24 Nov.

• La jornada ha estat organitzada  pel CEEC, l'Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i la Xarxa R+D+i  Energy for Society (XRE4S).

• Hi han participat més de cent cinquanta  representants d’empreses públiques i privades i també d’start-ups catalanes
  
• La jornada s’ha centrat en la  digitalizació i smart grids, el futur de l’energia eòlica i la transició cap  als vehicles elèctrics

La cinquena edició de l'Innovation Day Energia 2023 es va celebrar ahir a Barcelona per abordar la transició a les renovables amb la participació d’algunes de les principals empreses i startups en innovació tecnològica catalanes i espanyoles. La jornada, coorganitzada pel Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i la Xarxa R+D+i Energy for Society (XRE4S), tenia com a objectiu aprofundir i detectar els reptes i els perills de la innovació en la transició energètica descarbonitzada.

En el discurs d’obertura de la jornada, el gerent del CEEC, Francesc Ribera, va recordar que “es va iniciar com una idea conjunta del clúster i l’IREC per tal d’incorporar innovació a l’empresa i buscar espais de trobada amb investigadors”. Cinc anys després s’ha convertit en la trobada de referència en innovació i energia a Catalunya. Aquesta edició va tenir lloc al Parc Tecnològic de Barcelona Activa, a Nou Barris, en una sala plena amb 150 persones. La conferència estava dividida en tres grans blocs vinculats a tres dels camps clau en la innovació avui en dia: la digitalització i les smart grids, l’energia eòlica i la mobilitat elèctrica. Cada bloc va disposar d’una taula rodona amb experts de primera fila i l’exposició de casos concrets.

L’Innovation Day Energia va arrencar amb la ponència de Neus Sabaté, doctora en Física per la Universitat de Barcelona i professora d’Investigació del CSIC. Sabaté va explicar com va cofundar les empreses Fuelium i Sweanty, constituïdes a partir de dues grans línies de recerca. Fuelium està destinada a comercialitzar piles de paper i Sweanty és un spin-off destinat a l’anàlisi de la suor iònica i que ha estat aplicada en el tractament de la fibrosi quística i en l’esport.

Digitalizació  i smart grids

Després de l’exposició de la doctora Sabaté, va començar la primera taula rodona sobre digitalització i smart grids en què van participar Javier Martín Herrera, Energy Partner & 5G d’Elewit – Redeia, Oihan Goenaga, CEO i fundador de Zenit, Mónica Aragüés, professora a la UPC i investigadora a CITCEA-UPC. Els tres ponents van debatre sobre els reptes associats a aquest àmbit. Martín Herrera va destacar que “a nosaltres, des de l’impuls a la transició energètica ens interessa crear una xarxa elèctrica més intel·ligent que l’actual i per a això la digitalització és clau tant per al màxim aprofitament de la xarxa actual com per al seu futur desenvolupament”.

Per la seva banda, Goenaga, de Zenit, va exposar les cinc barreres que ells han detectat en el sector: la interoperabilitat entre tecnologia i serveis, determinar el cost de la inversió inicial per poder oferir serveis i digitalitzar la xarxa elèctrica, educar als ciutadans perquè puguin ser partícips de la digitalització, el tractament de les dades personals i l’establiment d’un protocol de privacitat, i, per últim, la ciberseguretat.

Aragüés també va afirmar que els smart metres son elements clau per a la transformació del sistema elèctric actual en el que anomenem smart grid i que son el cor de la transformació del sistema elèctric i permeten l’evolució cap a les xarxes elèctriques intel·ligents. També, va afegir, permeten saber com s’operen les xarxes elèctriques i com és el consum de l’usuari final.

En acabat, han presentat el projecte del gestor intel·ligent de l’energia de l’start-up catalana Giex, el projecte Girasol (bessó digital de centrals fotovoltaiques), d’Àliter Grup, l’estimació d’estat basada en xarxes neuronals artificials, de CITCEA-UPC, i la plataforma de gestió de comunitats energètiques intel·ligents, de Zenit.

La  plataforma eòlica catalana

El segon bloc va tractar sobre l’energia eòlica, un tema fonamental al panorama actual de crisi energètica global de combustibles fòssils. A la taula rodona, hi van participar els ponents Alex Raventós, CEO i cofundador de X1 Wind, que trenca amb l’eòlica marina tradicional i aposta pels parcs eòlics flotants, Anna Rivera, cofundadora i directora comercial de Youwind Renewables, dedicada a accelerar la producció de parcs eòlics marins, i José Luis Domínguez, responsable del grup Power Systems de l'IREC.

Raventós va explicar que el sector de l’eòlica flotant “està tenint un creixement brutal amb projectes que son molt ambiciosos en quant a escalar, a anar molt ràpid, però crec que s’han de fer passes intermèdies” i que “s’ha d’anar escalant a poc a poc”. Rivera es va referir als problemes que estan tenint algunes companyies eòliques amb projectes fallits però va ressaltar l’optimisme generalitzat per l’aposta per a l’energia eòlica marina al Regne Unit i a la Unió Europea, que demana que “la transició verda s’ha de fer a casa”.

Domínguez és també el director tècnic de PLEMCAT, la primera plataforma experimental catalana d’assaig per a prototips de l’eòlica marina que es començarà a construir a les aigües del golf de Roses a principis de 2026 i que costarà 80 milions d’euros. Domínguez la va definir com “un gran endoll flotant on puguin venir diferents desenvolupadors de tecnologia per endollar el seu prototip i validar que la seva tecnologia funciona i, a la vegada, aportar dades científiques”.

La  competència xinesa en els cotxes elèctrics

El tercer i últim bloc es va centrar en la mobilitat elèctrica. Els ponents representaven les tres principals indústries del sector. En representació de la fabricació de bateries i materials, Rosa Palacín, investigadora en materials per a bateries de l’ICMAB-CSIC. En representació de la fabricació de vehicles, Òscar Carrasco, COO de QEVTechnologies. i Joan Hinojo, director general de CIRCONTROL, empresa especialitzada en l’eficiència energètica i en el sistema de recàrrega de bateries des de fa cinquanta anys.

Quan el moderador va preguntar a la sala quantes persones feien servir vehicles elèctrics, només un cinc per cent van alçar el braç. Rosa Palacín va dir que els vehicles elèctrics son “una realitat molt seriosa”, que “ens hem d’adaptar per respondre a la demanda” i que “cal disminuir les prestacions per reduir costos en material”. Òscar Carrasco va comentar que “tenim una realitat de futur” i que la qüestió és com es farà aquesta transició i a quina velocitat”. Mentre que Joan Hinojo ha recordat que hi ha 1.400 milions de cotxes de tota mena al món i que l’any passat només es van fabricar 80 milions. Aquesta és la capacitat que hi ha.

Hinojo també va posar sobre la taula un altre factor que pot ser decisiu en el futur, el de protegir els mercat europeu i català com fan a la Xina i als Estats Units, on no permeten la inversió estrangera si no es garanteix el 50 per cent de la fabricació al país com a mínim. També van apuntar com a tendències de futur els vehicles d’hidrogen i les bateries de sodi. “Arribarà el moment en què quan preguntem a aquesta sala quanta gent ha vingut en cotxe elèctric, la majoria aixequi el braç”, va concloure Palacín.