedor en la forma que ens puguem preparar per afrontar-lo.