El preu de l’electricitat ja no acapara grans titulars, però continua mantenint-se elevat, amb algunes excepcions durant els caps de setmana. Aquest escenari condiciona la competitivitat industrial i el ritme d’inversió en renovables. El context geopolític actual, marcat per la incertesa i unes reserves de gas inferiors, manté els preus de l’energia per sobre de la mitjana de 2024. No obstant això, la Comissió Europea treballa en una proposta per reduir les obligacions d’emmagatzematge de gas, amb l'objectiu de disminuir-ne el preu en els pròxims mesos, fet que podria provocar una caiguda considerable dels preus energètics (si el nou govern estatunidenc ho  permet).

En aquest marc, ens preguntem si els preus elevats són la millor manera d’impulsar la fotovoltaica o si existeixen altres estratègies més sostenibles per al seu creixement. Sovint, en parlar de l’evolució del preu de l’energia, ens comparem amb sistemes com els de Califòrnia o Austràlia, on la introducció massiva de renovables ha provocat efectes evidents. A Califòrnia, per exemple, l’expansió de la fotovoltaica va generar la temuda “corba d’ànec”: durant les hores solars, el preu de l’electricitat cau dràsticament, mentre que a la tarda, quan la generació solar desapareix, els preus es disparen. Aquest desequilibri representa un desafiament per a les instal·lacions fotovoltaiques, ja que la seva energia té poc valor quan es genera.

La resposta de Califòrnia ha estat apostar fort per l’emmagatzematge, una estratègia que ha permès reduir aquests desequilibris i, alhora, mantenir l’impuls de les renovables. Aquest model podria ser la clau per afrontar els reptes del sector al nostre país. Si realment volem avançar cap a un model energètic més eficient i resilient, el 2025 hauria de ser l’any de l’emmagatzematge.

L’expansió de les bateries —tant darrere del comptador com a escala de xarxa— és essencial per optimitzar la generació renovable i reduir la dependència del gas durant els períodes de baixa producció renovable. La transició cap a l’emmagatzematge ha de ser impulsada també per particulars i pimes. Aquest enfocament descentralitzat no només millorarà l’eficiència del sistema, sinó que empoderarà els consumidors en la seva gestió energètica, alhora que reforçarà l’estabilitat de la xarxa.

Tot i els avantatges, aquest desenvolupament encara depèn d’una regulació clara que en faciliti la implantació i la viabilitat econòmica. Les bateries no poden competir en igualtat de condicions si el marc normatiu no reconeix ni remunera adequadament els serveis que poden oferir al sistema elèctric.

Una de les regulacions més esperades per al desplegament de l’emmagatzematge és el mercat de capacitat, un mecanisme dissenyat per garantir la seguretat de subministrament a llarg termini. La seva implementació —pendent d’aprovació per la Comissió Europea i el Consell de Ministres— suposarà una transformació important respecte a l’actual sistema de pagaments per capacitat, on els cicles combinats són els principals beneficiaris. Amb aquest nou mecanisme, es preveu que les bateries esdevinguin el principal actor, generant ingressos a canvi de la seva disponibilitat per injectar energia quan el sistema ho requereixi. Això millorarà la viabilitat econòmica de l’emmagatzematge i consolidarà el paper clau de les renovables en la reducció del preu de l’electricitat, fent el sistema més sostenible i menys dependent del gas.

El 2025 pot marcar un punt d'inflexió per a l'emmagatzematge. Però si la regulació no arriba a temps, el risc és que l’emmagatzematge continuï sent una promesa incomplerta. Ja sigui amb el preu del gas alt o baix, amb o sense aranzels, ha arribat el moment de fer el pas definitiu cap a un model energètic més equilibrat i resilient.

Alberto Barriga
Coordinador del Grup de Treball de Fotovoltaica i advocat a Schlaich Dauss