11 Jul.

Quins són els  projectes més innovadors en què treballa l’IREC actualment?

Em centraria en 2 projectes significatius, la Plataforma de I+D+i en Energies Marines de Catalunya (PLEMCAT) i la plataforma PRIMA (Plataforma d’integració d’energies renovables i emmagatzematge). La primera és un laboratori dins del mar al Golf de Roses per a investigar tots els paràmetres pertinents respecte de la tecnologia eòlica marina i altres energies marines. També estudiarà els paràmetres d’impacte i quantificarà els efectes sobre biodiversitat i medi ambient, tot desenvolupant eines complementàries en els camps de la robòtica marina, l’estudi de corrosió de materials o la digitalització en entorns tancats.

El segon, la plataforma PRIMA, es tracta d’uns camps experimentals que s’estan desenvolupant a Gurb on estem construint una nau industrial enfocada a acollir diverses plantes pilot per fer assajos de prototips, i col·laborar amb les empreses per provar les seves solucions abans que siguin productes comercials. Aquí, per exemple, comptarem amb una plataforma d’assajos de bateries i emmagatzematge, una planta pilot per assajar flexibilitat i control intel·ligent de les xarxes, dos unitats més de bioenergia i una dedicada a la nova química sostenible que equival a la captura i reutilització del CO2.

Però caldria posar els esforços en eliminar  el CO2.

Europa i les normatives que estan fent els governs ens demanen desfossilitzar, és a dir, eliminar els fòssils el 2050. Però hi ha molts productes que contenen carboni que continuaran sent necessaris i el que succeeix és que si fins ara es fan utilitzant fonts fòssils en un futur s’hauran de fer utilitzant vies alternatives. D’aquí la nomenclatura de nova química del carboni.

Quin sector és el més prioritari a  desfossilitzar?

El del transport i el de la logística. A Catalunya aquests dos sectors suposen més d’un 14% del PIB. Tenim moltes companyies de distribució de mercaderies, amb milers de camions associats, grans infraestructures, com ara el Port i vehicles urbans o utilitaris. Això fa que més del 45% de l’energia final que es consumeix sigui fòssil i que això representi un terç de les emissions. D’aquest transport, el 75% és terrestre. Per tant, la gran transformació s’ha de dur a terme al transport, i aquí necessitarem disponibilitat d’energies renovables, fer vehicles elèctrics amb bateries, que és el més eficient, i pels vehicles pesants, ateses les limitacions de les bateries, passar a l’hidrogen. Aquí hi ha un gran problema i és que l’oferta de vehicles i la disponibilitat d’infraestructures està retardant aquesta transformació. Hi ha preocupació de si serà suficientment àgil per adaptar-se.

Quin paper  tindrà l’hidrogen verd en tot plegat? 

Bé, la indústria es resisteix i està intentant electrificar amb grans bateries el transport pesant. Fins i tot hi ha projectes industrials que s’estan duent a terme on es fa el que es diu el swapping: canviar la bateria en una estació mitjançant un pont-grua. Hi ha empreses automobilístiques especialitzades en camions que estan proposant això per a Europa. Després també tenim la solució de les piles de combustible i l’hidrogen. Són dos models de negoci que estan competint, uns adduint que la bateria elèctrica és molt més eficient, tot i que com a molt et pot garantir 1 milió de kilòmetres de vida útil, mentre que la pila de combustible està assegurant una vida mitja molt més llarga i la tendència és a anar a més. Això fa que els costos econòmics que fins ara han frenat l’aplicació de l’hidrogen en el transport pesant es puguin amortitzar i que els números comencin a sortir.

Caldrà que també  que la xarxa elèctrica estigui preparada...

