A tancament de 2025, el desplegament d'infraestructura de recàrrega d'accés públic a Espanya ha superat els 53.000 punts operatius. No obstant això, si analitzem el volum total d'actius instal·lats, s'estima una taxa d'inactivitat propera al 30%, motivada fonamentalment per la saturació dels nodes de distribució i la dilació en la gestió d'expedients d'accés i connexió (ATR). En aquest escenari, els sistemes d'emmagatzematge d'energia (BESS) deixen de ser un mer suport per convertir-se en el nexe tecnològic crític que fa viables estacions d'alta potència en emplaçaments amb severes limitacions de xarxa.

1. Dinàmica de xarxa i optimització del CAPEX

La integració de sistemes d'emmagatzematge d'energia mitjançant bateries (BESS) en nodes de recàrrega transcendeix la mera acumulació energètica per convertir-se en una eina d'enginyeria de xarxa. El principal desafiament de les estacions de càrrega d'alta potència rau en el gradient de càrrega; la connexió de vehicles amb altes demandes genera pics de potència que la xarxa de distribució local rarament pot absorbir sense comprometre l'estabilitat de tensió. En aquest escenari, el BESS actua com un actiu de desacoblament que permet una reenginyeria del CAPEX. En lloc de sobredimensionar l'escomesa i els centres de transformació per cobrir una simultaneïtat de càrrega punta —sovint infrautilitzada—, la infraestructura es projecta sota criteris de demanda mitjana. L'emmagatzematge compensa el diferencial de potència, mitigant no només la inversió en actius físics, sinó també els costos operatius associats als termes de potència contractada i peatges d'accés sota la Circular 3/2020 de la CNMC.

A més, en emplaçaments amb hibridació fotovoltaica, el BESS resol la descorrelació temporal entre el recurs renovable i el flux de caixa de l'operador. La bateria permet la captura d'excedents durant períodes d'alta irradiància i baixa ocupació dels carregadors, evitant la injecció a xarxa en condicions econòmiques desfavorables i garantint que el LCOE (Levelized Cost of Energy) de l'energia subministrada al vehicle sigui significativament inferior al preu de mercat en hores punta (P1/P2).

2. Criteris de dimensionament i gestió de la vida útil

El dimensionament d'un BESS vinculat a la mobilitat elèctrica exigeix una anàlisi rigorosa de la integral de la corba de demanda concurrent. No es tracta d'un càlcul de capacitat estàtica, sinó d'un equilibri entre potència nominal de l'inversor (Power Conversion System) i la profunditat de descàrrega (DoD). El PCS s'ha de dissenyar per cobrir la diferència entre la potència punta sol·licitada pel hub de càrrega i el límit tèrmic del punt de connexió (POC), però amb una capacitat de resposta transitòria capaç d'absorbir els esglaons de càrrega.

Pel que fa a l'emmagatzematge, el disseny ha de prioritzar la gestió de la vida útil o State of Health (SoH). Un dimensionament ajustat obliga a taxes de descàrrega (C-Rate) elevades que acceleren la degradació de les cel·les. Per això, és imperatiu projectar sistemes amb sobredimensionament de capacitat que permetin operar en finestres de SoC (State of Charge) òptimes i utilitzar sistemes de gestió tèrmica activa. Aquest enfocament assegura que l'actiu mantingui la seva capacitat nominal per sobre del 80% durant els cicles de vida previstos (generalment >6.000 cicles), garantint la viabilitat del model financer a llarg termini.

3. Lògica de control i arquitectura de l'EMS

L'Energy Management System (EMS) constitueix el nucli de decisió lògica i la seva eficàcia depèn de la seva capacitat per orquestrar protocols de naturalesa dispar. En un entorn de recàrrega professional, l'EMS ha d'executar una lògica de control multiobjectiu en temps real. D'una banda, gestiona la interfície de potència amb el BMS de les bateries i els inversors mitjançant Modbus TCP, i de l'altra, controla la demanda dels carregadors a través de perfils de càrrega intel·ligent en protocols OCPP 1.6J o 2.0.1.

