15 Abr.

El CEEC ha celebrat, de la mà del Grup de Treball d’Hidrogen un webinar en col·laboració amb Tandem HSE, centrat en els reptes i les oportunitats de l’hidrogen verd en el marc de la transició energètica. La jornada ha tractat aspectes clau com la seguretat en la manipulació i emmagatzematge del gas, les mancances i necessitats normatives actuals, i les aplicacions industrials emergents. També s’han explorat solucions innovadores per al transport i la logística de l’hidrogen, com la conversió en metanol, així com projectes d’infraestructura i iniciatives empresarials que ja han començat a posar en pràctica l’autoproducció d’aquest vector energètic. L’esdeveniment ha reforçat el compromís del CEEC amb la divulgació, la col·laboració sectorial i el desenvolupament d’un marc tècnic i regulador sòlid per a l’impuls de l’hidrogen verd a Catalunya.

La sessió ha estat presentada per Sergi Carreras, expert en seguretat industrial i CEO de Tandem HSE, qui ha començat destacant les característiques singulars de l’hidrogen, com ara la seva alta inflamabilitat, la seva difusivitat i la capacitat de fragilització en materials metàl·lics com l’acer. Tot i que el rang d’inflamabilitat ha estat identificat entre el 4% i el 75% en concentració, també s’han assenyalat desafiaments importants pel que fa a la seva interacció amb materials metàl·lics, degut a la seva gran difusivitat i fragilitat. Aquestes característiques han fet imprescindible desenvolupar metodologies específiques per a la col·locació de detectors i l’anàlisi de riscos a les instal·lacions.

“L’hidrogen és més inflamable que el gas natural, el propà o la gasolina, i un incendi provocat per aquest gas pot no ser visible a ull nu, ja que la flama no emet llum”, ha explicat Carreras. Aquesta particularitat ha fet que els sistemes tradicionals de detecció per fum no siguin efectius, fet que ha obligat a redissenyar les estratègies de seguretat.

Carreras també ha incidit en la necessitat de considerar molt acuradament les condicions d’emmagatzematge i ventilació de les instal·lacions, així com la classificació de zones de risc. Pel que fa a l’emmagatzematge, ha explicat que l’hidrogen presenta requisits tècnics molt específics degut a les seves propietats físiques. Per aconseguir una densitat energètica suficient, sovint es treballa amb pressions elevades. A més, es va remarcar la importància de disposar d’instal·lacions amb molt bona ventilació o a l’aire lliure per minimitzar riscos. També es va fer referència als sistemes de protecció contra la corrosió i a la necessitat de dimensionar correctament les distàncies de seguretat, especialment en cas d’incidents amb projecció de fragments. El CEO de Tandem HSE ha fet referència a la importància d’implementar sistemes d’anàlisi i control com HAZOP, SIL, SIS o LOPA.

Els nous desafiaments en seguretat

Respecte l’actual regulació, s’ha destacat la necessitat de tenir una normativa que doni resposta a les necessitats d’un sector creixent. La regulació actual de l’hidrogen a Espanya ési insuficient i s’està començant a treballar en unaproposta normativa específica a nivell estatal, amb l’objectiu de facilitar la implantació de projectes d’hidrogen tant com a combustible com a matèria primera. “És necessari que l’administració articuli un marc normatiu clar i coordinat per tal que l’hidrogen pugui consolidar-se com a vector energètic”, s’ha destacat durant la sessió.

L’hidrogen: alta inflamabilitat i interacció amb materials metàl·lics.

Pel que fa a les aplicacions industrials, Carreras ha comentat que hi ha empreses que ja han començat a explorar la producció pròpia d’hidrogen dins les seves plantes, especialment a partir d’excedents d’energia fotovoltaica. Aquest model de producció descentralitzada permet una millor integració amb els sistemes energètics existents i facilita la reducció de la petjada de carboni a nivell corporatiu. També s’ha posat en relleu el potencial de l’hidrogen per donar resposta a processos que difícilment es poden electrificar, especialment en indústries intensives en consum tèrmic.

En l’àmbit de les infraestructures, el CEO de Tandem HSE ha parlat sobre el projecte de canonada de gas entre Tarragona i França, una infraestructura que ja ha contemplat el transport d’hidrogen i que s’ha considerat clau per a la interconnexió energètica a escala europea. Tot i que la proposta inicial s’ha vist afectada per qüestions de finançament, actualment s’han estat valorant alternatives tècniques més segures, com els traçats submarins. En paral·lel, s’han dut a terme proves per trobar materials que permetin transportar hidrogen per canonada amb garanties, i s’han desenvolupat prototips de vehicles impulsats per aquest gas.

Finalment, també s’ha tractat la logística associada al transport i emmagatzematge d’hidrogen. S’ha posat el focus en opcions com la conversió a productes químics, especialment el metanol, a partir del qual es pot extreure l’hidrogen en el punt de consum. Aquesta alternativa, que ha obert noves vies per a la distribució del vector energètic, serà objecte d’una visita tècnica organitzada pel Grup de Treball d’Hi CEEC per aprofundir en el seu funcionament i aplicacions.

Aquesta sessió reforça el paper del CEEC com a plataforma de coneixement i col·laboració entre els agents del sector, i ha posat de manifest la necessitat de seguir treballant col·lectivament per desbloquejar el potencial de l’hidrogen verd. Tal com s’ha destacat al final de la jornada, aquest vector energètic no només pot facilitar la transició cap a un model energètic descarbonitzat, sinó que pot esdevenir un catalitzador per al desenvolupament de noves tecnologies i oportunitats industrials encara incipients.