16 Jul.

• L’increment de capacitat de generació elèctrica renovable durant el 2023 ha estat 4 vegades inferior al de 2022, segons el darrer informe d’OBERCat.
• Després de la nuclear, la segona font de proveïment d’electricitat han estat les importacions, que gairebé s’han doblat respecte 2022 arribant a cobrir un 14,2% de la demanda elèctrica.
• L’eòlica ha estat  l’energia renovable amb una major cobertura de la demanda durant el 2023, arribant al 7%, mentre que la fotovoltaica (sense autoconsum) no arriba a l’1%.
• Amb tot, l’increment de l’autoconsum i la millora de l’eficiència i l’estalvi també han permès reduir la demanda eléctrica en un 0.9% respecte de 2022.

L’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya ha presentat aquest matí el resum executiu de l’informe de situació de 2023 del progrés de la implantació d’energies renovables a Catalunya al Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya. L’informe revela que l’increment de capacitat de generació elèctrica renovable durant el 2023 ha estat de 34,39 MW, gairebé quatre vegades menys que a 2022. Una desacceleració en la capacitat de generació que ha disparat les importacions d’electricitat, les quals s’han doblat respecte 2022 arribant a cobrir un 14,2% de la demanda elèctrica. Amb tot, l’increment de l’autoconsum i la millora de l’eficiència i l’estalvi energètic han permès reduir la demanda elèctrica en un 0.9% respecte del 2022.

Segons les dades de l’informe, la demanda elèctrica s’ha  cobert, principalment, amb energia nuclear en un 50,7%, dos punts menys que l’any anterior (53,3%). Els reactors nuclears de Catalunya, que començaran a desconnectar-se l’octubre del 2030, han aportat set vegades el que han aportat els parcs eòlics, nou vegades el que ha aportat l’energia hidràulica i més de 55 cops el que l’energia solar fotovoltaica.

Per la seva banda, les importacions han estat la segona font de proveïment d’electricitat de Catalunya. Malgrat la lleugera disminució de la demanda elèctrica, la caiguda de la generació hidràulica, la nuclear i la crema gas fòssil han requerit augmentar molt notablement les importacions d’electricitat, que han cobert el 14,2% de la demanda elèctrica, comparat amb el 8,1% l’any 2022.

Els redactors de l’informe assenyalen que l’increment de la capacitat de generació renovable del sistema peninsular obliga a modular la nuclear i reduir la dels cicles combinats. Un fet que es tradueix en unes importacions al sistema elèctric català de gairebé el doble que el 2022. En dades de 2023, el saldo importador de Catalunya és de 6.266,56 GWh i el saldo exportador de l’Aragó és de 12.211,98 GWh, un fet que, segons afirmen, evidencia que la transició energètica de Catalunya prové dels intercanvis d’energia i que pot esdevenir tendència en els propers anys, si no s’assoleixen les fites marcades.

En aquest sentit, i amb la desconnexió d’1 GW nuclear el 2030, OBERCat demana a través d’aquest informe revertir al màxim el dèficit de generació renovable a Catalunya en aquests sis anys amb la implantació de generació renovable d’alta capacitat, o incrementar el nombre de MAT connectades amb els territoris veïns per proveir Catalunya amb els seus excedents de generació renovable.

En tercer lloc, la demanda elèctrica a Catalunya s’ha cobert amb cicles combinats amb una cobertura del 13% de la demanda elèctrica, el que representa una caiguda del 26,5% respecte al 2022. Les instal·lacions de cogeneració, que també cremen gas fòssil, són la quarta font i un 8% del total. En total, el gas fòssil cremat ha aportat 9,4 TWh, cobrint en un 21,4% la demanda elèctrica de Catalunya, un 16,8% respecte l’any anterior.

Pel que fa a les fonts renovables, com a novetat aquest 2023, l’eòlica es posiciona com la més important, amb 3 TWh i ha cobert 7% de la demanda elèctrica, aportant un 25,3% més que l’any 2022. Segueix la hidroelèctrica cobrint un 5% de la demanda, un 17,6% menys que l’any anterior per l’impacte de la sequera. Cal dir que és l’aportació més baixa de l’energia hidroelèctrica a Catalunya des de l’any 1990. Les centrals hidroelèctriques han cobert 2.205,31 GWh, representant el 5,8% de la generació, comparat amb el 6,4% l’any 2022.

