La UE vol esdevenir continent neutre el 2050, i per això ha promogut canvis legislatius profunds encaminats a ajudar a descarbonitzar tots els sectors d’activitat, i ha destinat fons perquè la seva implementació sigui possible. Un dels sectors a descarbonitzar és el transport de mercaderies per carretera, que en aquests moments és responsable de més de la meitat de les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Europa. Amb aquesta descarbonització del transport, a banda de complir amb les obligacions climàtiques, la UE persegueix millorar la qualitat de l’aire i la salut, reduir la dependència energètica d’Europa i consolidar el lideratge industrial en fabricació de camions.

La manera més efectiva per descarbonitzar el transport terrestre de mercaderies és l’ús de vehicles elèctrics amb bateria o amb pila d’hidrogen, o bé amb combustibles de baixes emissions com els biocombustibles o els sintètics.

No obstant això, el sector del transport, com també altres sectors d’emissions difuses, té dificultats afegides i les barreres a superar són més significatives que en altres activitats. Entre aquestes destaca el cost elevat, la manca d’infraestructura de recàrrega elèctrica o de subministrament de nous combustibles i la necessitat d’integrar els temps de càrrega en l’activitat logística diària.

El passat 19 de març, en el marc de la jornada "Sostenibilitat en el transport per carretera", organitzada conjuntament pel Port de Barcelona, el Clúster Catalonia Logistics i el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya, es van analitzar aquestes dificultats que frenen i retarden el desenvolupament del mercat dels camions elèctrics o amb combustibles zero o gairebé zero emissions.

Els ponents van reflexionar sobre l’encaix del sobrepreu dels camions elèctrics i van coincidir que la implicació del client de la càrrega és clau per a garantir un transport sostenible i que els primers passos cal que se centrin a millorar l'eficiència del transport (disseny de rutes i duo-tràilers, per exemple) i la incorporació de biocombustibles com el HVO o FAME.

Pel que fa al desplegament -ràpid i exhaustiu- de la infraestructura de recàrrega elèctrica i de subministrament de nous combustibles, els participants van parlar de la necessitat de repensar la xarxa elèctrica per atendre aquesta nova demanada d’electrificació de nous sectors a descarbonitzar, alhora que també la nova demanda dels centres de dades i de l'emergent intel·ligència artificial.

Respecte de la gestió del canvi, durant la jornada els representants del sector van destacar que aquesta és una barrera invisible, però molt important i que cal integrar el que implica l’adopció d’aquests nous combustibles en la gestió logística i en el transport.

En general, els ports juguen un paper important en el repte de la descarbonització del transport terrestre de mercaderies, ja que són baules de la cadena logística on hi ha origen i final de trajecte, on hi ha trencament de càrrega en molts casos i on hi ha també sovint un canvi modal de la càrrega. Paral·lelament, el transport terrestre de les mercaderies és primordial per a l’activitat del port en la seva funció de ser la porta d’entrada i sortida de mercaderies de la seva zona d’influència, o hinterland. El Port de Barcelona estima que uns 4.000 vehicles pesants hi operen habitualment, transportant contenidors, mercaderia general, així com productes líquids i sòlids.

La progressiva electrificació d’aquests vehicles amb tecnologia de bateries o de cèl·lules de combustible d’hidrogen implicarà en l’escenari final una demanda elèctrica de prop de 40 MWp d’electricitat per a punts de recàrrega elèctrica i unes 40 tones diàries d’hidrogen. En el primer cas, la majoria dels punts de recàrrega estaran ubicats en les mateixes empreses de transport ubicades al Port o a la zona d’influència, o també en els espais habilitats d’aparcament de camions i podran ser de càrrega no ràpida. Caldrà també punts de càrrega d’oportunitat ubicats en centres logístics i en les principals rutes, que en aquest cas hauran de ser de càrrega molt ràpida amb potències de 0,4 a 1,5 MW.

Pel que fa al subministrament d’hidrogen als vehicles que habitualment operen al Port, el subministrament de les 40 tones diàries serà en punts (hidrolineres) localitzats en centres logístics i en les principals rutes, incloent-hi com a mínim una instal·lació a la zona portuària.   

La sostenibilitat del transport de mercaderies és un veritable repte i cal que tots els actors de la cadena de valor sumin els seus esforços; des del client de la càrrega al transportista, des de l’operador logístic als fabricants dels nous vehicles, des dels operadors de recàrrega elèctrica i de subministrament de nous combustibles a les administracions.

Jordi Vila, cap de Medi Ambient del Port de  Barcelona.