El passat 22 de gener va tenir lloc una jornada a les instal·lacions de l’ACM, a Barcelona, per parlar de la transició energètica des de la visió del municipalisme.

Hi va haver una primera part en què Jorge Andrey va presentar l’estudi que han fet a Samso EDS, sobre Comunitats Energètiques, on aporten tot el seu coneixement i, fins i tot, tota mena de models per facilitar la feina dels ajuntaments per establir la col·laboració amb Comunitats Energètiques.

A la segona part, a la que em referiré amb més detall, hi van participar la Marta Marsó de l’ACM com a moderadora, la Carme Melción de la Diputació de Barcelona, l’Anna Camp de la Diputació de Girona, en Raül Valentín, Alcalde de Sant Antoni de Vilamajor, en Francesc Castanyer, President del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, en Jorge Andrey i jo mateix, President de l’Energètica.

Com a resum, i conclusió del debat diré que la necessària transició energètica per mitigar el canvi climàtic requereix l’atenció de tothom i un esforç sostingut per assolir les fites marcades per Europa i concretades a casa nostra en la planificació de la Generalitat de Catalunya amb la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT) 2050. La malaurada evidència és que no estem progressant com seria desitjable per complir amb els terminis i la potència prefixada. Des de l’Administració, en tots els nivells, es pot fer alguna cosa per avançar més ràpid?

Del 2019 ençà molts Ajuntaments estan activant autoconsums col·lectius, que s’han batejat com a “comunitats energètiques” de manera imprecisa, ja que la participació i la implicació de la ciutadania és sensiblement diferent, però l’objectiu d’incrementar la generació d’energia renovable amb plaques fotovoltaiques en teulades és el mateix.

Val a dir que tot esforç suma, però per assolir l’objectiu de 58.000 megawatts (MW) de potència renovable que marca la PROENCAT 2050 caldran instal·lacions que es mesurin en desenes o centenars de MW, i una instal·lació sobre teulada sol ser inferior a 100 kilowatts (1 MW són 1.000 kW). Les comunitats energètiques tenen gran importància per conscienciar i mobilitzar la ciutadania, però són insuficients per fer la transició energètica i aconseguir nivells de sobirania energètica que ens deslliurin del cost de comprar combustibles fòssils i nuclears a tercers països amb objectius geoestratègics que poden diferir dels nostres i que ens dificulten fer política energètica a favor de la ciutadania i les empreses.

Ja hi ha Ajuntaments que comencen a plantejar-se fer petits parcs solars en terrenys públics o privats del seu terme, i han de fer front no només a les dificultats de la tramitació sinó també a la falta de mitjans tècnics i de finançament, que solen desbordar la capacitat dels pressupostos municipals.

Serà L’Energètica l’entitat capaç de superar aquesta limitació? Actualment, al Pla de l’Estany, per iniciativa del Consell Comarcal, s’ha planificat un parc solar sobre un abocador clausurat. L’empresa pública de renovables és qui n’està tramitant els permisos i qui el desenvoluparà, pagant un lloguer al Consell per l’ús del sòl.

Manllevant les paraules d’en Pep Centelles, “si vas al bosc a buscar pinyes, no trobes rovellons”, la feina que es demana als membres dels consistoris és que passegin pels voltants del seu poble buscant terrenys per fer-hi parcs solars. L’Energètica farà l’anàlisi per estudiar-ne la viabilitat, complint amb les exigències de diferents Departaments de la Generalitat, com ara Cultura, Medi Ambient i Urbanisme, i així poder-los desenvolupar.

Cada nivell de l’administració té un paper a jugar per accelerar la transició energètica i ser-ne protagonista, sempre sumant esforços.