Amb un creixement destacat en els últims anys, Energy Tools s’ha consolidat com una de les consultores energètiques de referència a escala estatal. El seu CEO, Jordi Rabat, repassa en aquesta entrevista l’evolució recent del grup, com la incorporació d’Engloba Consulting i l’aposta per la intel·ligència artificial. També analitza qüestions d’actualitat com l’apagada del 28 d’abril, el tancament de les centrals nuclears o la incertesa reguladora entorn de les renovables i l’emmagatzematge.

Darrerament heu incorporat l’empresa Engloba Consulting. Què suposa pel Grup Energy Tools en l'àmbit estratègic?

La incorporació d’Engloba Consulting reforça de manera significativa la nostra aposta per un model d’empresa orientat al propòsit i a l’impacte. Fins ara érem un referent en l’assessorament energètic per a grans comptes; amb Engloba afegim capacitats en medi ambient, sostenibilitat i economia circular, cosa que ens permet evolucionar d’una consultora energètica a una consultora integral en transició energètica i descarbonització. Estratègicament, ens dona múscul tècnic i una posició més sòlida en un mercat que demana solucions 360°.

Què afegeix a la proposta de valor actual?

 Ens ajuda a incorporar mòduls a la nostra plataforma EBO- Energy Business One® com el càlcul de petjada de carboni, anàlisi de cicle de vida, auditories ambientals i formació especialitzada. Això vol dir que podem oferir als nostres clients una visió global: no només optimitzar el cost de l’energia, sinó també ajudar-los a complir objectius ESG i a posicionar-se millor davant clients, inversors i reguladors.

En aquesta visió global, treballeu activament per desenvolupar figures essencials a l’Estat com la de l’agregador independent.
 
 La figura de l’agregador independent és clau per avançar cap a un sistema elèctric més flexible i eficient. A la plataforma RD-ES estem treballant en propostes concretes perquè la regulació espanyola permeti monetitzar la flexibilitat de la demanda de manera oberta i competitiva. L’objectiu és que grans consumidors, però també pimes, puguin participar en mercats d’ajust i serveis de capacitat, reduint costos i contribuint a l’estabilitat de la xarxa. Actualment, ens trobem en una fase de diàleg amb el regulador i esperem que en els pròxims mesos es materialitzin proves pilot on tindrem capacitat de posar en pràctica els mòduls de la nostra plataforma.

D’altra banda, darrerament heu rebut el suport de CDTI per desenvolupar un sistema avançat de predicció de preus de l’energia basat en intel·ligència artificial.

Sí, el projecte es diu NAE System (Neuronal Analyst Energy System) i suposa un pas endavant en la digitalització de la gestió energètica. És un model d’intel·ligència artificial capaç d’anticipar els preus del mercat elèctric i del gas amb una precisió molt superior als models tradicionals. Això permet planificar cobertures, optimitzar contractacions i prendre decisions amb més seguretat, especialment en entorns volàtils com l’actual.

En quins àmbits utilitzeu més aquesta eina?

L'utilitzem sobretot en la planificació de cobertures energètiques i en l’optimització de la demanda. Per als nostres clients, això es tradueix en estalvis directes i en una millor gestió del risc. El nostre avantatge competitiu és que no ens limitem a vendre informes: integrem aquestes prediccions directament a EBO, la nostra plataforma, de manera que el client disposa d’una eina viva, amb recomanacions automàtiques i adaptades a la seva realitat.

En un context com l’actual, la política energètica europea pot posar en risc la competitivitat industrial?
 Sí, si no es gestiona bé. Les exigències mediambientals són necessàries, però si s’implementen sense tenir en compte la realitat industrial europea, poden provocar deslocalitzacions i pèrdua de competitivitat, per nosaltres aquest risc suposa una gran oportunitat per ajudar als nostres clients.

Quines mesures serien necessàries per protegir el teixit empresarial europeu en aquest procés de transformació?

Cal accelerar els mecanismes de compensació per costos indirectes, harmonitzar regulacions per evitar desavantatges competitius i, sobretot, impulsar la inversió en renovables i en xarxes de manera coordinada amb la indústria. També és imprescindible apostar per acords comercials que evitin la competència deslleial de països amb estàndards ambientals molt inferiors i apostar pel talent de casa sobretot en l’àmbit de la formació professional.

