L’eficiència mesura la transformació d’una font d’energia primària en energia útil, com són l’electricitat i la calor, i la cogeneració és la tecnologia més eficaç per aconseguir aquesta transformació. Com que l’eficiència en la transformació no depèn que la font primària sigui fòssil o renovable, si la cogeneració és la manera més eficient de transformar el gas natural, també ho serà per transformar un gas renovable.

Avui, molts creuen que només amb energies renovables no gestionables serem capaços d’eliminar completament les emissions de CO₂ fòssil. Per ells, la cogeneració ha deixat de ser una tecnologia atractiva, però cal recordar que (a) el sistema elèctric necessita ser gestionat, (b) no tota l’energia útil es pot fer amb electricitat, (c) la cogeneració pot utilitzar combustibles renovables i; (d) la cogeneració és gestionable. Si tenim en compte tot això, la cosa canvia.

En un moment en què les empreses competeixen globalment, els costos energètics poden decantar la balança cap a un costat o un altre i per això, el 20% del PIB industrial espanyol (segons ACOGEN), funciona amb cogeneració i ho vol continuar fent quan acabin les primes a l’exportació.

A més de la sostenibilitat ambiental i econòmica, hi ha també una altra sostenibilitat igualment important: la tecnològica. La gran majoria d’indústries que tenen sistemes de generació de calor estan basats en calderes, motors o turbines de cogeneració, que funcionen amb gas natural. Perquè no col·laborin amb l’escalfament global tan sols cal que el carboni del metà que utilitzen sigui biogènic, o que utilitzin hidrogen, és a dir: tota la tecnologia desenvolupada en els darrers 125 anys, és adequada per a seguir aportant calor d’alta temperatura a la indústria en l’època dels gasos renovables sense fer canvis tecnològics.

Confiem que durant el 2025 es publiqui finalment la subhasta de 1.200MW de nova cogeneració que ajudarà a la indústria a ser competitiva i sostenible.

Parlar d’eficiència i sostenibilitat tecnològica, és parlar de cogeneració.