16 Oct.

L’eòlica marina flotant és una de les energies renovables més prometedores tant a Catalunya com a la resta de l’estat. I en aquest sentit, la Plataforma d’R+D+i en Energies Marines de Catalunya (PLEMCAT), liderada per l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC), s’ha erigit en una de les principals iniciatives per impulsar-la. En aquesta entrevista amb el clúster, el responsable de recerca en eòlica marina de l’IREC, José Luis Domínguez, parla d’alguns dels reptes i oportunitats associats el desenvolupament d’aquesta tecnologia a Catalunya, destacant l'impacte econòmic i social a curt i llarg termini.

Per què es decideix apostar per l’eòlica marina flotant?

A Catalunya, com a la resta de la península, es tracta només d’eòlica marina flotant pel fet que les profunditats que tenim en els nostres mars a distàncies curtes de costa ja són elevades (més de 100 m a menys de 15 km). L’eòlica flotant inclou la turbina/aerogenerador, com en el cas de la fixa a terra, però en lloc d’una cimentació directa a terra, aquesta queda fixada a través d’ancoratges al fons marí i un flotador que l’aguanta. Aquests projectes es tendeixen a realitzar de gran potència, ja que sempre es busca minimitzar la necessitat d’infraestructura d’evacuació (cable elèctric) i els impactes al territori. D’aquesta manera, calen menys obres i s’optimitza el procés. 

Quin impacte pot tenir en la transició energètica a Catalunya?

Si revisem el POEM i la PROENCAT2050, l’eòlica flotant ha d’aportar entre 1 i 3 GW a la zona; i això representa un percentatge molt elevat de la demanda elèctrica de la província de Girona, que en l’actualitat presenta un dèficit molt gran. El que vol dir que seria un avanç molt gran per la transició energètica de les comarques.

La PLEMCAT, que lidera l’IREC, hi tindrà un paper clau. 

Sí, ara estem en procés de tramitació i en paral·lel avançant en els projectes de disseny i el constructiu. I tenim un repte molt gran que és poder estar operatius el 2026.

Què se n’espera, dels prototips d’eòlica marina flotant que s’hi volen instal·lar?

L’objectiu de PLEMCAT no és només instal·lar i assajar els prototips d’eòlica flotant, encara que és la part més visual; també sensoritzem la zona per a rebre i conèixer dades climàtiques, biològiques, entre d’altres, per a poder identificar els potencials impactes de la implantació a l’àrea i també el canvi climàtic. Pel que aplica als prototips, s’espera validar el seu comportament, que la flotabilitat sigui correcta, que pugui sobreviure, per exemple, a tempestes, i que no hi hagi elements o components que rebin més càrregues de les estimades durant la seva operativa. Perquè el comportament en operació real i en condicions reals, fa que es puguin realitzar validacions de manera adequada, identificant potencials millores i minimitzant riscos i. Així doncs, en resum, el que esperem és obtenir coneixement per a poder accelerar la transició i fer que aquesta tecnologia sigui una realitat.

Quins són els principals reptes tècnics d’aquesta tecnologia?

El principal repte és demostrar la maduresa de la tecnologia com a tal, ja que a tot al món, encara hi ha molt poca implantació real i molts conceptes en desenvolupament. Però cal remarcar que el Mediterrani presenta unes condicions marítimes molt bones, amb unes onades petites i un bon vent. L’únic problema és la profunditat, que és molt elevada a poca distància de terra ferma, i obliga les tecnologies a haver d’ancorar els aerogeneradors a grans profunditats.

L’eòlica marina a Catalunya té un gran potencial, però també ha generat certa controvèrsia.

Per definició, les energies renovables serveixen com a eina de preservació del medi ambient i de les comunitats locals, ja que permeten lluitar contra l’impacte del canvi climàtic, que és el gran enemic del medi ambient. Però també es pot entendre que la gent tingui dubtes d’una tecnologia desconeguda i que generi neguit. Per això, PLEMCAT és molt important, ja que vol proveir d’informació, coneixement i certeses sobre els impactes del canvi climàtic i de l’energia eòlica a la zona. També és molt important remarcar que els projectes de renovables han de desenvolupar i complir un estudi d’impacte ambiental (per normativa) on s’han d’analitzar els impactes que pots tenir, les mesures de mitigació que presentes (en cas de tenir algun impacte) i eines de seguiment i vigilància ambiental del mateix. En l'àmbit de comunitats locals, cal entendre que per a aconseguir funcionar només amb renovables, ens calen més instal·lacions d’autoconsum, però també les grans de generació, perquè les teulades no poden cobrir la demanda de tots els veïns d’un edifici, i cal substituir les actuals plantes de gas, cogeneració i les nuclears.

Creus que l’arribada del PLEMCAT pot facilitar la creació de projectes d’eòlica i eòlica marina flotant a la zona?

No sabria dir si ho facilitarà o no, però sí que donarà certesa als missatges i pot donar informació rellevant sobre aspectes a millorar o corregir per a la seva implantació al territori. L’objectiu de PLEMCAT és que serveixi com a eina de decisió, aprenentatge, millora i poder fer recomanacions.

Quin impacte econòmic podrien tenir els parcs eòlics marins per a la indústria i l’ocupació a Catalunya?

Hi ha estudis on es parla d’un impacte molt elevat. Segons informes de potencial implantació d’eòlica marina a la península, podríem estar parlant de més de 5000 llocs de treball -3000 directes i 2500 indirectes- només a Catalunya.  A més a més, caldria crear cadena de valor al voltant d’aquí, per a la construcció, manteniment, operació, entre d’altres. El que portaria un creixement al voltant d’aquesta tecnologia a les àrees de desenvolupament.

I això que encara és una tecnologia amb molt potencial de desenvolupament...

Actualment, hi ha 3 parcs demostradors en operació a tot al món (a Portugal i a Escòcia); i hi ha prototips a França i Noruega, i en l'àmbit espanyol, al País Basc i les Canàries. Tractant-se d’una tecnologia en desenvolupament tots estem aprenent de tots, però cal indicar que a Catalunya tenim un node de coneixement i innovació molt elevat en aquest camp.

Quins altres projectes teniu en marxa en l’àmbit de l'energia eòlica marina flotant i altres fonts d'energia marina?

Dins de l’IREC, treballem en eòlica flotant des de fa molt de temps, i treballem en tècniques d'optimització de generació (obtenir més energia dels parcs), augmentar la vida útil d’aquests a través de la digitalització i control avançat, optimització de la localització de les turbines i també la millora dels sistemes de fixació de l’eòlica flotant. També cal remarcar que a l'IREC hem treballat en el control de les tecnologies d'onades i analitzat potencials localitzacions; i estem treballant en la implementació de la tecnologia d'energia solar flotant marina, que presenta uns reptes molt interessants a causa de les dinàmiques de les onades sobre els mòduls.

Actualment, l’eòlica és una de les renovables que més creix. Quin és el seu sostre a Catalunya?

L’eòlica ha d’arribar a ser una de les generacions dominants, juntament amb la solar a Catalunya. Segons l'informe PROENCAT2050 per al 2050 Catalunya podria disposar de 25 GW de potència d'energia eòlica, que implica un creixement molt gran respecte l’escenari actual.

Quina és la teva visió sobre la capacitat del territori per assolir els objectius de renovables per al 2030?

Crec que cal que tots remem en la mateixa direcció. El territori té la capacitat i els recursos, però per això cal posar-se d’acord i caminar; i actualment, hi ha vegades que sembla que fer la primera passa és complicada, perquè implica canviar d’una situació estàtica coneguda a una dinàmica que pot ser diferent.