Quins reptes i oportunitats identifiqueu en l’actual política energètica europea des del vostre punt de vista?

El repte és gestionar la complexitat reguladora i la incertesa dels mercats. Però les oportunitats són enormes: la transició energètica ha vingut per quedar-se, i les empreses que siguin capaces d’ajudar a fer-la rendible i eficient tindran un paper central. Nosaltres ens posicionem precisament aquí, innovadors amb eines de software per gestionar la complexitat del mercat actual i futur.

Com està afectant l’escenari geopolític al sector energètic i especialment a les empreses B2B?

La volatilitat geopolítica ha convertit l’energia en un actiu estratègic i ha obligat les empreses a professionalitzar la seva gestió energètica. Els preus són més imprevisibles i els riscos de subministrament més alts, cosa que fa imprescindible comptar amb estratègies de compra avançades i diversificades. Per nosaltres, ha suposat més demanda de serveis d’assessorament estratègic.

Davant les exigències reguladores, quins instruments tenen ara els agents industrials per ser més competitius?

L’eficiència energètica, la flexibilitat de la demanda i l’autoconsum són els principals instruments. A més, cada vegada més, els mercats de flexibilitat i les cobertures financeres ben dissenyades poden marcar la diferència entre ser competitiu o no.

Què ha de fer Catalunya per convertir-se en un hub d’innovació a escala industrial?
 Cal més col·laboració publicoprivada, simplificar tràmits i apostar de veritat per la transferència tecnològica universitat-empresa. I, sobretot, estabilitat reguladora: la indústria no pot invertir si cada any canvien les regles del joc.

Quina és la vostra posició respecte del calendari de tancament de les centrals nuclears a l’Estat?

 Creiem que el calendari s’hauria de revisar i sobretot prendre decisions en base els experts de la matèria, en l'informe de GGEE (Grup de gestors energètics) s'exposa clarament que prescindir de les centrals nuclears abans de tenir alternatives madures pot posar en risc la seguretat d’abastament i encarir encara més l’electricitat, si no es fa així estem condemnats a repetir el cas Alemany.

Alemanya va tancar massa ràpid…

Sí, i van haver de recórrer massivament al carbó i al gas, amb conseqüències econòmiques i ambientals. Espanya hauria d’evitar precipitar-se i mantenir les nuclears fins que renovables i emmagatzematge estiguin plenament desplegats, només així assegurarem disposar d'una indústria competitiva.

Quina és la teva opinió sobre l’episodi del passat 28 d’abril?

Aquesta situació és, en gran part, conseqüència de la falta d’inversions sostingudes en infraestructures, especialment en un context de canvi profund del model energètic. Estem passant d’un sistema centralitzat a un de descentralitzat, basat en renovables i autoconsum, però la xarxa no està evolucionant al mateix ritme. És imprescindible invertir amb urgència en xarxes intel·ligents i digitalització per garantir la resiliència i la seguretat de subministrament que el nou model energètic exigeix.

Quina és la teva opinió sobre la no convalidació dels decrets tant a escala catalana com estatal en els últims dies?

La manca de consens polític genera incertesa i frena inversions. Necessitem estabilitat i visió a llarg termini, no decisions condicionades per interessos partidistes a curt termini, les empreses som l’eix vertebrador del benestar social, si no apostem per tal que siguin productives les conseqüències poden ser nefastes.

Quins són els desafiaments més rellevants als quals us heu enfrontat en el camí cap a la descarbonització?

El principal repte és alinear estalvi econòmic i objectius ambientals. Moltes empreses encara veuen la descarbonització com un cost i no com una oportunitat. El nostre paper és demostrar que sostenibilitat i competitivitat són compatibles i que ajuden les empreses a ser més productives i en conseqüència a ser més competitives.

Quina motivació hi ha darrere de fer-vos BCorp?

Creiem que les empreses tenim l’obligació de ser una eina de prosperitat per la societat. Volíem que el nostre compromís social i ambiental fos tangible i verificable, i no només un discurs. Ser BCorp ens permet demostrar que és possible fer negoci posant les persones i el planeta al centre, alhora que ens ajuda a generar confiança amb els clients i a atreure talent alineat amb els nostres valors.