Necessitem infraestructura i necessitem anys per desplegar-la tota, tant de carregadors com d’electricitat, ja sigui per a solucions elèctriques o d’hidrogen. La càrrega de la bateria d’un vehicle pesant pot necessitar un carregador que s’enfila a una potència de MW, mentre que actualment els carregadors elèctrics de turismes tenen una potència de 50 kW o com a molt 100 kW. I això planteja un problema a la xarxa elèctrica. No a tot arreu tindrem una connexió que ens permeti aquesta potència. I això es un problema que va lligat al desplegament de les energies renovables: la xarxa elèctrica, tant de transport com de distribució, facilitarà el desplegament de renovables en l’ús de la indústria, el transport o el residencial? Al residencial també hi hauran d’haver transformacions molt importants amb les bombes de calor que hauran d’eliminar l’ús de fonts d’energia fòssils. Ara predomina el gas natural i per tant haurem d’anar incorporant progressivament les bombes de calor i això vol dir consum elèctric.

L’emmagatzematge  serà clau per fer una bona gestió energètica de la xarxa. Quin és el gran repte  aquí?

El problema gran és com estabilitzar el consum en una xarxa que està connectada a parcs fotovoltaics. Si jo injecto energia a la xarxa necessito un sistema de seguretat perquè si hi ha interferència, com ara núvols, aquesta xarxa no caigui. Com puc gestionar una xarxa elèctrica perquè no caigui? Els camps de producció d’energia renovable han de tenir sistemes d’emmagatzematge per injectar la regulació d’energia que s’han compromès a enviar a la xarxa, i la pròpia xarxa ha de tenir llocs d’emmagatzematge per equilibrar o gestionar la distribució d’energia. I aquí parlem d’emmagatzematge de grans quantitats d’energia.

La hidràulica  reversible és l’exemple a seguir...

Sí, perquè permet emmagatzemar i tenir disponibilitat si s’ha d’injectar. Respecte de les grans instal·lacions de fotovoltaica, de moment tenim containers que estan fets amb liti. Les bateries de liti són cares encara i s’està anant a models on combinar la bateria del cotxe amb la de la casa. Hi ha d’altres solucions, quan no hi ha limitacions espai, com ara les bateries de flux. En definitiva, hi ha molt per fer, és un canvi de paradigma, i el gran repte de l’emmagatzematge és millorar la densitat d’energia. S’està dient que en uns anys incrementarem l’autonomia amb un factor 2.5 o 3. Ja hi ha prototips de liti-sofre o prototips All-Solid-State  que augmenten la densitat energètica, però està per veure què passarà amb la seva comercialització...

Haurem de  rehabilitar el parc d’habitatges en els pròxims anys segons marca la normativa  europea. En quines tecnologies esteu treballant des de l’IREC per millorar  l’eficiència de les llars?

Essencialment treballem amb bombes de calor perquè a la llar s’electrificarà tot. La tendència serà substituir el consum de fòssils (caldera gas i dièsel) amb sistemes d’aerotèrmia, o geotèrmia. Aquesta última és molt més eficient però és més cara. Per aquest motiu, les aplicacions estan anant cap a l’aerotèrmia.

Hi ha qui diu que  per substituir el gas es podria fer servir l’hidrogen.

Aquí el primer tema és el preu. A cap industrial ni cap particular que hagués d'utilitzar l’hidrogen li sortirien els números. El programa del Departament d’Energia dels Estats Units, que s'anomena l’Earthshots Initiative, porta un acrònim que és 111. En 10 anys, segons els objectius dels Estats Units, un quilo d'hidrogen ha d'equivaldre a 1 dòlar. I és que si el quilo d’hidrogen surt molt més car els costos energètics en usos industrials no quadraran. En automoció és l'únic lloc on si es compara el cost d'un quilo d’hidrogen amb un quilo de dièsel, l'hidrogen surt guanyant. Només que el quilo d’hidrogen estigui més barat de 6,5 euros ja et surt competitiu en costos d’energia amb el que consumiries de dièsel.

