3 Oct.

Xavier Grau, Barcelona - Una bona planificació pot ser la solució per impulsar les renovables a Catalunya. Aquesta és una de les principals conclusions de la jornada sobre com poden conviure les renovables i el paisatge, organitzada per l’ARA i Endesa amb la col·laboració del Clúster de  l'Energia Eficient de Catalunya i l’Observatori del Paisatge. Entre les principals reclamacions sobre la taula, el PLATER, el Pla Territorial de les Renovables.

El president del Clúster de  l'Energia Eficient de Catalunya, Joaquim Daura, va donar el tret de sortida a l’acte parlant dels principals eixos vertebradors del procés de descarbonització que viu la societat. Daura va fer referència a la descentralització, la digitalització i la democratització de l'energia, fent èmfasi en la necessitat que "arribi a tothom i no de qualsevol manera".

Tot seguit, l’acte va continuar amb dues ponències per conèixer com han abordat el problema a França, amb Jean-Pierre Thibault, president de l’Associació Paisatges després del Petroli, i Bertrand Folléa, director de la Càtedra Paisatge i Energia de l’Escola Superior del Paisatge. I algunes aportacions clau: Thibault va explicar que el paisatge “és un concepte dinàmic i evolutiu” i s’ha de tenir en compte que “no tots els territoris són iguals”.

Folléa, en la mateixa línia, va deixar clar que el paisatge no és quelcom estàtic. “No és una pintura ni una postal, no està congelat”, assegurava el catedràtic francès, i va fer un símil: s’ha d’integrar tot igual que una partitura comuna ajunta la interpretació dels músics d’una orquestra en una sola música. De les dues intervencions, a més, s’extreu la mateixa conclusió: perquè el sistema funcioni cal concertació i participació del territori i la seva gent.

La taula rodona, moderada per la directora gerent de l’ARA, Georgina Ferri, va comptar amb la participació del director general d’Endesa a Catalunya, Enric Brazís; la tècnica de l’Oficina de Transformació Comunitària de l’Associació Catalana de Municipis, Marta Marsó; el director de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, Pere Sala, i el president de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori, filial de l’Institut d’Estudis Catalans, Josep Bàguena.

Un punt d’acord entre tots. Ho va deixar clar Marta Marsó: cal aprofitar al màxim les teulades, els polígons industrials, abocadors, pedreres i altres zones antropitzades per desplegar renovables; però no serà suficient, també caldrà ocupar sòl. D’aquí la necessitat d’una bona planificació i del màxim diàleg i participació del territori. “El PLATER s’ha de fer ja”, va sentenciar Marsó. Enric Brazís va reconèixer que hi ha “manca de planificació”, mentre Sala reclamava que el PLATER “ha de ser una planificació global de tot el territori”.

Però malgrat l’oposició que generen les instal·lacions de renovables en el territori, Josep Bàguena explicava que percep un canvi en alguns municipis. “Ara ja hi ha ajuntaments que comencen a introduir criteris en la seva normativa urbanística en positiu, planificant on es podran posar les instal·lacions”, explicava. Sala, per la seva banda, apuntava que els ciutadans han de veure “la quotidianitat d’aquestes infraestructures” en el territori, però també va fer la seva reclamació: “Hem de saber encaixar el projecte en el lloc, i no el lloc en el projecte”.

El director de l’Observatori del Paisatge va fer un altre apunt respecte a la integració de les renovables en el territori. “On hi ha menys rebuig és on la gent del territori ha participat tant en el disseny com en el benefici” de les instal·lacions. Per a Enric Brazís, donar veu al territori “és un requisit bàsic”. De fet, el director d’Endesa té clar que “si no hi ha un benefici per al territori, un projecte no es podrà dur a terme”. Per això explica que quan tenen un projecte identifiquen els possibles interlocutors i dialoguen, malgrat que reconeixia que en molts casos no és fàcil i fins i tot hi ha qui s’hi nega. A més d’obrir el capital del projecte al territori, com estableix la normativa catalana, va dir que la seva companyia acostuma a anar més enllà, arreglant camins, millorant el territori per prevenir incendis o restaurant àrees naturals.

Equilibri territorial

Josep Bàguena apuntava que en el desplegament de les renovables hi ha “un tema de desequilibri territorial”. Per exemple, explicava, la majoria d’aerogeneradors es concentren a Catalunya en comarques amb poca demanda elèctrica. “És una qüestió d’equilibris”, deia, i “si no busquem mecanismes de compensació i d’equilibri, aquests grups del territori que s’hi oposen tindran raó”. Brazís, però, matisava que no és només un tema de paisatge, sinó que s’ha de tenir en compte que els recursos són on són. És a dir, no a tot el territori hi ha vent suficient per generar electricitat, apuntava. I també defensava la hibridació d’activitats, la denominada agrovoltaica, és a dir, la integració de les instal·lacions combinades amb l’agricultura i la ramaderia.

De fet, el professor Folléa també aposta per la hibridació d’activitats. El catedràtic demanava “creativitat” a l’hora de dissenyar i integrar les renovables amb altres activitats en el territori, i també feia un apunt: potser no calen grans parcs, sinó que cal integrar, inscriure en el paisatge, recosint-ho tot bé, i amb la participació de professionals qualificats. “Small is beautiful”, assegurava aquest catedràtic, que indicava que “cal que tinguem un desenvolupament més petit que estarà més a prop de la gent”.