• L’Agenda Verda és l’instrument que el Govern català ha dibuixat per fer front a l’emergència climàtica
  • Els recursos es destinaran a quatre grans blocs:  acció climàtica, automoció i mobilitat sostenible, economia circular i habitatge i energia eficient
  • El pas del temporal Glòria i les conseqüències generades van suposar 500 milions d’euros en costos de reparació


Catalunya està treballant en el desenvolupament de l’Agenda Verda del país, un recull d’accions inspirats en el Green Deal Europeu. Aquest pla compta amb vuit eixos i quatre motors segons indicà  Mercè Rius, directora general de Qualitat Ambiental i Canvi Climàtic de la Generalitat en la seva intervenció als Cafès CEEC, organitzat pel Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), i celebrat ahir davant més d’un centenar d’assistents.

Rius, en la seva presentació del pla estratègic verd del territori detallà el seu desenvolupament en vuit àrees. La primer consisteix en incrementar l’ambició climàtica en tots els sectors. En el segon pas específica que es treballarà per proveir energia neta, segura i assequible. El tercer, s’enfoca en descarbonitzar la indústria i que aquesta apliqui els principis de l’economia circular. Seguidament, en la quarta àrea, es pretén impulsar l’eficiència energètica en els edificis. En cinquè lloc, es desenvoluparà una mobilitat intel·ligent i sostenible. En sisè lloc s’apostarà per la producció d’aliments de proximitat “farm to fork”. En penúltim i setè lloc, es protegirà l’ecosistema i la biodiversitat. I finalment, tots aquests passos conclouran en una vuitena àrea, que és la d’aconseguir zero emissions.

Aquest pla es portarà a la pràctica al voltant de quatre motors: la descarbonització de l’energia, l’aplicació de la circularitat, la digitalització i la regulació intel·ligent.

El Govern preveu destinar per aconseguir aquests objectius el 52% del total del  Pla per a la Reactivació Econòmica i Protecció Social com a conseqüència de la crisi de la COVID-19 (CORECO), que suposen 16.678 milions d’euros. Aquesta quantitat es dividirà en quatre grans blocs: en acció climàtica (6.311 milions d’euros), en automoció i mobilitat sostenible (5.877 milions d’euros), en economia circular (1.200 milions d’euros) i habitatge i energia eficient (3.270 euros).

A més a més, Rius ha emfatitzat la importància de la col·laboració publico-privada per aconseguir les fites marcades.

La Directora també ha assenyalat la urgència de prendre mesures assenyalant que Catalunya té molt per fer en matèria climàtica. De fet, no fer front a l’emergència climàtica suposa un alt cost no només en biodiversitat, sinó també econòmic: el pas del temporal Glòria i les conseqüències generades van suposar 500 milions d’euros en despeses de reparació.

En el marc del ‘Circular Economy Hotspot Catalonia’ que se celebrarà el proper novembre de 2021, Rius ha estès la mà a col·laborar amb el CEEC, concretament al track relacionat amb l’energia, la transició energètica, les polítiques de mitigació del canvi climàtic i l’economia circular.

Pel que fa al vincle entre l'economia circular i el vector energètic, Esther Izquierdo, presidenta del CEEC, va mencionar la seva rellevància com bé es va observar en la Immersió Estratègica 2020, al que Rius va respondre “l’energia forma part de la circularitat. Estem treballant en una estratègia de circularitat per implementar a les indústries. Aquesta (la circularitat) és de les polítiques més importants que cal fomentar, en altres sectors és l’edificació. A més, s’ha de millorar les connexions entre uns i altres per aprofitar els recursos, ja que pel que alguns és un residu per altres pot ser, o és, un recurs”.