3 Maig

• El Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) organitza una jornada per debatre la implementació de parcs fotovoltaics amb l’objectiu d’intercanviar punts de vista dels sectors i avançar cap a un consens de país per la transició energètica
• ICAEN, Agricultura, Micropobles, Unió de Pagesos, Menapy i Km0 Energy coincideixen que la transició energètica és necessària pel territori
• Oriol Anson el que reclama la ciutadania és participar en el procés de decisió dels parcs fotovoltaics

El Grup de Treball de Fotovoltaica del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC) va organitzar ahir el webinar ‘La implementació de parcs fotovoltaics a debat’, el qual va comptar amb més de 160 assistents, amb l’objectiu d’intercanviar perspectives dels diferents ponents i així establir un possible consens.

La jornada va comptar amb la participació d’Oriol Anson, director general de desenvolupament rural i representant d’Agricultura a la Ponència d’Energies Renovables, Maria Crehuet, membre del Consell Assessor i responsable de les polítiques energètiques i transició energètica de l’Associació de Micropobles de Catalunya, Jaume Pedrós, responsable d’energies alternatives, Unió de Pagesos de Catalunya, Francesc Vidal, cap de l’Àrea d’Energies Renovables de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), Àngel Verdú, general Manager Iberia de Menapy i Ferran Garrigosa, director de Desenvolupament de Negoci Km0 Energy.

El debat va estar marcat per tres blocs: ‘Objectius fixats per la UE de cara al 2030. És possible complir-los només amb cobertes o resulta necessari comptar amb sòl agrícola i parcs de 10, 20, 30 MW?’; S’ha de mantenir la ponència d’energies renovables com a òrgan previ d’anàlisi dels projectes de parcs fotovoltaics sobre el terreny?; i Quins haurien de ser els mecanismes de participació local i compensació pels municipis afectats?

En el primer bloc, Anson i Pedrós ha destacat la importància que les persones i municipis afectats puguin  opinar i desenvolupar els parcs.  Per la part de Crehuet ha assenyalat que primer s’ha d’aprofitar totes les zones antropitzades abans d’implantar parcs en sòls agrícoles. El fet que pugui ser “més fàcil”, no pot ser una excusa per no fer les coses ben fetes. Pel que fa a la posició de l’administració, Vidal va afegir “el debat no ha d’excloure opcions, es tracta de preveure-les totes i veure com s’articulen” i va afegir que el 70% dels projectes aprovats suposen un 0,14% del territori. Des de la perspectiva econòmica i financera “cal tenir en compte que a Catalunya no es gaudeixen de subvencions per la promoció de projectes fotovoltaics, pel que els projectes estan subjectes a preus de mercats que han de poder ser competitius. La inversió privada és la que farà la transició ecològica. S’han de tenir en compte les economies d’escala dels projectes, el que fa més econòmicament viable projectes més grans”.  Per la banda de Ferran Garrigosa ha destacat que “no s’ha de caure en paràlisi per anàlisi” perquè Catalunya té competències per desenvolupar parcs. S’ha d’establir un “decàleg” previ per desenvolupar parcs, que ajudi als promotors. Hi ha clara manca d’organització i planificació prèvia que no ajuda a ningú”.

El segon bloc va començar amb la participació d’Anson que va posicionar-se a favor que els promotors puguin saber si els seus parcs podran tirar endavant des d’un bon principi, al que Vidal va respondre que la Ponència (primer tràmit de l’estudi de viabilitat que fa la Generalitat per avaluar si el projecte tira endavant o no) serveix “per estalviar costos i recursos tant a promotors com a l’administració des de l’inici”. Seguidament la Maria Crehuet va expressa que els Ajuntaments haurien de tenir representació en aquest tràmit previ i Pedrós mencionà que són “necessaris els filtres previs com el de la Ponència per no implementar els parcs a qualsevol lloc”. Per part de la representació de l’empresa privada, Verdú va advertir que “cal evitar el boom en la mesura del possible d’instal·lacions fotovoltaiques”, ja que suposaria costos als projectes” i va afegir que “s’ha percebut la Ponència com a un altre element de risc o incògnita que desincentiva els promotors de projectes fotovoltaics”. En aquest sentit Garrigosa va proposar que la Ponència exigís un mínim acord amb els propietaris dels terrenys per evitar especulació.

En l’última pregunta ‘Quins haurien de ser els mecanismes de participació local i compensació pels municipis afectats?’ Anson va respondre que no existeix una relació clara i directa entre el que pugui ingressar un ajuntament afectat per les instal·lacions i el fet d’evitar la despoblació, afirmació que va ratificar Creheut. Vial va proposar la possibilitat d’un estudi per a la modificació del Decret-llei 16/2019 amb l’objectiu de fomentar la participació ciutadana. Des de l’experiència i punt de vista de Verdú va explicar que quan s’han obert la participació de la inversió als treballadors, l’interès suscitat ha estat baix.