28 Juny

El Clúster d'Eficiència Energètica de Catalunya (CEEC), el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS)  i el Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya, han organitzat el passat  dimecres 21 de juny la presentació del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya (TICCC) a la seu de la Via Laietana, amb l’assistència de més d’una quarantena d’assistents, provinents, majoritàriament del sector de l’eficiència energètica i les energies renovables.

L’objectiu del TICCC és analitzar l’estat i l’evolució recent i futura del clima a Catalunya i mantenir el caràcter pioner amb què va néixer el 2005 pel que fa a l'intent de regionalització de les anàlisis i projeccions fetes a escala mundial i europea per institucions com l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) de les Nacions Unides o l'Agència Europea del Medi Ambient.

El TICCC és un projecte impulsat pel CADS, l’IEC, l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic i el Servei Meteorològic de Catalunya, en col·laboració amb el Grup d'Experts en Canvi Climàtic de Catalunya (GECCC) i analitza l’estat del clima i la seva evolució recent i futura a Catalunya, tant des del punt de vista de les seves bases científiques com en relació als diversos subsistemes naturals i sectors socioeconòmics.

El TICCC compta amb la participació de més de 140 autors i 40 revisors, tots ells científics i experts tècnics rellevants en la matèria procedents dels principals centres de recerca i universitats del nostre país. Està integrat per 24 capítols, distribuïts en 4 parts, seguits d’un epíleg jurídic on s’analitza els resultats de les negociacions internacionals sobre canvi climàtic, des de Kyoto a la COP21 de París, així com el Projecte de llei de canvi climàtic que s’està tramitant al Parlament de Catalunya.

Xavier Farriols, president del Clúster d’Eficiència Energètica de Catalunya, ha donat la benvinguda, tot destacant “les ganes d’aprendre dels millors experts i la necessitat de saber més  sobre el canvi climàtic per part de tots els agents del sector”. Arnau Queralt,
 Director del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible, ha presentat la institució i ha ressaltat: “Volíem  que fos un informe útil i que arribés a la societat mitjançant ponències o  xerrades, per exemple”.

Arnau Queralt, director del CADS, ha apuntat que "el canvi climàtic és aquí, és un fet  i hem d'estar preparats". A més, ha valorat "l'altíssim nivell científic i acadèmic que recull el document". Una de les principals conclusions de l'informe és que la temperatura mitjana a Catalunya ha augmentat 1,55 graus des del 1950, any a partir del qual es comença a disposar d'una xarxa completa d'observatoris meteorològics, i al voltant de dos graus des del 1900. L'informe pronostica, a més, que el 2050 la temperatura a Catalunya haurà pujat 1,4ºC més respecte de la mitjana dels últims 30 anys. La Mediterrània s’està escalfant a una velocitat 0,3 graus centígrads per dècada. És a dir, 3 graus en un segle.

Queralt ha destacat que Catalunya ha de continuar impulsant una política ambiciosa en relació al canvi climàtic, en sintonia amb la política europea i compromesa amb els esforços de la comunitat internacional. La transició energètica i cap a un model d’economia baix en carboni, pot millorar la competitivitat de Catalunya en aquest món tan globalitzat. Queralt ha avançat que “a finals   del mes de juliol tindrem un resum del TICCC de 75 pàgines en català,  elaborat per periodistes que han desglossat aquella informació més important”. 

A continuació s’han presentat els continguts dels capítol d’energia i industria  per part dels seus responsables

Energia

Ramon Garriga, que fins al mes de setembre del 2015 va ser director de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya i antic degà del Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, membre del CADS i president de l’Institut Català de Tecnologia, va presentar el capítol 14: Energia.

Amb l’objectiu de donar continuïtat al Segon informe sobre el canvi climàtic a Catalunya (SICCC), en primer lloc s’han posat al dia les dades de producció i de consum d’energia a Catalunya durant els darrers anys, així com les corresponents emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH).

D’entre les mesures proposades en matèria energètica, destaquen, en primer lloc, la necessitat d’una millora sensible de l’eficiència energètica que passa per mesures tecnològiques i per la gestió de la demanda. Aquesta solament podrà ser eficaç si es duen a terme les tasques de sensibilització necessàries i es dota de la informació adequada al consumidor. En segon lloc, cal impulsar la implementació de les energies renovables que, a més de millores específiques en els mateixos sistemes de producció, requereixen avenços importants en les xarxes de distribució i en la capacitat d’emmagatzematge d’aquest tipus d’energia, ja que cal garantir el subministrament amb la màxima qualitat i amb continuïtat, i les energies renovables tenen la característica que, en general, la producció és discontínua.

L’informe també destaca la necessitat de disminuir el pes dels hidrocarburs com a combustibles d’automoció. Es valora com a necessari que aquestes implementacions cal que siguin graduals i amb objectius clars per a evitar, tant els buits causats per decisions accelerades, els quals poden fer que hi hagi rebutjos no previstos, com ara els endarreriments provocats per un excés de prudència.

En aquest sentit, també es recomana iniciar des d’ara ja el debat sobre el futur de les nostres centrals nuclears. Per a poder portar a terme totes aquestes mesures, calen, almenys, tres coses: que el Govern disposi de la capacitat legislativa i normativa suficient, que s’habilitin recursos públics i privats que puguin donar lloc a una indústria de l’energia i, com a element essencial, que s’impulsi la recerca i la innovació en les línies que es creguin fonamentals per a assolir els objectius marcats, línies que no han d’estar gaire lluny de les que són objecte de l’atenció dels països punters en recerca i innovació.

Indústria

Jaume Josa i Pons ha presentat el capítol sobre Indústria, en el que es destaca que un desenvolupament industrial equilibrat i inclusiu per a assolir els objectius econòmics, socials i ambientals, demana fer tant o més esforç en la productivitat dels recursos (incloent-hi les infraestructures) que merament en la productivitat laboral. Finalment, s’aporten recomanacions per a desenvolupar i coordinar les polítiques implicades i es complementa l’Estratègia Industrial de Catalunya 2014-2020.