2 Oct.

Més de 8.000 subministraments energètics, 3.143 edificis, 4.215 quadres d’enllumenati semàfors, i més de 90.000 factures carregades. Aquestes són les xifres que recull i analitza l’Informe 2022 de l’Observatori Metropolità de l’Energia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que realitza Inergy, i que representa una potent eina de suport a la formulació i avaluació de polítiques energètiques, tant en l’àmbit metropolità com municipal.

L’informe analitza les dades provinents dels sistemes de comptabilitat i gestió energètica de 35 municipis metropolitans inclosos en l’Observatori. El document ofereix una visió global de l’estat energètic dels ajuntaments, compara els seus indicadors i n’avalua el grau d’estalvi i eficiència energètica així com la penetració de les energies renovables en l’àmbit local.

Reducció del consum vs. augment de la despesa

Segons l’Informe, l’any 2022 el consum energètic municipal dels 35 ajuntaments es va reduir un 2,34% respecte a l’any anterior. Aquesta disminució es va notar especialment en l’enllumenat i els semàfors on la reducció del consum va arribar al 5%, mentre que en els equipaments va ser de l’1,33%.

La major part d’aquest consum es va produir en els equipaments municipals (74%), mentre que el consum als quadres d’enllumenat i als semàfors va representar menys d’un terç del total (26%). Si ens fixem en la distribució del consum segons fonts energètiques, un 63% va correspondre a l’electricitat i prop d’un 37% al gas natural.

Pel que fa a la despesa, cal destacar l’estalvi assolit gràcies a les mesures d’optimització dutes a terme pels ajuntaments. Això no obstant, ni la reducció del consum ni l’estalvi no han pogut compensar l’increment dels preus de l’energia que ha fet augmentar la despesa total en un 53% gairebé el doble que l’any anterior. Les causes d’aquest increment en el preu de l’energia les hem de buscar en el panorama internacional, essent el conflicte bèl·lic a Ucraïna i l’augment del preu del gas natural els principals motius. La despesa ha augmentat tant en els equipaments (47,9%) com en l’enllumenat i semàfors (64,2%), i ha afectat tant l’electricitat (56,9%) com el gas (33,6%).

En aquest sentit, i si ens fixem en l’evolució dels preus de la compra agrupada de l’ACM, contractació majoritària entre els municipis de l’AMB, a finals de 2022 el preu de l’electricitat s’havia triplicat respecte a principi d’any i quintuplicat en el cas del gas.

Durant el que portem de 2023, els preus de les dues fonts energètiques esmentades han evolucionat a la baixa, no obstant això, encara presenten increments al voltant del 25% en el cas de l’electricitat i al voltant del 65% en el cas del gas, respecte a l’inici de 2022.

Pel que fa a la distribució per usos, la principal despesa es va produir en els equipaments municipals amb un 65%, mentre que en els quadres d’enllumenat i els semàfors, on la font energètica consumida és l’electricitat, va ser el 35% del total.

Resulta interessant també parar atenció al preu mitjà de l’energia, un indicador que mostra el nivell d’adequació de la contractació energètica per part d’un municipi. Així doncs, el preu mitjà de l’energia als municipis de l’AMB per l’any 2022 va ser de 19,47 ct.€/kWh, situant-se el de l’electricitat al voltant dels 26,59 ct.€/kWh, mentre que el del gas natural va superar els 7,12 ct.€/kWh. Aquests preus són significativament superiors als existents l’any 2021, si bé la tendència al llarg de l’any 2023 és cap a una reducció progressiva, particularment en el cas de l’electricitat.

Benchmarking de consums i despesa energètica

L’Observatori de l’Energia també permet que cada municipi compari els seus indicadors amb la resta de manera que pugui identificar àmbits de millora. El 2022, la mediana del consum energètic de l’administració local va ser de 223 kWh/habitant i la de la despesa de 49 €/habitant. El rang de valors més habituals es va moure entre els 197 i els 265 kWh/habitant en el cas del consum, i els 44 i els 56 €/habitant en el de la despesa.

L’observatori també estableix un rànquing d’edificis per tipologies (educatius, culturals, esportius i oficines) segons el grau d’eficiència energètica de cada edifici. I aporta valors de referència que ajuden els municipis a ubicar-se i implementar millores. Per exemple, en el cas d’escoles, la ràtio de consum per superfície de la mostra es va situar entre els 54 i els 136 kWh/m² essent el valor de la mediana de 90 kWh/m².

Distribució del consum entre equipaments públics

La distribució del consum metropolità per tipologies d’equipaments es va concentrar en els educatius (35,3%) i els esportius (29,9%), ja tinguin o no piscina (12% i 18% respectivament). A més distància els van seguir els equipaments culturals (11,3%) i les oficines (10,2%).