• El congrés ha posat en comú l’impacte del  canvi climàtic en les desigualtats de gènere i noves solucions científiques i  tecnològiques en matèria d’aigua, qualitat de l’aire i producció d’aliments,  transport, residus i energia
  • La Comissió Europea ha anunciat la publicació del llibre ‘The Gateway to the Future of the Mediterranean’, coeditat amb el centre tecnològic Eurecat
  • La conferència internacional Cassandra compta amb el suport de la UNESCO, de la Comissió Europea, de l’Aliança Mundial per a la Qualitat de l’Aigua, del Consell de Ministres Africans de l’Aigua, del Banc Mundial i de la Unió pel Mediterrani

El canvi climàtic accentuarà encara més la pobresa i la falta d’oportunitats de les dones, les quals, de mitjana, tendeixen a estar en una situació més desfavorable pel que fa referència a la pobresa, l’educació, la salut i a l’accés directe limitat als recursos naturals i a la seva propietat.

Així ha quedat palès avui a la segona jornada de la conferència internacional Cassandra, organitzada pel centre tecnològic Eurecat amb la finalitat de contribuir a donar respostes científiques i tecnològiques que puguin ajudar davant dels efectes directes del canvi climàtic en la salut, la migració, els conflictes i la desigualtat de gènere a la Mediterrània.

“Les dones i les nenes es veuen afectades de manera desproporcionada pels efectes del canvi climàtic”, ha afirmat l’analista de polítiques de la Unitat de Governació de l'Aigua i Economia Circular de l’OCDE, Melissa Kerim-Dikeni, que ha destacat un informe recent de la institució segons el qual “només 7 països de l'OCDE dels 38 països membres van recopilar dades desagregades de gènere relacionades amb el medi ambient i només 13 països de l'OCDE tenen en compte els aspectes de gènere a l'hora d'elaborar polítiques ambientals”, un nivell que, des de la seva òptica, “no és suficient”.

D’acord amb la secretaria General d’Igualtat de la Generalitat de Catalunya, Mireia Mata, “s’ha d’assegurar la consulta i la participació de les dones en iniciatives sobre el canvi climàtic” i haurien d’estar “igualment representades en les estructures de presa de decisions per permetre'ls aportar les seves perspectives i experiència única i valuosa sobre el canvi climàtic”.

Solucions científiques i  tecnològiques als reptes del canvi climàtic

Les decisions en termes de la qualitat de l’aigua es prenen a partir del coneixement científic en la matèria, però “no és suficient mesurar la qualitat de l’aigua per al ciutadà, sinó que cal involucrar-lo en el procés”, ha remarcat Bernd M. Gawlik, del Joint Research Centre de la Comissió Europea.

La intervenció de Bernd M. Gawlik ha tingut lloc en el marc del segon panell del dia, centrat en el Renaixement de la Mediterrània, en el qual s’ha presentat també la propera edició del llibre ‘The Gateway to the Future of the Mediterranean’, coeditat per la Comissió Europea i el centre tecnològic Eurecat.

En la sessió, s’ha exposat la importància de crear una comunitat de pràctica per dur a terme accions en l’àmbit del canvi climàtic per al futur, que aglutini els diversos actors, des de la política, la ciència o l’art, així com la necessitat d’aconseguir un diàleg efectiu entre la ciència i la ciutadania.

Per la seva banda, Tebaldo Vinciguerra, del Dicasteri de Desenvolupament Humà de la Santa Seu del Vaticà, ha destacat que cal “investigar, promoure i replicar bones pràctiques, històries reals inspiradores que funcionen a les cultures mediterrànies a nivell transfronterer”, així com en les noves iniciatives, estratègies i projectes “implicar-hi la religió, la filosofia i l’antropologia des del principi”.

La jornada ha comptat també amb una panell en el qual els participants han analitzat i presentat solucions en matèria d’aigua, qualitat de l’aire, producció d’aliments, transport, residus, energia, sòls, muntanyes i deltes.

D’acord amb el director científic del Centre en Resiliència Climàtica i cap de la Línia de Canvi Climàtic d’Eurecat, Carles Ibáñez, “la resiliència climàtica implica una transformació del sistema socioeconòmic, una transició no solament energètica sinó socioecològica, una nova manera de produir el que necessitem i una nova manera de viure, amb un impacte molt menor sobre el medi ambient”.

El director de la Unitat d’Intel·ligència Artificial Aplicada, d’Eurecat, Xavier Domingo, ha assenyalat “el potencial de les tecnologies digitals com la intel·ligència artificial i l'aprenentatge automàtic, juntament amb enfocaments similars basats en dades, per proporcionar un suport eficaç a les decisions per adaptar i mitigar els impactes del canvi climàtic a Europa i en general”.