Més de cent-cinquanta persones han omplert aquesta tarda l'Aula Magna de la Casa de la Convalescència en la 'Trobada de la Mineria i l'Energia 2019' organitzada pel Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics i de Grau en Mines i Energia de Catalunya i Balears, en el marc de la celebració de Santa Bàrbara, patrona dels miners.

L'Efecte Nimby ha estat el protagonista de la jornada. "Volem crear una mesa de diàleg liderada per la Generalitat que inclogui tots els agents implicats i que, mitjançant la mediació i la negociació es puguin resoldre els conflictes Nimby del país", ha explicat el degà del Col·legi, Juan Ignacio Navarro, en la benvinguda institucional.

Nimby és l’acrònim anglès de not in my back yard (no al meu pati del darrere) i és la situació que es produeix quan l’administració o entitat privada proposa instal·lar activitats amb impacte social, ambiental o econòmic (aeroports, presons, abocadors de residus, antenes de telèfon mòbil, centres de rehabilitació, activitats mineres...) on el veïnat rebutja que es col·loquin a prop dels seus habitatges. Aquesta reacció ciutadana ha entrat en joc com un actor més entre l'administració i les empreses a l’hora de prendre decisions per construir o habilitar nous espais al territori.

Navarro ha fet una defensa de la professió minera com a "estratègica i necessària per a qualsevol país modern": "Bona part de la societat ens percep, quan no ens ignoren, amb els tòpics que històricament han tacat la imatge de l'enginyer de mines. Hem de ser valents, obrir-nos i comunicar a la societat qui som i què fem". Navarro ha assenyalat que els enginyers de mines són clau per a avançar cap a la sostenibilitat, un àmbit en què tenen el repte de trobar "l'equilibri entre el progrés i el benestar". "Ens hem de dotar d'eines per evitar que el Nimby produeixi endarreriments", ha subratllat.

Ho ha fet previ a Alfons Porro, president del Gremi d'Àrids de Catalunya, que ha posat de relleu els àrids com un sector sense desocupació i autor d'infraestructures molt importants com carreteres, autopistes o el futur corredor mediterrani. Marta Subirà, secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, ha inaugurat la Trobada parlant de com el fenomen Greta Thumberg ha posat la crisi climàtica i els problemes mediambientals en el punt de mira i, ha fet palès que l'activitat minera, tot i ser de les més afectades per l’impacte visual, si les extraccions es fan correctament "les pedreres són recuperables".

A continuació, Antoni Crous, director acadèmic Corporate MBA 2B2 d'ESADE ha donat una conferència magistral sobre el repte que el nimbisme suposa per a les societats desenvolupades. "Els nimby no ho volen a casa seva, però sí ho volen. Són una ciutadania intel·ligent", explicava Crous. Cal preveure l'efecte Nimby "per poder fer propostes i tenir arguments positius per al veïnat -deia-. Cal fer-los entendre que les instal·lacions per les quals es queixen no són projectes tancats, que ells tenen capacitat d'influència, implementar canals de diàleg i, sobretot, evitar l'enfrontament", destacava.

Poc després s'ha realitzat un col·loqui d'anàlisi i exposició de casos d'èxit relacionats amb l'efecte Nimby on han participat Mercè Rius, directora general de Qualitat Mediambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya com a representant de l'administració; Salvador Fernández (president de Ciment Català); Víctor Cusí (president d'EolicCat); i, Lluís Rodríguez (director de relacions corporatives del grup ICL). Rius assenyalava que hi ha vegades en què les empreses que tenen activitat repudiada pels nimby compleixen les normatives i les inspeccions, i que és l'administració la que necessita tenir més "credibilitat". "Els mitjans de comunicació haurien de donar més veu a l'altre bàndol", afirmava la directora. En Rodríguez exposa que ICL, per aconseguir una entesa entre les parts, convoca comissions de seguiment amb els municipis per mantenir el diàleg amb el territori. El col·loqui va ser moderat per Michele Catanzaro, periodista i col·laborador de El Periódico.

Un dels moments més esperats de la jornada ha estat quan el Síndic de Greuges de Catalunya, Rafael Ribó, i, en representació de Foment de Treball, Salvador Sedó, han posat sobre la taula el punt de vista de la ciutadania i dels empresaris, respectivament, sobre el Nimby. "És necessari ser transparent a l'hora de presentar els projectes", ha comentat Sedó, a més de que cal equilibrar els esforços dels ciutadans. Per exemple, “si una població té una central d'energia, no haurien de pagar el mateix per ella que els d'un municipi que no en tenen". L'explicació s'ha complementat amb les aportacions de Ribó, que han girat al voltant de "canviar el model al qual estem acostumats": "Primer cal debatre sobre si una iniciativa és necessària per l'interès general i, un cop estiguem d'acord, construir-la. No al revés". A més, ha donat importància al fet que "s'ha de tenir en compte, no només l'impacte municipal, sinó a nivell de país", ja que moltes de les activitats a les quals s'oposen els nimby tenen efectes molt més enllà del territori.

Com cada any, s’ha fet entrega de premis en reconeixement dels 25 anys de col·legiació a Carles Casas Vilardaga, Xavier Casellas Comallonga, Blas Cerdeira López, José López López, Bernat Masdeu Termens, Carlos Rodríguez Díaz i Carles Ventura Nieto. El premiat per 50 anys de col·legiació ha estat Ferran Feu Closas.

Pere Palacín, director general d’Energia, Seguretat Industrial i Seguretat Minera de la Generalitat de Catalunya, ha clausurat la Trobada destacat que “un Nimby ben gestionat enriqueix el projecte; si no som transparents tindrem en els propers anys molts casos Nimby”. El dinamitzador i monologuista Victor Parrado ha fet de mestre de cerimònies.