• El Grup de Treball de Fotovoltaica del CEEC reuneix més de 150 professionals i tècnics de l’energia al Hub Social Barcelona per debatre sobre l’autoconsum domèstic, col·lectiu i els parcs fotovoltaics a terra.
  • Els experts mostren la seva preocupació pel futur de la fotovoltaica davant la lentitud de la tramitació (permitting) i la davallada dels preus de l’energia.

El Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya ha celebrat aquest matí de la mà del Grup de Treball de Fotovoltaica del CEEC la jornada Statu Quo Fotovoltaica per debatre sobre l’estat actual del sector i els reptes que afronta l’àmbit de la fotovoltaica a Catalunya. La jornada, que ha reunit més de 150 professionals i tècnics de l’energia al Hub Social Barcelona, ha tractat temes de marcat interès per al sector, com ara l’autoconsum domèstic, col·lectiu o els parcs fotovoltaics a terra de la mà dels principals experts.

El gerent del CEEC, Francesc Ribera, ha estat l’encarregat de donar el tret de sortida a la jornada, la qual ha servit com a “punt de trobada” del sector i que té la voluntat de seguir impulsant la fotovoltaica “malgrat les incerteses”. Tot fent un repàs del programa de l’acte, Ribera ha posat en valor la “col·laboració” per impulsar el mercat energètic i la importància dels parcs a terra “que han de ser motor per a un futur més sostenible”.

Tot seguit, ha estat el torn del director de l’Energètica, Daniel Pérez, amb una presentació en què ha fet un anàlisi dels precedents del sector, amb la “tempesta perfecta” que va causar la crisi de preus de l’energia l’any 2022, i s’ha referit a algunes de les accions que calen per assolir el repte de la descarbonització. Pérez ha assenyalat la reducció del consum d’energia, l’electrificació, la implementació de més renovables, l’emmagatzematge i la gestió de la demanda com les principals actuacions a dur a terme per seguir avançant.

En referència a la necessitat de créixer en renovables, Pérez ha volgut deixar clar que no és tracta d’un problema de superfície disponible, posant com a exemple la reducció de 97 mil hectàrees de conreu que entre 2001 i 2009 es va produir a Catalunya. “La fotovoltaica només en necessita 90 mil”, ha reblat. En aquest sentit, Pérez s’ha referit també a l’impacte positiu que tindria una major presència de renovables al territori “per atraure indústria”. “Ni H2med, ni interconnexió elèctrica amb França, el que cal és electrificar els ports i convertir-nos en una potència exportadora, exportant productes industrials”, ha afirmat, tot assenyalant també la necessitat de resoldre “l’assignatura pendent” d’electrificar el transport ferroviari.

Un cop finalitzada la ponència han començat les taules de debat, la primera d’elles sobre l’autoconsum. En ella hi han participat com a ponents la directora de l’Agència de l’Energia de Barcelona, Cristina Castells; el director d’Infraestructures i Energia de Mercabarna, Marc Vilà; la responsable de Solar Distribuïda, Emmagatzematge i Mobilitat Verda d'ENGIE, Maria Colom; i el cap de l’Àrea d’Energies Renovables de l’ICAEN, Francesc Vidal.

Els ponents han coincidit a assenyalar la lentitud del permitting o tramitació com un dels grans esculls de l’autoconsum a Catalunya. Colom ha posat com a exemple un projecte de 10 MW que la seva companyia va presentar el 2022 i que encara està pendent d’aprovació. “És molt de temps. L’administració hauria d’agilitzar més la tramitació”, ha comentat. A aquest fet se li suma la davallada del preu de l’energia, el qual també preocupa els promotors per la baixada en la rendibilitat dels projectes que està causant. “El preu està baixant una mica i l’atractiu també. Segueix sent competitiu però ens costarà més”, ha comentat Vilà, qui ha donat compte del projecte Repower Mercabarna per impulsar l’autogeneració a les seves instal·lacions.

La segona taula rodona s’ha centrat en l’autoconsum col·lectiu i les comunitats energètiques. Moderada pel CEO de KM0 Energy, Santi Martínez, el debat ha comptat amb la participació de l’enginyer a l'equip de Nous Projectes de Generació de Som Energia, Carles Adell; el tercer tinent d’alcalde de l’Ajuntament Caldes de Montbui, Jordi Martín; el CEO d’Adymus Energy, Rafael Ruiz, i la responsable d'Autoconsum i Comunitats Energètiques de Greenpeace, Maria Prado.

En aquesta taula, la tramitació ha tornat a ser un dels temes principals per part dels ponents, per la lentitud en la posada en marxa dels projectes. En aquest sentit, el responsable de l’ajuntament de Caldes Montbui, que compta amb la comunitat energètica més gran fins ara a Catalunya, ha lamentat no haver estat “més ambiciós” amb la quantitat de potència instal·lada demanada, tenint en compte el que ha costat posar-la en marxa. Per la seva banda, Prado ha denunciat les traves de les distribuïdores per connectar les comunitats energètiques a la xarxa, i ha volgut destacar el paper de les agències locals d’energia a Catalunya en la mediació i l’acompanyament, que per a molts és encara “una de les principals barreres”.

Per últim, la darrera taula rodona, moderada per l’advocat especialista en energia, Jorge Andrey, ha anat dedicada als parcs fotovoltaics a terra. Hi han participat com a ponents la cap del Servei d’Autorització d’Instal·lacions Elèctriques, Míriam Ripoll; el director d’Energia de Sorigué, Ignasi Clariana; el director General de Sunowatt – UNEF, Salvador Salat; i Maria Crehuet de l’Associació de Micropobles de Catalunya.

Ripoll ha començat parlant de les dades d’implantació d’aquest tipus de parcs, agafant com a referència temporal el Decret Llei d’acceleració del desplegament de les energies renovables de 2021. “Veníem d’una paràlisi: abans del Decret Llei teníem 93 MW en solar i ara ja tenim 1700 MW autoritzats”, ha afirmat, tot afegint que gairebé 3900 MW estan en tràmit. Tot i aquestes dades, la resta de ponents han estat crítics amb el ritme d’implementació dels parcs per arribar als objectius marcats així com amb la demora en la seva tramitació. Clariana ho ha atribuït a la “manca de lideratge” i a la “manca de capacitat de l’administració”, mentre que Salat ha anat més enllà assenyalant “l’estructura política”. Per la seva banda, Creheut ha posat en dubte que un context com l’actual, on impera la necessitat d’accelerar grans projectes de renovables, sigui bo per l'equilibri mediambiental i social.

Per cloure la jornada, el coordinador del Grup de Treball de Fotovoltaica, Alberto Barriga, ha intervingut per fer un resum de l’acte, aportant algunes de les conclusions, i animant a la participació al  grup. “Seguirem empenyent perquè creiem en el potencial de canvi de la fotovoltaica tant per l’àmbit industrial com el mediambiental”, ha sentenciat.