En els últims anys, el sector elèctric ha experimentat canvis profunds, ja sigui per actualitzar els sistemes amb l'objectiu de millorar-los o per circumstàncies transcendents i imprevistes, com la pandèmia de la COVID-19 i la guerra entre Rússia i Ucraïna. En aquest context, la Unió Europea, com a precursora de la transició energètica, està desenvolupant directrius amb objectius generals com assegurar la competitivitat dels mercats, aconseguir la independència energètica i reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle.

A conseqüència de la recent publicació del projecte de reial decret, pel qual s'estableixen les condicions per a la comercialització, agregació i protecció del consumidor d'energia elèctrica, la transposició de la Directiva 2019/944 s'està acostant a ser finalment una realitat. Ens trobem davant d'un nou paradigma; tant la implementació del pròxim reial decret com de la Circular 1/2024, de 27 de setembre, estimularan la competitivitat del sistema elèctric, ja que la flexibilitat de la demanda es convertirà en una eina més per a la indústria per generar ingressos.

En primer lloc, la possibilitat d'acollir-se com a instal·lació de demanda no només a un accés ferm, sinó també a un accés flexible, permetrà a la indústria catalana tenir un paper més destacat en els mercats elèctrics. A més, la indústria comptarà amb el suport dels operadors de flexibilitat i de la figura de l'agregador independent per valoritzar econòmicament tant els seus processos com els seus recursos flexibles. Tot això implicarà una motivació econòmica que justificarà la inversió i permetrà que la transició energètica sigui un èxit; en cas de no ser així, la consecució dels objectius seria inviable.

Al mateix temps, l'actualització del Pla Nacional Integrat d'Energia i Clima (PNIEC) 2023-2030, amb objectius molt més ambiciosos que els publicats en el PNIEC 2021-2030, preveu el major desenvolupament fins ara de la potència instal·lada d'energia renovable i d'emmagatzematge elèctric al territori. L'objectiu no és altre que avançar cap a la independència energètica i complir els objectius mediambientals establerts.

La indústria ja s'ha vist beneficiada en altres països europeus, com els Països Baixos o França, on és comú el "prosumidor", és a dir, una indústria que no només consumeix, sinó que també genera electricitat i la lliura a la xarxa mitjançant la instal·lació de fonts d'energia renovable i d'emmagatzematge, ajudant a resoldre moments de congestió a la xarxa. Al mateix temps, la gestió de la demanda pot ser valoritzada econòmicament tant en el mercat diari com en els mercats de balanceig, on el preu €/MWh, entre altres raons, és inferior al de la nostra indústria, com passa amb el nostre veí gal.

En definitiva, tots els canvis generen oportunitats, i és aquí on la indústria catalana pot anticipar-se, prendre una posició i aprofitar la situació que vivim. Els pròxims mesos es presenten fonamentals perquè la gestió de la demanda pugui participar en tots els mercats elèctrics.