6 Abr.

Tots coneixem el conte de la cigala i la formiga: la primera gaudeix del bon temps mentre la formiga es prepara per a les inclemències de l'hivern. Quan “l'hivern energètic” va arribar a la Unió Europea en forma de crisi de preus, alguns països “formigues” amb mix energètics diversificats van dotar-se de mecanismes (e.g. topall al preu del gas) que permetien protegir als seus ciutadans i empreses, mentre que altres “cigales” van dependre de la solidaritat i l’acció conjunta europea per assegurar la seguretat de subministrament després de gaudir despreocupadament del “bon temps” o gas de Putin durant anys. ¿Es posaran d’acord formigues i cigales per reformar un disseny del mercat elèctric que les circumstàncies han deixat en evidència?

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va anunciar el setembre de 2022 una reforma profunda i integral del mercat elèctric durant el debat de l’estat de la Unió. Es recuperava així una línia d’acció que “les formigues” havien reclamat a Brussel·les temps abans. Després d’un procediment de consulta ample, al que vam poder contribuir amb els nostres petits granets de sorra, la Comissió va presentar el 14 de març de 2023 la seva proposta de reforma. Malauradament, de la lectura detallada de la proposta s’extreu que no presenta canvis que siguin estructurals i disruptius. I pel que fa a la formiga, aquesta reforma en molts punts només indica amb termes abstractes que es podrà fer allò que aquí ja es troba al BOE.

L’objectiu principal de la proposta de la Comissió Europea de reforma del mercat elèctric és la protecció dels consumidors de la volatilitat dels preus i avançar en la descarbonització del sector. Un dels aspectes a destacar és la promoció dels contractes de compravenda d’energia o Power Purchase  Agreement (PPA). La Comissió proposa que els estats membres proporcionin sistemes de garantia pública a través d’ajuts estatals per incentivar els PPAs. Aquesta proposta recorda molt a la mesura de garanties d’Estat pels consumidors electrointensius que ja tenim al BOE des de febrer de 2022.

Un altre dels instruments que recull la proposta són els contractes per diferències o Contracts for  difference (CfD). Aquest tipus de contractes queden destinats a les inversions que necessitin finançament públic, però no es reserven únicament per a les energies renovables, ja que s’inclou la possibilitat de realitzar aquest contracte a l’energia nuclear. Podríem dir que França, la formiga atòmica, s’ha apuntat un punt ja amb la proposta inicial. De nou, aquesta mesura recorda al sistema de subhastes per a l’atorgament del Règim Econòmic d’Energies Renovables (REER), que a Espanya es va dissenyar el 2020, i de les quals ja se n’han celebrat quatre des del gener de 2021.

Aleshores aquesta proposta de reforma no aporta res? Sí i no. El redactat de la proposta poc aporta als països formiga com Espanya i Portugal, però el fet que estigui a l’agenda política europea de més alt nivell ja és un avenç important. A més a més, enguany correspondrà a Espanya la presidència del Consell de la UE, l’òrgan representant de la sobirania dels estats membres, i que com tal és clau en el procediment (o bloqueig) de negociació de les directives, l’ens conegut com a troica (Comissió, Consell i Parlament europeus). Formigues i cigales, antics PIGS i renovats frugals, pro i antinuclears, enemics i no tan enemics de Putin, molts interessos nacionals i comuns, determinaran que la proposta de no-reforma de la Comissió (tot i que com demostra el cas d’Espanya gran part del seu contingut ja és implementable sota el marc normatiu europeu actual) esdevingui (o no) en una autèntica reforma del disseny del mercat elèctric.

La proposta de reforma també desenvolupa el dret a compartir energia com una forma d’incentivar la generació distribuïda i l’autoconsum. Aquest dret facilitaria poder compartir energia entre diferents habitatges i blocs d’apartaments, sempre que no superin una capacitat instal·lada de 10,8 kW i 50 kW, respectivament. El dimoni, i també les noves possibilitats de negoci i transformació, estan en els detalls. Superposar aquest nou concepte a les possibilitats d’autoconsum col·lectiu en proximitat és un exercici interessant. Estarem a més a més molt atents al desenvolupament en les versions que surtin del Consell Europeu d’aquests redactats de la proposta de sortida de la Comissió.

La proposta de reforma del mercat elèctric és un pas en la direcció correcta, però no és suficient per comportar una aposta decidida cap a un model energètic més renovable, més descentralitzat i ciutadà.  El preu estratosfèric d’avui que posava en risc l’economia pot ser tan baix demà que comprometi la necessària inversió en els projectes de generació renovable que necessitem per assolir els objectius climàtics. El mercat actual va ser dissenyat pensant en l’OPEX determinant del cost de l’energia generada amb combustibles fòssils, que eren les energies pròpies del segle XX. No serveix per garantir la necessària inversió en fons d’energia renovable, on el determinant és el CAPEX, ni per capturar el benefici de les renovables, energia tendent a cost marginal gairebé zero, és a dir, gairebé gratuït a molt llarg termini. Que la promesa d’energia neta i barata de les renovables esdevingui realitat dependrà molt de la valentia política de tots els estats membres, sense distincions ni necessitat d’etiquetes. Només així podrem acabar la història amb final feliç.

Alberto Barriga, advocat d'Schlaich Dauss SLP i Jorge Andrey, soci d'Schlaich Dauss SLP.