La solar fotovoltaica, sense comptar amb l’autoconsum, ha cobert un 1% de la demanda, un 3,8% més que l’any anterior. La resta de tecnologies de generació –turbinat del bombament, residus no renovables, residus renovables (sòlids urbans), biogàs, solar tèrmica, biomassa i residus diversos—han aportat 790,63 GWh, cobrint el 2% de la demanda elèctrica.

Davant l’emergència climàtica, la tramitació segueix sent un embut 

La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT 2050), el full de ruta de la transició energètica aprovada el 2023, fixa que a l’any 2030 el 50% de la demanda elèctrica de Catalunya s’ha de cobrir amb fonts renovables i la totalitat de la demanda energètica el 2050. El 2023 la cobertura de la demanda elèctrica de Catalunya amb renovables ha estat del 13,6%, un 0,6% més que el 2022. Segons els redactors de l’informe, caldrà doncs multiplicar per cinc la capacitat de generació elèctrica renovable actual per assolir la fita de 2030 i per vint-i-dos la fita de 2050.

A Catalunya, des de l’aprovació del DL 16/2019, s’estima una cartera potencial de 176 projectes eòlics presentats i pendents de tramitació, amb 6,75 GW de potència, i 750 projectes solars fotovoltaics sobre terreny amb una capacitat de 9,07 GWn de potència. Comparant amb dades de l’any anterior, l’informe identifica un col·lapse de projectes en tramitació superior del 22,9% en fotovoltaica i del 2,2% en eòlica.

En aquest sentit, els redactors de l’informe creen que el mecanisme emprat per l’administració per cobrir la necessitat de professionals per impulsar la tramitació de renovables s’ha mostrat feble i provisional. Tal com indiquen a l’informe, s’han contractat les persones a partir d’un programa temporal de durada triennal, sense consolidar posteriorment aquestes places. El resultat, diuen, és una pèrdua immediata de capacitat per tramitar del Govern, a més de coneixement i experiència.

La necessitat de lideratge política en la  transició energètica

Amb les dades que recull l’informe, OBERCat urgeix accelerar la implantació de renovables per sortir del vagó de cua d’Europa. Per aquest motiu, proposa que des de la presidència del nou govern de la Generalitat de Catalunya es lideri de “forma decidida” la transició energètica com una eina imprescindible de lluita contra el canvi climàtic, aprofitant les sinergies socials, mediambientals i econòmiques derivades d’aquesta aporta decidida.

En aquest sentit, també creen que és “imprescindible un Departament de Transició Ecològica, en el que la transició energètica sigui prioritari per a la persona al capdavant del departament i amb una Secretaria General d’Energia, amb capacitat per impulsar la descarbonització, amb la col·laboració d’altres àrees, però sense supeditar les polítiques energètiques.”

Autoconsum i  emmagatzematge rere el comptador

Segons recull l’informe, l’autoconsum fotovoltaic ha continuat avançant, tot i que des del segon semestre del 2023 i el primer trimestre de 2024 experimenta una desacceleració notòria, per la caiguda dels preus de l’energia, la pujada dels tipus d'interès i la no resolució i finalització dels fons NextGeneration.

El 2023 s’han posat en servei 42.004 instal·lacions solars fotovoltaiques d’autoproducció amb consum directe (autoconsum) amb una capacitat de 436,81 MW, un 185% més el 2022. Catalunya s’ha situat així amb gairebé 1GW de potència d’autoconsum fotovoltaic, essent capdavantera a l’estat pel que fa a potència instal·lada amb un 14% del total. Per contra, durant el 2023 el nombre de projectes d’autoconsum ha patit una contracció de la demanda d’entre el 25% i el 50% que tindrà un impacte en el nombre d’instal·lacions realitzades durant l’exercici del 2024.

S’estima que l’autoconsum solar fotovoltaic a Catalunya ha suposat una reducció de la demanda elèctrica d’1,8% el 2023, gairebé un punt més que l’any 2022, que va ser del 0,9%. Tanmateix, tal com argumenten els autors de l’informe, l’autoconsum solar fotovoltaic acumulat a Catalunya ha suposat una inversió privada, de particulars i empreses, de prop de 1.200 milions d’euros, fet que constata novament “la lentitud amb les quals les administracions distribueixen els ajuts compromesos, acumulant retards injustificables de més de dos anys”.