L'autèntic avantatge competitiu d'un EMS avançat rau en la seva capacitat per optimitzar la presa de decisions a partir de les dades recopilades. Utilitzant l'històric de consum, el sistema pot preposicionar el SoC (State of Charge) de la bateria abans que es produeixin esdeveniments de càrrega massiva previstos o períodes amb preus elevats al mercat OMIE. Així mateix, el control ha de ser capaç de gestionar l'operació en mode Grid-forming (formació de xarxa), permetent que l'estació mantingui la seva operativitat en mode illa davant de contingències a la xarxa de transport o distribució. Addicionalment, el sistema ha d'oferir serveis auxiliars com la compensació dinàmica d'energia reactiva, fet que contribueix a mantenir el factor de potència dins dels límits contractuals i redueix les penalitzacions en la facturació. En un horitzó proper, aquesta funcionalitat serà crítica per mitigar la reactiva capacitiva, un desafiament creixent a causa del desplegament de línies subterrànies de mitjana tensió i la proliferació de càrregues no lineals. Això posiciona el BESS com un actiu clau per garantir la qualitat d'ona en el punt de connexió.

4. Evolució del marc normatiu i flexibilitat del sistema

La viabilitat operativa d'aquestes estacions es recolza ara en una arquitectura legal més robusta que troba en el Reial decret llei 7/2026 un suport fonamental. Dins de l'ampli ventall de mesures d'urgència que introdueix aquesta norma, s'inclou l'exempció de peatges i càrrecs en la recàrrega del BESS, una disposició que ajuda a maximitzar el marge de l'arbitratge de preus en eliminar costos regulats redundants. De la mateixa manera, s'han articulat mecanismes de "via ràpida" per a projectes hibridats que permeten, per exemple, actualitzar els permisos d'accés per ampliar la capacitat instal·lada fins a 3 vegades la potència mitjana contractada en períodes vall (P6), sempre que es mantingui el codi CNAE original. Aquesta mesura és vital per accelerar la posada en marxa d'infraestructura en nodes on la capacitat ferma estava esgotada.

Així mateix, el Reial decret 88/2026 consolida la figura de l'agregador independent, el paper del qual transcendeix la simple participació en mercats de balanç. Aquest nou subjecte actua com un gestor integral que permet la comercialització agrupada d'excedents en els mercats diari i intradiari. En actuar com un integrador de recursos distribuïts, l'agregador també habilita la participació en mercats de flexibilitat local, permetent que el hub de recàrrega rebi ingressos directes de les distribuïdores per oferir la possibilitat d'alleujar congestions a la xarxa mitjançant la modulació de la seva demanda.

Aquest ecosistema es veu reforçat per l'Ordre TED/82/2026, que exigeix que l'emmagatzematge compleixi els mateixos codis de xarxa que la generació convencional. Tot i que pugui semblar una exigència tècnica addicional, aquest estàndard afavoreix l'operador en dotar el BESS d'una fiabilitat que facilita la seva acceptació per part dels gestors de xarxa en nodes crítics i li permet competir en igualtat de condicions per ingressos en serveis d'ajust que abans estaven vetats per a actius de petita escala.

La viabilitat d'aquest model està intrínsecament lligada al full de ruta del PNIEC, que planteja assolir els 22,5 GW d'emmagatzematge per a 2030. Tot i que la magnitud d'aquest objectiu genera dubtes raonables sobre el seu compliment efectiu, la pressió per evitar abocaments renovables que podrien superar els 21 TWh anuals obliga a una transformació sense precedents del mercat.

5. Conclusió

L'èxit de les estacions de recàrrega amb BESS no vindrà d'una única via d'ingressos, sinó de la capacitat d'executar una estratègia de revenue stacking. Aquest model permet superposar diverses capes de valor, on a l'optimització de l'arbitratge sota el nou marc d'exempcions s'hi afegeixen fluxos com la monetització de la flexibilitat local, l'estalvi estructural en costos operatius o la participació en serveis de xarxa avançats. Només mitjançant aquesta convergència entre enginyeria d'avantguarda i un marc regulatori que reconegui el valor sistèmic de la bateria, Espanya podrà transformar els seus compromisos energètics en una infraestructura de mobilitat elèctrica resilient i competitiva.

Alexandre Morant, Responsable de Producte d'Emmagatzematge d'Energia a Vector Energy.