A la darrera reunió de 2024, el grup de treball d’hidrogen va analitzar diversos informes sobre l’avenç de les tecnologies i el mercat. A primera vista, tant les dades de la península Ibèrica com les globals mostren una frenada tant en el ritme de les inversions com en els nous anuncis. En un estudi més atent, mereixen atenció els jugadors i projectes que mantenen el ritme, i que el context d'escassedat ha fet més forts.

Una gràfica clàssica sobre la implantació de nova tecnologia mostra que després del primer "pic d'expectatives inflades" arriba un "vall de la desil·lusió". Segons l'expert David Wenger, en el camp de l'hidrogen verd a Europa ens trobaríem ja cap al final d'aquesta, a punt d'entrar a la "rampa de llançament" cap a l'"altiplà de la productivitat". Ni tan bé com ens pensàvem el 2022, ni el fracàs que alguns auguren.

Les veus més optimistes van sobreestimar la velocitat d’evolució de la tecnologia i el descens de cost que havia de comportar. L'escalat dels electrolitzadors i els equips relacionats s’està fent, més lentament del que es projectava i amb un descens del cost més moderat, però les perspectives són bones i el potencial segueix intacte.

Els analistes han cartografiat la rendibilitat de l'hidrogen baix en carboni a tots els seus usos possibles, començant per aquells en què substitueix l'hidrogen alt en emissions emprat avui, i acabant pels nous usos com a vector energètic, directament o com a element necessari de compostos hidrogenats. La lectura atenta del cens de projectes de l’Associació Espanyola de l’Hidrogen corrobora les prediccions: avancen aquells on el producte final és un compost amb mercat madur (amoníac, metanol), que accepta sobrepreu pel valor afegit de la descarbonització. En aquest sentit, un estímul efectiu per a l’hidrogen podria ser l’establiment o ampliació de les quotes de RFNBO (Renewable Fuels of Non Biological Origin).

Si pensem en la mobilitat, on l’hidrogen competeix com a alternativa de descarbonització, hi ha una penalització per haver arribat més tard i disposar d'un volum d’inversió menor. Encara no sabem com serà, si mai arriba a ser majoritària, una mobilitat desfossilitzada, i ara estem encallats en un problema d’ou i gallina: no es compren vehicles a hidrogen perquè no tindrien on ni què recarregar, o no es desenvolupa una xarxa de recàrrega perquè no circulen vehicles? Aquest dilema es dona també en altres aspectes de la infraestructura i la disponibilitat.

Tota aquesta informació, amb més dades i matisos, la trobareu a les presentacions del Grup de Treball d’Hidrogen Verd. Hi participem representants d’una vintena d’empreses membres del CEEC, amb activitat en el camp de l’hidrogen verd, o interès basat en sinergies amb l’activitat actual. Vivim casos concrets d’èxit i de fracàs: compartir i comentar els estudis i les dades a l'abast ens ajuda a contextualitzar les experiències i, esperem, avançar més àgils cap a la "rampa de llançament".