9 Abr.

Dones en la direcció. Un rara avis al sector energètic... 

No és habitual trobar majoria femenina en les direccions de les organitzacions i, encara menys, en aquest sector. Ecoserveis és particular en aquest sentit, ja que hi ha majoria de dones en tots els àmbits: direcció, gestió i equip tècnic. Per a nosaltres ha estat natural i no ho hem forçat mai, i alhora n’estem orgulloses. Per a reforçar-ho, hem entrat a formar part de l'Equality Platform on the Energy Sector de la Comissió Europea, i treballem internament aspectes relacionats amb els plans d’igualtat. També intentem que no es tracti només d’una entitat liderada per dones sinó sobretot de dur a terme un lideratge feminitzat, més orientat a la col·laboració, en contraposició a lideratges masculinitzats tradicionals basats en la competència. 

Feu consultoria estratègica d’innovació en energia. Quines són les principals barreres per fer la transició energètica a Catalunya?

De barreres, n’hi ha moltes en diversos àmbits, però creiem que les més importants no són les tecnològiques, sinó les socioeconòmiques. La transició energètica implica un canvi cultural profund de la societat en la qual vivim, en la que ens hem criat i format els nostres referents. A més a més, un canvi de paradigma com el que planteja la transició energètica està fent sorgir noves vulnerabilitats socials i econòmiques que tenen a veure amb qui té la capacitat d’invertir en els nous actius de la transició i qui no.

Quin és el grau actual de democratització de l’energia?

Crec que encara estem molt lluny, no només pel que fa a les tecnologies associades a l’ús de l’energia, sinó també en les de generació. La manca d’accés a aquest tipus d’actius es tradueix en una manca de representació dels perfils més empobrits de la societat en un àmbit que és essencial per a satisfer tots els aspectes de la vida diària, i estratègic políticament parlant.

La pobresa energètica encara és una assignatura pendent. 

La meva companya i sòcia Marta Garcia sempre recorda l’anècdota de la primera vegada que, des d’Europa, es va demanar a Espanya que identifiqués els índexs de pobresa energètica. La primera resposta va ser dir que “aquí no n’hi havia, de pobresa energètica”. I no era que no n’hi hagués, és que mai s’havia estudiat. Queda camí per recórrer, però com a primer pas diria que cal millorar-ne la identificació, i acompanyar i dotar de recursos l’àmbit local, que acostumen a ser els principals gestors d’aquesta problemàtica.

Actualment, també esteu treballant per identificar millor les zones amb vulnerabilitat climàtica a la ciutat de Barcelona.

Sí, al projecte Climate Ready Barcelona integrem la intel·ligència artificial en la gestió dels punts d’assessorament energètic de l’Ajuntament de Barcelona per tal de proporcionar un mapa i índex de vulnerabilitat que serveixi per a la presa de decisions estratègiques. Fins ara hem detectat que hi ha una gran quantitat d’informació disponible a través de fonts obertes; tanmateix, continua sent complicat accedir a les dades energètiques de les distribuïdores. I, d'altra banda, hem vist que utilitzar la IA pot generar biaixos discriminatoris i desconfiança en els usuaris i, en aquest sentit, creiem que és molt important comptar amb una visió ètica i transparent de la solució.

A Barcelona també vau participar en el codisseny dels Punts d’Assessorament Energètic (PAE).

Els PAE són un element indispensable en qualsevol ciutat que vulgui donar un servei específic sobre energia a la ciutadania, i incorporant la perspectiva de l’energia com a dret. Sobretot perquè detecten a on estan les principals barreres i com superar-les, però també s’hi fan intervencions amb les famílies que poden estar en situacions de més vulnerabilitat energètica. En el cas de Barcelona, és un servei ja consolidat que atén cada any a 30.000 persones i que, fins ara, a més, ha comptat amb un pla d’ocupació que ha permès incorporar a 113 persones en situació de vulnerabilitat en les 6 edicions. Estem molt orgulloses d’haver codissenyat aquest servei conjuntament amb el grup ABD i veure com s’ha convertit en un servei públic referent a nivell europeu.

Si sortim de Barcelona, les zones rurals encara pateixen una manca d’implementació de polítiques d’eficiència energètica...

Des d’alguns àmbits de les zones rurals hi ha la percepció que elles estan assumint les externalitats negatives del model renovable per tal de produir per a les zones urbanes, és a dir, que són elles qui han de lidiar amb els efectes negatius mentre no en reben els beneficis. S’està establint una visió d’injustícia territorial que és necessari abordar com més aviat millor, com a mínim, a nivell de Catalunya, si volem tirar endavant amb una transició energètica on també les zones rurals s’impliquin i remin en la mateixa direcció.

Quina visió teniu sobre les comunitats energètiques?

Creiem que són una eina d’apoderament clau que permet democratitzar l’energia, i poden fer que el nou model energètic que estem construint entre tots sigui distribuït en termes de territori però també en termes de generació de riquesa.

En el marc del projecte Life Comanage, dissenyeu eines pràctiques perquè les CLE puguin arrencar i autogestionar-se.

Sí, a través del projecte vam detectar que hi havia un cert “boom” de creació de comunitats energètiques, però que es començaven a trobar amb el gran repte de la sostenibilitat en el mitjà i llarg termini. És per això que estem desenvolupant una sèrie de recursos per a ajudar que aquestes comunitats energètiques siguin sostenibles. Bàsicament, intentem facilitar-los la feina i fer accessibles els coneixements que es necessiten sobre diferents àmbits (legal, tècnic, financer, de governança interna, etc.), i que no s’hagi de dependre sempre de què les persones amb coneixement especialitzat puguin dedicar-hi temps.

Les comunitats energètiques poden arribar a infrarrepresentar alguns col·lectius?

Sí, i és quelcom que hem detectat. Si volem que les comunitats energètiques realment siguin una eina d’apoderament i de democratització del sector energètic, hem de desenvolupar estratègies per involucrar altres col·lectius, posant especial èmfasi en col·lectius vulnerables o persones en situació de pobresa energètica, per tal que tots ens responsabilitzem d’impulsar una transició energètica inclusiva. Algunes accions passen per eliminar o reduir les quotes a persones que es consideren vulnerables, anar a buscar perfils no representats, facilitar que les persones amb càrrega de cures assisteixin a les reunions (fent-les telemàtiques i en horaris que puguin convenir a tothom), entre moltes altres.

Obrint una mica el focus, què manca per trobar el consens en els grans projectes de renovables?

Hi ha grans projectes de renovables que s’han tirat endavant sense tenir en compte el territori. No s’ha estudiat si hi havia resistències ni si els veïns i veïnes de la zona estaven d’acord amb l’impuls de projectes de gran envergadura.  El principal lema que ens trobem en la resistència al desplegament de renovables és el de “Renovables sí, però no així”. És a dir, no és un rebuig per se a les renovables, però l’àmbit local està demanant que se l'impliqui en les decisions que l’afecten. Nosaltres creiem que és necessari més diàleg polític entre els diferents nivells de govern i actors socials per tal d’atenuar aquest rebuig.

El diàleg i la col·laboració, de nou indispensables...

Segons alguns estudis, Catalunya podria cobrir el 97,5% del consum d’energia primària amb energies renovables amb una ocupació de només el 2,5% del seu territori per a usos energètics. El que seria interessant és generar espais de debat (no només de consulta) per consensuar l’on i el com, i el mateix diàleg probablement fomentaria que tothom es fes seus els objectius de la transició i facilitar que pogués tirar endavant.