La descarbonització va ser el fil conductor de la VII Immersió Estratègica del CEEC, i en aquest marc vam tenir l’oportunitat de reflexionar sobre com aquest procés afecta i pot transformar positivament, el sector del transport i la mobilitat. Des de Cinesi, com a consultoria especialitzada en aquest àmbit, veiem diàriament com el repte de reduir les emissions no només és una necessitat mediambiental, sinó també una gran oportunitat per crear valor econòmic i social.

Quan treballem amb administracions públiques per repensar el model de mobilitat —amb actuacions com la promoció del transport públic, la mobilitat activa o l’electrificació—, els resultats van més enllà de l’estalvi energètic. Són actuacions que milloren la qualitat de vida, redueixen la contaminació i generen espais urbans més saludables. Aquest benestar es tradueix, a més, en un retorn econòmic indirecte: una ciutat on es viu bé és capaç d’atraure talent, retenir població i captar inversió.

Pel que fa al sector privat, la descarbonització també és un element de competitivitat. Operadores de transport públic que ja han fet una aposta decidida per l’electrificació aconsegueixen reduccions de fins al 30-40% en costos energètics. Aquest estalvi compensa, en molts casos, les inversions inicials en flota o en la infraestructura associada a aquesta electrificació.

Una altra línia d’actuació amb un gran potencial són els plans de desplaçament d’empresa (PDE), una eina que poden aplicar tota mena d’organitzacions, siguin públiques o privades, per promoure una mobilitat més eficient i sostenible entre les persones treballadores. Aquests plans, si es desenvolupen i apliquen correctament, tenen un impacte directe sobre la reducció d’emissions, la disminució de l'accidentalitat i l’optimització de costos. A més, milloren la satisfacció de les persones treballadores i contribueixen a una cultura corporativa més compromesa amb la sostenibilitat. Des de Cinesi hem tingut l’oportunitat de desenvolupar diversos PDE i sabem de primera mà el seu potencial transformador, tant des del punt de vista ambiental com des del retorn organitzatiu.

Un dels grans reptes que trobem en aquest procés és el marc normatiu. La regulació no sempre acompanya la velocitat amb què la innovació i el mercat evolucionen. El desenvolupament i l’adaptació de normatives, especialment quan afecten àmbits com l’energia i la mobilitat simultàniament, sovint té tempos massa lents i genera incerteses per als agents implicats.

Un exemple paradigmàtic és la integració de fonts renovables que ha d’anar acompanyada necessàriament d’una modernització de la xarxa elèctrica per garantir la fiabilitat i adaptar-la a la nova realitat. O, el desplegament del vehicle elèctric, on les mancances d’infraestructura o de planificació a llarg termini poden provocar disfuncions. En aquest sentit, cal prendre nota de països com Portugal, que han adoptat mesures concretes i decidides: bonificacions fiscals, ajudes directes a la compra de vehicles elèctrics, i la simplificació de processos per a la recàrrega.

El país necessita més previsió i un horitzó normatiu més estable per a poder planificar les seves inversions. Descarbonitzar el transport no és només una obligació per frenar el canvi climàtic, és una gran oportunitat per redefinir els models de mobilitat i construir entorns més habitables, sostenibles i competitius. Però per aprofitar aquesta oportunitat cal visió, planificació i un marc normatiu que realment acompanyi el canvi.