La 30a Conferència del Clima (COP30) celebrada aquest novembre a Belém, Brasil, ha estat una cimera marcada per contrastos. Per primera vegada, la conferència s’ha fet al cor de l’Amazònia, un lloc amb una forta càrrega simbòlica en la lluita contra la desforestació, i coincidint amb el 10è aniversari de l’Acord de París. Tot i això, els resultats han estat menys ambiciosos del que molts esperaven.

Un dels grans titulars ha estat l’absència dels Estats Units, arran de la decisió del principal responsable històric de la crisi climàtica d’abandonar l’Acord de París l’any vinent. Aquesta circumstància ha alimentat el temor que altres estats puguin seguir el mateix camí i abandonar, també, l’espai de decisió multilateral. Malgrat tot, un dels principals èxits de la cimera podria ser, precisament, haver mantingut viu l’esperit del multilateralisme. El balanç de la conferència és que el món no fa marxa enrere i es reafirma en els compromisos adoptats a l’Acord de París, tot i que es reconeix que encara estem molt lluny d’aconseguir estabilitzar l’escalfament global en 1.5 °C.

Els acords més importants són:

  • Un Mecanisme de Transició Justa per assegurar que el procés de descarbonització inclou els drets de les persones treballadores, pobles indígenes, el jovent, etc.

  • Un Pla d’Acció de Gènere per enfortir el paper de les dones dins de la convenció i reduir la vulnerabilitat climàtica de dones i nenes.

  • Un paquet d’indicadors d’adaptació per mesurar el progrés global i l’avanç dels països en la millora de la resiliència davant els impactes del canvi climàtic.

  • Un “Mutirão global” per unir la humanitat en una mobilització contra la crisi climàtica amb 4 punts clau:

    • “L’Acceleradora Global d’Implementació” per respondre amb urgència als reptes que alguns països afronten per implementar els seus compromisos, i enfortir la solidaritat i la cooperació internacional.

    • La “Missió Belém cap als 1.5ºC” per augmentar l’ambició dels plans de reducció d’emissions dels països, i alinear-los amb l’objectiu dels 1.5ºC. 

    • Un compromís per triplicar el finançament en adaptació fins al 2035 i la creació de grups de treball per augmentar el finançament dels països rics als països en desenvolupament.

    • La creació d’un grup de treball per debatre les “mesures comercials unilaterals per combatre el canvi climàtic” com el Mecanisme d’Ajust al Carboni en Frontera (CBAM), que entrarà en ple funcionament a la UE a partir de gener de 2026.

Malgrat els avenços, no s'ha aprovat cap full de ruta per deixar enrere els combustibles fòssils ni per aturar la desforestació. No obstant això, la presidència brasilera s’ha compromès a intensificar la seva tasca diplomàtica perquè aquests fulls de ruta figurin a l’agenda de la propera COP. A més, Colòmbia i els Països Baixos han anunciat la celebració, l’abril de 2026, d’una Conferència Internacional per deixar enrere els combustibles fòssils fora del marc de la COP. Que països productors de combustibles fòssils, com Colòmbia, agafin el lideratge en aquests temes és un bon indicador que el canvi és possible i ja irreversible. És encoratjador veure que alguns països ja volen emprendre aquest camí, i representa una manera efectiva de superar el bloqueig i el discurs de la por que impulsen alguns petroestats, i d’obrir noves vies de progrés. 

Volem acabar aquest article amb una reflexió que cal fer a nivell de país. L’espai de les COP i del multilateralisme és molt important, però té els seus límits, especialment en un món on les tensions geopolítiques van en augment. No podem esperar que aquest fòrum generi totes les solucions contra la crisi climàtica que ens impacta cada cop més. Hi ha molts altres nivells de govern on cal prendre decisions vinculants.

D’ençà de 1990, Catalunya només ha reduït les seves emissions un 1%, un progrés ínfim comparat amb el Regne Unit, que les ha reduït a la meitat, tot i haver incrementat el seu PIB per càpita i considerant també les emissions associades a les seves importacions. Ens repetim que volem liderar el progrés, però la realitat és que encara som captius d’una concepció del progrés obsoleta. Cal deixar enrere la por a prendre decisions i avançar de forma decidida. Tenim el coneixement científic, la tecnologia i els recursos per fer-ho, i moltíssim a perdre amb la manca d’acció. Som-hi?

Manel Balfegó Brull i Olga Alcaraz Sendra, Professors i membres del Grup sobre el Governament del Canvi Climàtic de la Universitat Politècnica de Catalunya.