27 Set.

• L’any 2017 ha estat un any en blanc per a les energies renovables a Catalunya.
• L'energia nuclear va aportar a Catalunya el 54,6% de la generació elèctrica total i el 52,6% de la demanda elèctric.
• De seguir la tònica actual no s’assoliran els objectius del Govern, Parlament i UE per 2030.
•  La paràlisi de projectes renovables al territori català suposarà allargar la vida a les nuclears o incrementar les importacions si no es canvia el marc actual.

En una jornada celebrada per l’Observatori de les Energies Renovables, basada en l’explicació del primer informe sobre la situació de les energies renovables a Catalunya (amb dades de l’any 2017), s’ha ofert un mapa de l’estat actual de la implantació de les energies renovables a Catalunya. 

L’Observatori ha constatat que serà difícil aconseguir la creació anual de 300 MW de nova capacitat eòlica i 300 MW de nova capacitat solar fotovoltaica entre els anys 2018 i 2030. En la inauguració de la jornada, Víctor Cusí, president d’EolicCat (l'Associació Eòlica de Catalunya) i membre de l’Observatori, ha fet referència a l’informe destacant que “les renovables han d’aportar el 50% de l’electricitat l’any 2030 i el 100% l’any 2050”. Manel Romero, representant d’UNEF (Unió Espanyola Fotovoltaica) i tambémembre de l’Observatori, ha remarcat diverses dades sobre la situació de les energies al territori, on "les energies renovables van cobrir el 15,4% de la demanda elèctrica En Barres de Central (EBC), i cal ressaltar que la capacitat de generació elèctrica amb fonts d'energia renovable és de 4.015 MW". 

A més, Romero també recorda que "els combustibles fòssils cobreixen el 27,8% de la demanda EBC i les emissions de CO2 del sector elèctric català han augmentat un 13,4% respecte a 2016". La implantació de nous projectes és lenta i cal un canvi de la normativa vigent L'any 2017 es va incorporar nova capacitat de generació segons l'escenari 2017-2030 elaborat per l'Observatori. 

El passat juliol de 2018 es va autoritzar una planta de 800 KW als Laboratoris Almirall de Sant Andreu de la Barca; al mes de febrer de 2018 es va posar en marxa l’aerogenerador (2,35 MW) d'Eolpop a Pujalt,trencant més de 5 anys sense nova generació eòlica a Catalunya, i també aquest mes d'agost de 2018 s'han autoritzat 3 parcs eòlics a la Terra Alta, que sumen 90 MW, més de 8 anys després que fossin adjudicats. Segons Cusí, “malgrat representar avenços, s’evidencia que a aquest ritme serà impossible assolir els objectius de Govern i del Parlament. Des de fa pràcticament 6 anys a Catalunya no avancem amb la implementació d'energies renovables: hi ha hagut projectes però cal que hi hagi un canvi en la normativa vigent." 

Durant la jornada, Pep Salas, consultor a Smartgrid.cat, ha presentat els resultats dels estudis elaborats per la Comissió d'Experts de Transició Energètica. Les tres grans tendències globals que en destaca són "l'alta penetració de renovables que hauran de competir en preu; l'eficiència energètica a la indústria i el sector residencial i l'electrificació de l'economia i d'aquells sectors que tradicionalment no han sigut elèctrics". Salas afirma que "si ens endarrerim com a societat, també endarrerirem els objectius globals de la transició, i és necessari desenvolupar la xarxa de distribució per assolir els reptes tècnics de la transició energètica."

L'acte també ha comptat amb la presència de Ferran Tarradellas, director de la representació de la Comissió Europea a Barcelona, que ha fet un repàs històric a nivell europeu sobre els reptes marcats de la Comissió pels pròxims anys, finalitzant amb els objectius recentment aprovats per a l’any 2030. 

Totes aquestes previsions fan que l'escenari previst pel Govern de la Generalitat –en línia amb els objectius de la Unió Europea pel 2030- amb l'expectativa que el 50% del consum elèctric provingui de les energies renovables sigui poc possible. L'informe alerta que o es comença a implementar molta més capacitat de generació renovable o Catalunya haurà d'allargar la vida de les nuclears i/o construir més línies d'alta tensió per importar electricitat renovable de l'Estat o nuclear de França.

Les eines que apunta l'Observatori per revertir la situació actual són aprovar el Pacte Nacional per a la Transició Energètica, una Llei d'Energies Renovables i posar en marxa procediments de tramitació abreujats que permetin la implementació de projectes de gran i mitjana capacitat. Els representats dels grups polítics reafirmen el seu compromís amb la transició energètica.

