1 Juny

• La jornada de les  Comunitats Energètiques va congregar 23 experts del sector energètic i  més de 130 assistents al DFactory.
• L'acte va comptar amb tres taules rodones que van debatre sobre els reptes socials de les comunitats energètiques, el seu marc jurídic actual i els models de negoci existents.
• Alguns dels ponents, com ara Joan Herrera, van criticar la manca de  transposició de la directiva europea a l'Estat espanyol sobre comunitats energètiques.

El Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) va reunir ahir a un total de 23 experts i més de 130 assistents per debatre sobre les comunitats energètiques. La jornada, celebrada al DFactory del Consorci de la Zona Franca, pretenia donar-les visibilitat, fer-ne divulgació i analitzar els entrebancs socials i jurídics més recurrents que alguns projectes dins d’aquest àmbit han d’afrontar en l’actualitat.

L’acte es va organitzar en tres blocs temàtics que es van canalitzar a través de tres taules rodones. La primera va girar a l’entorn de l’aspecte social, la segona sobre els aspectes jurídics, i finalment la tercera sobre els models de negoci.

Un cop donada la benvinguda per part de la presidenta del CEEC, Esther Izquierdo, la jornada va començar amb la taula rodona sobre el component social, moderada pel director general i fundador de KM0 Energy, Santi Martínez, i amb la participació de la responsable de l’equip de generació de Som Energia, Núria Palmada, el president de Sàpiens Energia, Juan Sacri, la CEO de d’Ecoserveis, Marta Garcia, la portaveu de la comunitat energètica del barri de Montolivet d'Olot, Elena Capdevila, i el fundador i coordinador de Som Mobilitat, Ricard Jornet.

Des d’Ecoserveis, Marta Garcia, va voler fer referència a la manca de participació comunitària i de treball comunitari al territori, que en molts casos suposa un fre per a l’impuls de molts projectes. Seguint aquest fil, Garcia va parlar dels reptes que tenen les comunitats energètiques a nivell social, com ara la seva governança, garantir l’accés a la informació per no deixar ningú enrere i també les autolimitacions que té el concepte de comunitat energètica.

Sobre aquest darrer punt, Ricard Jornet, de Som Mobilitat, va afegir que el concepte és molt més ampli i que hi han de tenir cabuda altres serveis energètics, com per exemple, la mobilitat compartida que permetrà gestionar millor la demanda.

Els ponents també van coincidir a posar de manifest el paper clau que tenen les administracions locals perquè els projectes de comunitats energètiques puguin finalment reeixir i, de retruc, fer-ne partícips els col·lectius més vulnerables. En aquest sentit, Núria Palmada, de Som Energia, va parlar sobre la importància de la mutualització dels riscos, de manera que els ciutadans no hagin de fer front tot sols a les dificultats i puguin comptar amb entitats-paraigües que els donin suport.

El segon bloc de la jornada va ser el debat sobre les formes jurídiques de les comunitats energètiques, moderada per Marc Gomà, en què hi van participar l’advocat expert en energia de Schlaich Dauss, Jorge Andrey, l’advocada experta en energia de Verdia Legal, Irene Bartol, l’advocada de l’Instituto Internacional de Derecho y Medio Ambiente, Julia Prats, l’advocada a Som Energia, Isabel Vilaseca, i Piet Holtrop, advocat expert en energia de Holtrop.

Preguntats sobre quina és la forma jurídica més adient per a la creació de comunitats energètiques, la majoria dels ponents van coincidir a assenyalar les cooperatives. En paraules de Julia Prats, d’IIDMA, la cooperativa compleix clarament amb els dos objectius principals de les comunitats energètiques: fa participar la ciutadania en el sector energètic i genera col·lectivitat.

