El govern espanyol ha seleccionat dos projectes de producció d’hidrogen verd a Ascó i la Pobla de Mafumet, com a part d’una concessió d’ajuts anunciada aquest divendres. Aquesta selecció forma part d'un pla d’hidrogen verd a tot l'Estat que compta amb un fons de 1.214 milions d’euros dels fons NextGeneration de la Unió Europea. Els projectes d’Ascó i la Pobla de Mafumet rebran 236 milions d’euros, dins d’una inversió total de 617 milions. Tots dos projectes són algunes de les iniciatives seleccionades entre altres projectes a Galícia, Castella i Lleó i l'Aragó.

Segons la vicepresidenta tercera i ministra de Transició Ecològica, Sara Aagesen, aquest pla de "valls i clústers" d’hidrogen verd situa Espanya com un referent en aquesta energia sostenible, amb l’objectiu d’accelerar la descarbonització de sectors difícils d’abastir d’energies netes. Una de les particularitats d’aquest pla és que busca que el combustible produït es consumeixi prop de la seva font de generació.

Per la coordinadora del Grup de Treball d’Hidrogen del CEEC, Teresa Navarro, aquesta és “una bona notícia” perquè aquests projectes representen “una oportunitat per avançar en la transició energètica i descarbonitzar sectors com els de l’energia i la petroquímica”. També, però, ha volgut destacar el seu paper a l’hora d’“impulsar el coneixement de la tecnologia i els seus usos”. 

Per al responsable de l'Oficina Tècnica d'Instal·lacions d'Elecnor i també coordinador del Grup de Treball d'Hidrogen, David Tous, l'entrada d'aquests dos projectes permetrà donar resposta a la necessitat de "posicionar el territori vers la incipient expansió de l'hidrogen verd com a vector energètic clau en la descarbonització". En paraules de Tous, aquest tipus de projectes "afavoreixen la formació d'ecosistemes, així com ser l'aparador que pugui acostar l'interès d'altres projectes".

Tous també es mostra satisfet amb la tipologia de projectes seleccionats, ja que, diu, dona impuls a sectors de gran impacte i visibilitat a Catalunya. "En especial la indústria petroquímica pel consum d'hidrogen en la fabricació de productes industrials, i refineries.", ha afegit, tot destacant el paper que l'hidrogen verd tindrà en sectors difícils de descarbonitzar com ara el "transport de mercaderies per carretera, el marítim, l'aviació o la indústria amb processos d'alta temperatura".

Tecnologia madura però sense experiència demostrativa

Després de la injecció de finançament que suposen aquests fons, el repte ara és generar instal·lacions que permetin fer avançar aquesta tecnologia. "El principal fre per a projectes d’hidrogen baix en carboni és la manca d’instal·lacions demostradores de la mida necessària per fer avançar l’hidrogen", afirma Navarro. Segons la responsable d'H2 i Solar d'INDOX Energy Systems, “actualment no tenim instal·lacions funcionant i, per tant, cada nova iniciativa és entrar en un món desconegut.”

Per la seva banda, Tous comenta que un dels reptes clau del sector es troba en "la competitivitat de la tecnologia respecte de la producció no renovable". "És necessària l'ampliació de la capacitat de producció renovable per a donar rendibilitat a l'electròlisi per a la gestió d'excedents.", ha reblat.

Més a prop de l’objectiu del PNIEC

Pel que fa a l'impacte dels projectes aprovats, Aagesen ha apuntat que generaran 4gw de capacitat, cosa que suposa el 33% dels 12gw que marca l'objectiu fixat al darrer Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC). A més, els projectes mouran una inversió total xifrada en 5.000 milions i crearan 9.000 llocs de feina directes i 11.000 d'indirectes. "A més generaran ecosistemes que es consolidaran, perquè parlem d'un sector de present i de futur, que arriba per quedar-se en aquest camí cap a la descarbonització", ha promès la vicepresidenta.

En el cas del projecte d'Ascó rep el nom d'HyBERUS i s'impulsa conjuntament amb les localitats aragoneses de Caspe i Fabara. Preveu tenir una potència d'electròlisis de 360,00 MWe. La inversió total seria de més de 303 milions d'euros dels quals l'Estat preveu aportar-ne més de 137. Pel que fa al projecte de la Pobla de Mafumet rep el nom de Tarragona Hydrogen Network (T-HYNET), tindria una potència de 132,56 MWe i una inversió total de 314 milions del que l'Estat en posaria 98.