En els últims temps està en boca de tothom l'imminent acord sobre l'actualització de l'Energy Performance Buildings Directive (EPBD), així com l'equilibri que aquesta ha de mantenir entre allò desitjable per al repte de la descarbonització el 2050, i el fet realista d'acord amb el present dels diferents països i les seves possibilitats. Les decisions estan en mans polítiques i els interessos que mouran els acords no sempre coincidiran amb les expectatives que puguem tenir des del sector.

A més, ens arribaran mandats sobre el comportament energètic dels nostres edificis i l'ús d'energies en ells, tant en els nous com en aquells que rehabilitem, i també es definirà l'edifici de zero emissions (ZEB), i fins i tot l'ambició que cal tenir per universalitzar el comportament energètic del parc edificat, o, cosa que és el mateix, la velocitat i la profunditat de les actuacions, i el percentatge sobre el qual actuar.

En un altre ordre de coses, i encara que no es tracti d'Eficiència Energètica explícitament, se substanciarà l'important rol que han de jugar les energies renovables en la descarbonització. I en aquest punt, està previst que l'energia fotovoltaica in situ a edificis rebi un gran impuls sobre la base d'un grau d'implementació obligatòria i una calendarització.

Això últim no és el que es podria definir com a neutralitat tecnològica per part del legislador, però les evidències posen sobre la taula que són passos molt lògics. Amb tot, i atès que parlem d'una Directiva, ens hauríem de preguntar si estem preparats per allò que pot significar la seva transposició al nostre ordenament reglamentari.

Fins aquí, el QUÈ… però i el COM ho fem?

Però tornem a les bones notícies, i acceptem que la combinació d'aïllament a l'envolupant i instal·lació de panells solars a les teulades redueix els costos energètics i les emissions dels edificis, ajudant la UE a reduir la seva dependència dels combustibles fòssils importats (recordem el recent pla REPowerEU). En termes d'independència energètica, i d'estalvi a la factura energètica de cadascú, ja sigui a nivell de país o d'usuari, és un gran pas. Amb la gran proliferació d'aquests sistemes, però, apareixen problemes que no teníem fins ara. Aquests panells s'instal·len normalment a les cobertes dels edificis existents i comporten riscos addicionals en termes d'incendis. Sobre això, experts sectorials ja mostren la seva preocupació sobre la seguretat contra incendis associada.

Des d'Europa, els nostres representants polítics focalitzen els seus esforços en la producció d'energia mediambientalment compromesa, i defensen que l'ús d'electricitat per escalfar i cuinar és un risc d'incendi menor que el gas o el petroli. El que ells i altres obliden, però, és que la raó per la qual vivim de manera segura amb aquests combustibles fòssils ha estat per la millora contínua dels codis i les normes de construcció dels nostres edificis. Canviar a energia fotovoltaica, no representa un risc més gran, però sí un risc diferent del que hem fet servir per dissenyar els edificis.

Analitzant la situació de manera pragmàtica, veiem que la història es repeteix i tornarem a cometre un gran error de la nostra època recent: els debats sobre sostenibilitat no van acompanyats dels debats sobre seguretat en edificació. O dit altrament, parlarem de seguretat quan tinguem alguna cosa a lamentar?
La seguretat contra incendis, una vegada més, vol, i cal que estigui alineada amb altres interessos socials, encara que massa sovint es considera que els defensors de la seguretat contra incendis intentem frenar el progrés. Aquesta no és la nostra intenció, ans tot al contrari. Volem assegurar-nos que esforços inversors i tecnològics d'aquesta dimensió i impacte es duguin a terme d'una manera segura per a tothom.

El desafiament és que no hi ha una regulació de seguretat contra incendis a la UE per mitigar el risc d'incendi addicional, ni hi ha mètodes oficials de prova o avaluació per mesurar els riscos, ni tampoc disposem d'una base de dades central que rastreja els incendis causats per -o relacionats amb- panells fotovoltaics a les teulades. Però sí que sabem que tenen lloc amb una freqüència de 29 incendis per GW instal·lat, segons una tesi doctoral de la Universitat d'Edimburg, i poden tenir un cost elevat, tant en béns sinistrats com en el cessament d'activitat si es tracta d'una indústria.

Mentrestant, el sector assegurador ha assumit el rol d'un regulador absent, o que no vol prendre consciència d'una realitat que l'incomoda, i facilita una presa de decisió informada amb orientacions clares per als que planegen instal·lar panells a la coberta. Hi ha una gran unanimitat entre les grans asseguradores a l'hora d'informar i exigir als prenedors que no assumiran riscos si les plaques fotovoltaiques no es combinen amb materials constructius no combustibles i resilients al foc, com podria ser l'aïllament de llana de roca.

En nom de la seguretat de tots, en la mesura que la UE avança amb pas ferm cap a l'obligatorietat d'instal·lar panells solars a les cobertes de tots els nous edificis públics i comercials amb cobertes de més de 250 m2 per al 2027 i els edificis residencials per al 2029 (escenari previsible segons l'EPBD), serà clau fer passos per garantir que fer-ho no augmentarà innecessàriament el risc d'incendi.

Sostenibilitat i seguretat han d'anar de la mà i les mesures de promoció de les energies netes no poden prescindir de l'acompanyament d'un marc regulador que n'asseguri la implementació segura als edificis. El previsible impacte econòmic relacionat amb el gran desplegament i el desenvolupament de l'energia fotovoltaica -també de la mà de la rehabilitació d'edificis- ha d'anar acompanyat de l'ús de materials incombustibles per no anar contra el “principi de NO empitjorament”, la màxima del nostre codi nacional de construcció, el CTE.