30 Juny

• L’anàlisi calcula que caldrà instal·lar 12.000 MW renovables nous fins a l'any 2030 i 58.400 MW fins al 2050 per assolir un sistema elèctric totalment descarbonitzat
• La descarbonització del sistema energètic català requerirà la inversió de 84.361 milions d'euros
• L'estudi preveu una reducció del 30,3% en el consum d’energia final l’any 2050

El Govern de la Generalitat ha aprovat la Prospectiva Energètica (Proencat), el full de ruta que ha d'orientar el sistema energètic català cap a la descarbonització i la neutralitat d'emissions el 2050. L’estudi, elaborat per l’Institut Català d’Energia (ICAEN), assegura que per assolir aquest objectiu caldrà invertir 84.361 milions d'euros, un repte possible si s’apliquen de forma intensiva un conjunt d’estratègies destinades a transformar la totalitat del sector, des de la demanda d’energia final fins a la generació d’energia elèctrica passant pel paper que hi tenen els ciutadans.

La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, de la qual ja s’havien fet públiques les línies mestres i les principals magnituds, vol ser la referència a l’hora de dissenyar i aplicar les polítiques energètiques del país. El document assenyala que actualment les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle relacionades amb el cicle energètic són de 34 milions de tones de CO₂ (72% del total de Catalunya), una xifra que l'any 2050 s'hauria de reduir a zero si es duen a terme les mesures i estratègies proposades a la Proencat. 

La neutralitat d'emissions ha d'anar acompanyada també d’una major sobirania energètica, ja que en l’escenari dissenyat per aquest estudi la dependència energètica de l’exterior es redueix del 93,8% al 7,9%, sense comptar els usos no energètics. En termes econòmics, aquesta reducció de la dependència energètica implicaria passar d’una despesa de 8.700 milions d’euros anuals a 650 milions d’euros anuals.

L’estalvi i l’eficiència energètica, l’eix fonamental

El document considera l’estalvi i eficiència energètica com l’eix fonamental per fer possible la transformació del model energètic. La Proencat 2050 preveu que per assolir la descarbonització caldrà un fort decreixement del consum d’energia final, que s’haurà de reduir un 30,3%  de cara al 2050, sobretot en àmbits del transport i el domèstic.

A més, cada vegada més consums passaran a ser elèctrics, amb l’objectiu d’aprofitar la major flexibilitat del sistema elèctric per introduir energies renovables i la seva capacitat per reduir emissions contaminants. La mobilitat elèctrica, la climatització dels edificis amb sistemes de bomba de calor o l’electrificació d’una part dels processos industrials han de sumar en aquesta direcció. 

Major desplegament de les energies renovables

Per satisfer aquesta demanda d’energia de la manera més neta i sostenible, caldrà avançar en el desplegament de les energies renovables. L’estudi preveu que caldrà arribar a 12.000 MW l'any 2030  (5.000 MW d’energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica) i gairebé 62.000 MW el 2050, que és 18 vegades la potència instal·lada actualment. 

La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 també adverteix que disposar d’un sector elèctric 100% renovable no és suficient per assolir la neutralitat climàtica en l’àmbit energètic si no s’actua també de forma decidida sobre la demanda energètica. A més, també considera que caldrà implantar sistemes d’emmagatzematge per desplaçar els excedents d’energia en el temps, ja sigui mitjançant bateries elèctriques, sistemes de bombament o la gestió de les centrals hidroelèctriques amb embassaments.

Els objectius recollits a la Proencat 2050 contrasten amb les conclusions del darrer informe de l’Observatori de les Energies Renovables a Catalunya (OBERCat), que adverteix que la lenta tramitació dels projectes per part de l'administració està essent un llast per al desplegament efectiu de les energies renovables.