El passat 30 de novembre començava als Emirats Àrabs Units (UAE) la COP28 (Conference of the Parties, on cada “part” fa referència als països que van subscriure la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic UNFCCC). Els objectius d'aquesta eren avançar en matèria de reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle, així com tractar el finançament de l’acció climàtica pel que fa especialment a les necessitats dels països en desenvolupament. Addicionalment, havia de servir per a fer balanç a escala mundial dels avenços en la implementació de l’Acord de París. Aquesta cimera ja va començar amb certa inquietud per part de la comunitat d’observadors, científics, activistes i representants de certs països, donades les condicions geopolítiques del país on se celebrava i que ostentava la presidència i que, d’entrada, podrien no estar alineades amb alguns dels objectius marcats.

La COP28 ha acabat un dia més tard del que estava previst amb un acord in extremis durant la matinada (a causa de la dificultat de tancar un acord per consens entre totes les parts) i des del Grup sobre el Governament del Canvi Climàtic de la UPC hem seguit com a observadors gran part de les sessions de l’esdeveniment i hem participat activament en algunes d’elles, com ja hem fet en anteriors cimeres de la COP.

Alguns dels titulars i conclusions que ens deixa la cimera una vegada finalitzada són:

  • Es fa una crida els països a fer una transició que deixi enrere els combustibles fòssils al llarg de la dècada actual i que ens porti a la neutralitat d’emissions el 2050. El text final acordat no és tan contundent com aspirava a ser en un inici, però sí que suposa un avenç respecte a propostes que havien sorgit durant la cimera que es conformaven a reduir i no abandonar aquesta via.
  • Es fa èmfasi en el fet que la polèmica captura de carboni es faci especialment en sectors difícils de descarbonitzar, encara que es dona importància al rol dels combustibles fòssils de transició com el gas natural com a substitut del carbó i el petroli, en lloc d’energies renovables.
  • Es reconeixen i es posen xifres a les necessitats de finançament dels països en vies de desenvolupament, ja que és condició necessària perquè puguin fer la transició energètica i, alhora, adaptar-se als impactes del canvi climàtic.
  • Durant la cimera es va fer pública una declaració secundada per uns 20 països que proposava triplicar els recursos nuclears l'any 2050, però finalment no va acabar essent considerada en cap dels textos resultants, tot i que l’energia nuclear es considera com una de les opcions a tenir en compte en la transició.
  • S’ha aconseguit aprovar l’estructura d’un fons de danys i pèrdues amb països que han començat a fer aportacions econòmiques al mateix. Els Emirats Àrabs Units van fer una aportació inicial d’uns 100 milions d’euros, als quals també es va sumar Alemanya amb uns altres 100 milions. La COP28 ha acabat amb un fons de 700 milions, que tot i ser una xifra relativament baixa, suposa un inici.
  • S’ha recuperat la col·laboració en matèria de canvi climàtic entre els Estats Units i la Xina. Tots dos països s’han compromès a revisar els seus objectius de mitigació d’emissions a llarg termini.

Hi ha reaccions molt diferents a l’acord. Els estats insulars el qualifiquen de poc ambiciós, perquè consideren que poden ser els més afectats per les conseqüències de la crisi climàtica si no s’actua més ràpidament.

Aquest acord no garanteix que s’assoleixi l’objectiu de frenar l’escalfament global als 1,5°C (increment de temperatura mitjana de la superfície terrestre respecte l’era preindustrial). De fet, els escenaris que es dibuixen a partir dels compromisos de mitigació d’emissions dels diferents països es troben actualment bastant lluny d’aquesta fita.

L'any vinent se celebrarà la COP29 a l’Azerbaidjan i al següent, la COP30 se celebrarà al Brasil, un dels països més actius pel que fa a propostes durant la present COP. Esperem que se segueixi amb la línia cada cop més ambiciosa que s’ha iniciat aquest any, tot i que ens agradaria que els avenços no fossin tan lents, atesa la urgència de la situació.

Javier Serrano, professor i investigador del Grup sobre el Govern del Canvi Climàtic de la UPC i enginyer de Negoci Elèctric a Factorenergia