 Al llarg de la jornada també s’ha organitzat una taula rodona moderada per Míriam Santamaria, geògrafa i periodista, la primera dona que ha coordinat un departament de meteorologia a la televisió estatal La Sexta. Diversos representants dels grups parlamentaris del Parlament de Catalunya han expressat els seus punts de vista per agilitzar la implantació de les energies renovables a Catalunya. 

A continuació recollim les idees principals dels representants: 

Antonio Espinosa Cerrato, diputat del grup parlamentari de Ciutadans: “Hi ha un gran acord al Parlament de Catalunya, ara falta implementar les coses i des de Ciutadans tenim la plena voluntat per fer-ho. L’energia del futur ve de les energies renovables. La dependència energètica que tenim de la resta del món s'ha de replantejar." “Nosaltres, igual que tot el Parlament de Catalunya, plantegem que es puguin desenvolupar parcs eòlics de més de 5 o 10 MW. Tampoc hi ha una llei que permeti establir noves instal·lacions al territori català. Hi ha una llei urbanística i mediambiental que està suposant un ‘tancament’ a totes aquestes lleis”. “Si estem apostant per les energies renovables és també per les externalitats que tenen les nuclears. Apostem pel seu tancament, però s’ha de fer d’una forma raonable i quan realment es pugui fer, de forma gradual. Les renovables comencen a ser competitives.” “El primer que hem de donar és seguretat jurídica, una de les coses que el govern central no ha donat i ha repercutit d’una manera molt negativa en el desenvolupament de les energies renovables.”

Teresa Pallarès i Piqué, diputada del grup parlamentari Junts per Catalunya: “Hi ha un ampli consens al Parlament de Catalunya perquè es tracta d’un tema de país i de subsistir. No podem no fer cas a tot el que ens hem marcat." “Quan parlem de la democratització de l’energia parlem d’empreses al servei dels ciutadans que poden ser elles mateixes les proveïdores a les comunitats." “Estem en la línia que s’ha aprovat al Parlament. S’han de començar a complir els reptes, i anar substituint els watts de forma gradual. A nivell de distribució de competències hem de tenir un ens que sàpiga com aconseguir els objectius a 2027.” 

Ferran Civit i Martí, diputat del grup parlamentari Esquerra Republicana de Catalunya: “El model que estem patint i sofrint ara mateix ha d’acabar. Qualsevol part de la línia de consumidor-proveïdor ha de tirar endavant per la sobirania energètica. Una revolució i canvi de paradigma per fer sentir a la ciutadania amb més força. Cal fer una revolució energètica, democràtica i burocràtica.” “Tancar les nuclears com més aviat millor. Però tenim molt clar que tampoc volem tirar endavant amb cicles combinats." “El model centralitzat a favor de les empreses i en detriment de la societat no és possible.” 

Jordi Terrades i Santacreu, diputat del grup parlamentari Socialistes - Units per Avançar: “El diagnòstic està fet i hi ha un consens ampli i amb objectius fixats per la Unió Europea pel 2030. Si no comencem a treballar no complirem els objectius”. “Si volem arribar als objectius presentats per la UE i els del govern d’Espanya, implicaria substituir algunes de les fonts tradicionals. És a dir, d’aquí al 2030 hauríem de ser capaços d’instal·lar uns 8.000 MW nous d’energies renovables. Tenint en compte que en la darrera subhasta Catalunya no va presentar projectes, implica que el govern i tots plegats hem de fer un esforç important.” “Li plantejarem al govern que canviï la llei catalana per facilitar la transició.” “O el govern de Catalunya és valent per implementar normatives per flexibilitzar el model o no ens en sortirem. Es necessiten 8 anys per tot el procediment i això no pot ser així.” Sobre l’Observatoride les Energies Renovables a Catalunya 

L’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya està format per APPA Renovables, Associació Eòlica de Catalunya (EolicCAT), Associació Solar de la Indústria Tèrmica (ASIT), Associació de Productors i Usuaris d'Energia Elèctrica (APUEE), CECOT, Clúster de la Biomassa de Catalunya, Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, Clúster Solar Solartys, Institut de Recerca d’Energia de Catalunya (IREC), PIMEC i Unión Española Fotovoltaica-Catalunya (UNEF-Catalunya). 

L’objectiu de l’Observatori és facilitar a l’opinió pública i a la ciutadania a Catalunya informació sobre els avanços i els dèficits en l’assoliment dels objectius del Govern català, del Parlament i de la Unió Europea perquè l’any 2030 el 50% de la generació elèctrica del país provingui de fonts renovables i d’una reducció d’un 30% en el consum d’energia.