Esther Izquierdo, presidenta del CEEC, ha estat entrevistada per la Vanguardia. L'objectiu de la trobada ha estat ressaltar l'impacte econòmic positiu en el país, a través de la generació de nous llocs de treball i la disminució de la taxa d'atur gràcies a la transició energètica. Llegeix l'article sencer a continuació, per Lorena Farràs a La Vanguradia:

Europa diu adéu al carbó, però no a l'ocupació

Europa es prepara per a la fi de l'economia fòssil. El tancament progressiu de mines i centrals tèrmiques va acompanyat de la pèrdua de llocs de treball. Un informe de la Comissió Europea xifra en prop de mig milió les ocupacions relacionades amb el carbó a la UE, dels quals la meitat haurà desaparegut l'any 2030.

Però mentre uns llocs de treball desapareixen, sorgeixen altres nous. En les conegudes com a regions europees del carbó –amb 200.000 ocupacions directes–, la transició cap a un model energètic més net crearà entre 106.681 i 314.416 llocs de treball per al 2030. L'any 2050, la xifra ascendirà a 460.000 ocupacions. És a dir, més del doble dels llocs de treball que genera el carbó en aquestes regions –entre les quals figuren Castella i Lleó, Astúries i Aragó– avui dia.

“Es crearan nous llocs de treball relacionats amb l'eficiència energètica o les renovables, uns altres seran ocupacions que es reconvertiran, adaptant-se al nou escenari, i també cal esperar la creació d'oficis que avui dia encara no existeixen”, afirma Esther Izquierdo, presidenta del Clúster de l’Energia Eficient (CEE).

Es tracta, a més, d'una oportunitat per al món rural. Les necessitats de superfície de l'energia eòlica i la solar, així com l'aprofitament de la biomassa, fan pensar que bona part de la nova ocupació beneficiarà a aquest entorn, contribuint a frenar el seu despoblament.

A Espanya, la generació elèctrica a partir de carbó suposa uns 2.000 llocs de treball directes, bona part dels quals desapareixeran a curt termini. Diverses plantes tancaran al juny, després d'haver optat a no adaptar-se a les noves exigències en matèria d'emissions. D'altra banda, Endesa ha anunciat el cessament de l'activitat de les centrals d'As Pontes (la Corunya), la major del país, i Litoral (Almeria), dins d'any i mig. Són només tres les tèrmiques que es resisteixen a abandonar el carbó.

Quant a la mineria de carbó, aquesta ha experimentat una reducció molt important en les tres últimes dècades i en l'actualitat compta amb prop de 2.000 llocs de treball, distribuïts entre Astúries, Castella i Lleó i Aragó.

Enfront dels llocs de treball que es van amb el carbó, el Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) preveu un creixement en l'ús d'entre 242.000 i 348.000 persones per any fins al 2030. Segons aquesta previsió, la taxa d'atur es reduiria entre un 1,1% i un 1,6%.

L'ocupació generada prové de les inversions en renovables, estalvi i eficiència i xarxes i, a partir del 2025, de l'efecte de la reducció de la factura energètica. En concret, el pla estatal estima que les inversions en renovables generarien entre 107.000 i 135.000 ocupacions/any; les inversions en estalvi i eficiència energètica, entre 52.000 i 100.000 ocupacions/any; les inversions en xarxes i electrificació, entre 6.000 i 46.000 ocupacions/any; i l'estalvi en la factura energètica, fins a 14.000 ocupacions/any en el 2021 i fins a 118.000 ocupacions/anys en el 2030.

El PNIEC demostra també que és possible reduir emissions i que això no afecti la generació de riquesa, sinó tot el contrari. El pla suposa una reducció del 20% de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle per a Espanya respecte a 1990, mentre que el que el PIB augmentarà un 1,8% per a l'any 2030.


També pots consultar l'article aquí.