4 Juny

• Catalunya, per darrera  de les Illes Balears i la Comunitat de Madrid, és un dels territoris amb majors  matriculacions de vehicles elèctrics, però no s’avança al ritme desitjat
• La falta  d’infraestructura, l’esgotament de les ajudes i la desinformació són els  principals obstacles en l’electrificació del parc mòbil català

El Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) identifica la falta d’infraestructura de recàrrega, el ràpid esgotament de les ajudes i la conscienciació de la ciutadania com les principals barreres que impedeixen la implementació total dels vehicles elèctrics a Espanya i Catalunya.

La transició energètica passa per la descarbonització i conseqüent electrificació de diferents sectors de la indústria i la societat, com és el cas del sector de la mobilitat. L’any 2020, malgrat la situació d’estancament i crisi socioeconòmica causada pel coronavirus viscuda durant aquest últim any, és l’any en el qual les ventes de vehicles elèctrics més han crescut: un 44,4% més que al 2019, segons dades oficials de l’Associació Empresarial pel  Desenvolupament i Impuls de la Mobilitat Elèctrica (AEDIVE) i l’Associació  Nacional de Venedors de Vehicles a Motor, Reparació i Recanvis (GANVAM). No obstant això, els cotxes de combustible segueixen liderant el mercat, i l’endarreriment de l’opció sostenible que presenten els cotxes elèctrics està dificultant la transició energètica del parc automòbil.

A Espanya circulen més de 99.000 vehicles elèctrics, mentre que a  Catalunya aquests van superar les 20.000 unitats durant l’any 2020, segons dades de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). Malgrat ser una de les comunitats autònomes que més vehicles elèctrics matricula, per darrera de la Comunitat de Madrid i les Illes Balears, i amb una de les majors infraestructures de recàrrega, també és una de les comunitats on més traves es posen als vehicles electrificats, provocant incertesa entre la ciutadania que ha de renovar l’automòbil.

Per aquest motiu, cal fer un anàlisi de la situació actual per proposar millores i avançar cap a l’eficiència energètica de la mobilitat. Des del Clúster  de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) s'han detectat les principals problemàtiques que es troben els compradors potencials a l’hora d’adquirir un vehicle elèctric per tal de fer-li front i proposar solucions adequades.

El factor econòmic i el ràpid esgotament de les ajudes:  les principals barreres que impedeixen l’adopció del vehicle elèctric

Un dels primers obstacles amb el qual es troben els potencials compradors de vehicles elèctrics o alternatius és el preu d’aquests. Catalunya és la tercera comunitat autònoma, per darrera de les Canàries i la Comunitat Valenciana, on el preu dels automòbils elèctrics és més elevat, amb una mitjana de 29.700 euros. La comparativa amb els vehicles carbonitzats, 14.000 euros més barats de mitja que l’opció sostenible, inclina la balança cap als primers.

Els programes d’ajudes empresos des de l’Administració, com ara la tercera edició del Plan Moves, inaugurada l’abril d’aquest mateix any, busquen proporcionar subvencions a la ciutadania per incentivar la renovació dels automòbils, així com per reactivar l’economia. No obstant això, les passades edicions del Plan Moves esgotaven les ajudes en un termini d’un mes.

El ràpid esgotament de les subvencions amb les quals es dota a les persones interessades en renovar el seu automòbil amb un vehicle elèctric denota l’interès de la societat en adoptar un model de mobilitat sostenible, però una gestió ineficaç d’aquestes ajudes exclou un gran volum de persones. “Les administracions han de trobar  la manera d’allargar i sostenir les ajudes en el temps, per tal que tothom  tingui l’oportunitat d’adquirir un vehicle elèctric. Amb una gestió  eficaç i eficient dels programes d’ajudes, aquestes deixaran de ser estacionàries per a sostenir-se a llarg termini, i compliran amb l’objectiu de renovar el parc automòbil”, opina Alejandro Valdovinos, expert en mobilitat sostenible del CEEC. Malgrat tot, s’espera que entre els anys 2025-2027, els preus d’ambdós vehicles s’estabilitzin i s’igualin, segons la Federació Europea de Transport i Medi Ambient.

“Proporcionar informació de qualitat a la ciutadania  en aquesta matèria és crucial per a aconseguir la descarbonització de la  societat”

La falta d’informació i la desinformació sobre factors com l’autonomia, la disponibilitat de punts de càrrega o la quantitat de temps necessària per a carregar totalment el vehicle elèctric és una problemàtica a resoldre de  manera urgent per tal que la ciutadania es conscienciï i aposti per la  mobilitat elèctrica amb total confiança.

L’autonomia dels vehicles elèctrics és un dels punts més debatuts, i un dels que més es té en compte a l’hora d’escollir entre un vehicle elèctric o un de combustió. Un vehicle elèctric carregat al màxim té una autonomia de 490 kilòmetres. La constant investigació i innovació per part de les empreses pronostica bateries amb major capacitat, així com carregadors més potents i ràpids en un futur molt proper, davant el temor per part dels consumidors que aquesta autonomia sigui una limitació per al seu dia a dia, però la realitat és que l’actual  autonomia dels vehicles elèctrics és suficient per al 95% dels trajectes  realitzats en vehicle elèctric.

La infraestructura de càrrega, així com el temps que es dedica a carregar el vehicle elèctric, són els altres factors que més incertesa generen a la ciutadania. La infraestructura de càrrega actual a Espanya, que  ha augmentat en un 34%, és de 11.517 punts, és a dir, per cada 100 vehicles  elèctrics hi ha 12 punts de càrrega. Aquesta xifra, a més, es preveu que augmentarà fins als 100.000 punts de cara l’any 2023, segons els objectius del Govern espanyol. Si bé és cert que la majora de punts de recàrrega pertanyen al rang de càrrega lenta (igual o inferior a 22 kW), la durada de la qual és molt elevada en comparació amb compostar un vehicle amb gasolina o dièsel, cada  vegada es treballa més en aconseguir carregadors ràpids i semi-ràpids, que  redueixen el temps de càrrega dràsticament i faciliten el manteniment del vehicle. No obstant això, els tràmits burocràtics necessaris per a instal·lar punts de recàrrega públics són lents i varien segons el territori; cada poble i cada comunitat autònoma té els seus propis criteris per instal·lar-ne. Els tràmits no són homogenis ni estan unificats, un fet que dificulta la implementació d’infraestructura de recàrrega, i que ha de solucionar-se des de les pròpies administracions per tal de facilitar i agilitzar la instal·lació dels mateixos.

 “Proporcionar informació veraç, transparent i propera a la ciutadania en aquesta matèria és crucial per a deixar la desconfiança, la incertesa i la por a un costat i transicionar, d’una vegada, cap a una societat descarbonitzada i sostenible” conclou Valdovinos.

Des del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, advoquem per una  major qualitat informativa sobre la mobilitat sostenible per tal que la ciutadania compti amb informació verídica, contrastada i transparent i així, ajudar a que la transició cap a la mobilitat sostenible sigui una realitat a assolir en el menor temps possible. D’aquesta manera, l’any 2030 podrem assolir l’objectiu establert al Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima 2021-2030  (PNIEC) on es concreta que 5 milions de vehicles circularan amb nul·les o baixes emissions de CO2.