En aquesta mateixa línia es va expressar, Irene Bartol, de Verdia Legal, qui també va voler fer referència a l’incompliment per part del govern espanyol dels terminis per a transposar les directiva europea sobre comunitats energètiques, que no permet tenir un marc jurídic favorable per atraure nous projectes. Malgrat la manca de regulació estatal, però, Piet Haltrop va manifestar que les comunitats autònomes podrien fer una mica més a l’hora de determinar quines activitats poden fer les comunitats energètiques i alhora eliminar algunes barreres per al seu desenvolupament.

El tercer bloc del debat va girar a l’entorn dels models de negoci. Per a aquest tema la taula rodona va comptar amb el director d'operacions de KM0 Energy, Xavi Massa, el director adjunt del Grup Electra Caldense, Xavi Bou, el responsable d'Energies Renovables de la Cooperativa EPI i membre d'e-Plural, Jaume Castellà, el responsable tècnic de l'Agència Local de l'Energia d'Osona, Gil Salvans, i Eudald Hueso, tècnic de transició energètica de l'Oficina Comarcal de Transició Energètica del Ripollès. Els ponents van analitzar casos reals, van explicar els seus propis models de negoci i van debatre sobre el retorn de la inversió.

Finalment, la jornada va comptar també amb representants d’institucions públiques que van fer la seva intervenció a tall de conclusió en la taula final. La directora de l’Institut Català de l’Energia, Marta Morera, la directora general d'Energia, Assumpta Farran, el director d'Energia i Medi Ambient de l'Ajuntament de El Prat de Llobregat, Joan Herrera, i el cap de la Secció de suport a la gestió energètica municipal de la Diputació de Barcelona, Albert Vendrell, van explicar què s’està fent des de l’administració envers les comunitats energètiques.

La directora de l'ICAEN, Marta Morera, va desglossar les actuacions que l’Institut Català de l’Energia està duent a terme per promoure l’autoconsum compartit, com ara les oficines comarcals de transició energètica, i va voler posar en valor la figura dels gestors energètics exclusius de comunitats energètiques, que, segons Morera, caldrà promoure per impulsar la transició energètica a tots els nivells. Seguint aquest fil, la directora de l’ICAEN també va parlar de la necessitat de més formació i comunicació per garantir l’accés a la informació d’aquells que vulguin participar de les comunitats energètiques.

Per la seva banda, la directora general d’Energia, Assumpta Farran, va fer referència a la regulació i als conflictes competencials existents amb el govern espanyol envers les comunitats energètiques. El primer d’ells sobre la decisió de la Generalitat de Catalunya que els projectes de més de 5MW estiguin participats localment en un 20%, ja sigui en finançament o en la propietat. Farran no creu que estiguin vulnerant cap directiva, tal com sosté el govern espanyol. L’altre punt de controvèrsia és sobre la capacitat de l’administració a l’hora d’aprovar projectes de comunitats energètiques, la qual és limitada. Per aquest motiu, la Generalitat de Catalunya ha tirat pel dret i està aprovant d’urgència alguns projectes de renovables de fins a 5MW, que no han de complir amb tants requisits a nivell estatal.

A continuació, el director d'Energia i Medi Ambient de l'Ajuntament de El Prat de Llobregat, Joan Herrera, va parlar sobre la participació dels municipis a les comunitats energètiques i va aprofitar-ho també per criticar la manca de transposició de la directiva europea sobre comunitats energètiques a l’Estat. “(Els municipis) volem un rol actiu i la no transposició fa que estiguem entrant més tard a participar en les comunitats energètiques”, ha sentenciat, tot demanant marcs jurídics més favorables.

Per últim, el cap de la Secció de suport a la gestió energètica municipal de la Diputació de Barcelona, Albert Vendrell, va parlar de l’experiència de la DIBA en el suport als ens locals per al desenvolupament de comunitats energètiques. Vendrell va detallar algunes de les accions que estan duent a terme, com ara la creació d’un model de finançament participat, una guia de participació en comunitats energètiques des del punt de vista del ajuntaments, i fins tot la presentació d’un potencial fotovoltaic de les cobertes a tota la província de Barcelona.