Però a més hi ha un problema tècnic, i és quan cremem l’hidrogen. Abans parlàvem de la pila de combustible que treballa amb l'oxidació química. Quan tu recuperes l’energia de l’hidrogen per combustió ho fas en l’aire, cremes en l’aire, i allà hi ha nitrogen, i la temperatura de la flama de l’hidrogen és molt alta, i això fa que la reactivitat amb el nitrogen creixi, generant NOX. Qualsevol solució que impliqui cremar hidrogen origina un problema, ja que aquest gas NOX és un gas d'efecte hivernacle que destrueix l’ozó.

Creu que aquesta  rehabilitació d’edificis massiva és realista?

Jo crec que sí. La part de fred i calor té solucions. S’han de canviar els models de construcció de manera que s’incorporin les plaques fotovoltaiques per almenys poder connectar el teu immoble amb una comunitat energètica i poder ser energèticament positiu. L’electrificació s'ha de començar perquè el consum d’electricitat augmentarà. I si a sobre es tanquen les nuclears... aquestes representen actualment el 50% del consum actual d’electricitat. Què passarà el dia que la gent tingui cotxes elèctrics i bombes de calor? Tot són increments d’energia elèctrica i no tenim suficient energia renovable. Tot el contrari. Som al principi. I el nou model urbanístic ha de demanar que s’optimitzi al màxim tot el que fa referència amb la introducció en la mateixa edificació de la producció de proximitat d’energies renovables: plaques fotovoltaiques, entre d’altres.

El sorprèn que  generin tant rebuig les renovables al territori?

Sí que em sorprèn perquè els números d’aquest any, de consum elèctric, ja ens indiquen que Catalunya ha augmentat moltíssim la importació d’energia elèctrica. Com no fem els deures, de generar fonts d’energia renovables de proximitat, altres que si fan els deures tenen aquesta energia i per tant ens l’hem d’importar i això té un preu. Això són dades objectives. El capítol d'importacions s'ha disparat i la tendència és que vagi a més. I arribarà un moment en què perquè jo pugui importar jo necessitaré línies d'importació, i passarà que si no les tinc, voldrà dir que s'haurà de fer una MAT perquè et pugui arribar l’energia de l’Aragó. S'estan tancant les plantes de cicle combinat, les nuclears... (Si no fas els deures) t'estàs encomanant al mercat i com el teu consum d'energia no serà de quilòmetre zero, l’energia et serà més cara i no seràs tan competitiu.

Hi ha raons que  justifiquin el moviment antirenovables?

A parer meu no, perquè moltes vegades la crítica és que els temes energètics corresponen a grans companyies energètiques, oligopolis, que són de fora del territori i crec que quan s'ofereix fer operacions participatives pel territori també hi ha opositors. Un pot considerar que l’energia és un bé comú i que s’ha d’assegurar un mínim d’energia per a tothom. Però fins ara també veig que s'estan generant oposicions al desplegament. Hi ha regions de l'Espanya buidada on han crescut molt les renovables. Catalunya és una zona amb molta densitat de població, però la societat s’hauria de mentalitzar més i enfortir la participació dels territoris i municipis en la generació.

Algunes qüestions exigeixen grans camps d'energia renovables i aquests probablement han de ser gestionats per empreses especialitzades. Però altres produccions d’energia poden ser gestionades pel territori i cal mentalitzar la gent perquè accepti que un percentatge de territori s'ha de destinar a la producció d'energia. I sobre els impactes visuals, a mi se'm fa molt difícil perquè quan es van començar a aixecar les fàbriques amb les xemeneies també tenien un impacte visual o quan em faig una casa a algun lloc també canvia el paisatge. Cal anar mentalitzant-nos amb el que vindrà.

Quina és la seva visió del sector energètic  global en els pròxims 10-20 anys?

Crec que hi haurà grans companyies perquè les companyies energètiques són les que més capital han generat en els darrers anys... Al segle XX, només cal veure les grans petrolieres. I també hi haurà una part de gestió d'energia que haurà de ser més local. El model energètic es diversificarà i es democratitzarà amb més participació a nivell local. Però cal tenir clar que això serà per a una energia de consum i que faran falta les grans companyies per mantenir la gran xarxa de distribució i producció d’energia destinada a activitats intensives.