23 Nov.

“La geotèrmia a Catalunya ha donat un gir important  els darrers anys i ha pres un gran impuls a Catalunya”, segons afirmava Esther Izquierdo, presidenta del CEEC en la inauguració de les segones Jornades GeoEnergia organitzades conjuntament entre el Grup de Treball de Geotèrmia (GTG) del Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya (CEEC), l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) celebrades aquest any els dies 6 i 13 de novembre.

Aquestes jornades es consoliden com a punt de trobada anual pel sector de la geotèrmia a Catalunya on els diferents actors-fabricants, instal·ladors de clima, empreses de perforació, d’enginyeria i consultories, representants d’administracions i ciutadans en general interessats en les energies renovables comparteixen experiències, productes o solucions innovadores, al mateix temps que ajuden a difondre el potencial dels sistemes geotèrmics i obtenir una fotografia de l’estat d’implementació del moment.

La segona edició de les jornades d’aquest 2020 ha tingut com a eix central l’aplicació de la geotèrmia a les ciutats. La primera de les dues sessions es va dedicar a les experiències a Europa, comptant amb experts i representants de diverses empreses i institucions de referència. La indústria de les renovables tèrmiques a Europa està creixent de forma molt notable especialment mitjançant solucions híbrides i xarxes de calor i fred. Segons afirmava Javier F. Urchueguía, president de l’European Technology and Innovation Platform on Renewable Heating and Cooling (ETIP-RHC) i vicepresident de GEOPLAT (Plataforma Tecnológica y de Innovación Española en Geotermia), “la descarbonització del sector tèrmic a les ciutats europees serà  possible assolir-lo al 2040, i precisament les institucions europees esperen  que la geotèrmia (amb bombes de calor i usos directes) tindran un paper essencial”.

La indústria està tenint un desenvolupament molt positiu amb espectaculars creixements en països com França, Àustria, Suïssa, Dinamarca, Països Baixos..., i especialment a Suècia o Alemanya, on tenen vendes anuals d’entre 15.000 i 20.000 unitats de bombes de calor geotèrmiques, segons afirmava Consuelo Serrano, del Departament de Comunicació de l’EGEC (European Geothermal Energy Council).

L’energia geotèrmica doncs, presenta diversos nivells d’expansió i consolidació a Europa. Segurament el cas més paradigmàtic és el de la ciutat d’Estocolm, que “amb més de 6 GW de potència instal·lada,  23 TWh de capacitat de producció tèrmica mitjançant sistemes amb bomba de calor  geotèrmica i més de 600.000 sondatges geotèrmics”, segons va presentar José Acuña del KTH Royal Institute of Technology suec, és la ciutat europea amb major nombre d’instal·lacions per quilòmetre quadrat i un referent també d’aquesta tecnologia a nivell mundial.

La segona sessió de la jornades sobre geotèrmia a les ciutats es va centrar en exposar experiències a Catalunya i a d'altres àmbits de l’Estat espanyol. La geotèrmia a Catalunya, segons apunta Jaume Massó, director de l’ICGC, “és un recurs geològic que tenim disponible  a tot el territori cabdal en la lluita contra el canvi climàtic i la  descarbonització del nostre país que cal aprofitar”. De fet, la climatització és un gran consumidor a les nostres ciutats i per fer-hi front, segons paraules del Manel Torrent, director de l’ICAEN, “la geotèrmia és la tecnologia de major eficiència de la qual disposem a Catalunya i, a més, presenta l’avantatge que es pot hibridar i per tant la fa imbatible als nostres edificis i a la  indústria respecte a altres tecnologies”.

Si bé és una tecnologia consolidada i en vies de creixement a Catalunya, encara no ha avançat prou com a altres països europeus. Un dels esquemes d’aprofitament que tenen més projecció és el de les xarxes de climatització urbanes. Catalunya va ser pionera en la implementació de sistemes d’hibridació d’energies renovables i d’ús eficient dels recursos naturals en xarxes de climatització urbanes locals gràcies a la coneguda Xarxa Espavilada d’Olot, inaugurada el 2017, un referent avui dia a Catalunya i a la resta de l’Estat espanyol. Aquesta xarxa de climatització és un projecte de ciutat i de territori, en què es demostra el camí a seguir per part de les administracions en la millora energètica dels edificis i equipaments municipals, i en la sostenibilitat territorial.

A nivell d’innovació s’ha presentat la geotèrmia integrada en fonamentacions de grans edificis mitjançant l’exemple del projecte Platinum@BCN en el marc del projecte Europeu GEOTECH, una solució que permet reduir els costos d’implementació respecte altres solucions. Es tracta d’un edifici que clarament marca un camí a seguir per aconseguir consum d’energia gairebé zero (nZEB) en grans edificis. Segons afirma Merche Polo de COMSA CORPORACIÓN i Marcel Riera de l’empresa ARCBcn, “a  través de la solució BIGEO (Building Integrated Geothermal Energy Systems) en  aquest projecte s'estima una reducció de  costos del 82 % pel que fa a perforació, significant això un 40 % d’estalvi  total de la instal·lació”.

Ara bé, la geotèrmia no només és possible en projectes individuals d’edificacions de nova construcció, sinó també en rehabilitacions integrals d’edificis. Aquest és el cas, per exemple, de l’edifici Canalejas, situat al centre de Madrid, un projecte que ha permès demostrar que en entorns urbans molt sovint envoltats d’infraestructures subterrànies com ara línies de metro, no és cap obstacle per incloure la geotèrmia en processos constructius complexos, segons Alfredo Fernández i Nicolau Cassaca de les empreses INGEO i Kasaka-Waterkotte, respectivament.

Com a conclusions d’ambdues jornades, queda palès que per assolir els objectius en matèria de mitigació del canvi climàtic establerts a la llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 2017, i tal com ve recomanant Europa, caldrà integrar i fer ús de totes les tecnologies renovables disponibles per aconseguir la descarbonització i l’objectiu ambiciós d’una Europa Climàticament Neutre per l’any 2050.