Amb 25 anys de trajectòria, la cooperativa Aiguasol s’ha consolidat com un actor clau en la transició energètica al nostre país. Compromesos des dels seus inicis amb un model energètic sostenible, col·lectiu i just, han demostrat la seva capacitat d’adaptació davant els constants canvis econòmics, normatius i tecnològics. En aquesta entrevista, conversem amb l’equip d’Aiguasol sobre la seva evolució, els reptes actuals del sector energètic, l’impuls de les comunitats energètiques, l’impacte de la digitalització i el paper fonamental que juga el cooperativisme per avançar cap a un futur energètic més democràtic i sostenible.
Tot just l’any passat Aiguasol feia 25 anys. Com ha evolucionat la cooperativa des dels seus inicis fins avui?
Amb el pas del temps, la maduresa vital dels socis inicials fundadors junt amb la dels socis que van fer créixer aquest teixit, ha evolucionat, tant en la part humana com en la productiva. Ens hem adaptat a situacions canviants en l’economia, però també a noves tendències i directives de sostenibilitat que amb el temps s’han anat imposant. L’adaptabilitat al canvi extern i a l’intern, és encara un repte per nosaltres.
Quin significat té per a vosaltres ser una cooperativa en un sector tan competitiu com el de l'energia?
Més rellevant que la competitivitat del sector és per nosaltres fer el que ens agrada, des de la vessant tècnica, i poder tenir incidència real en una organització de treball que es regeix per una ètica i unes idees compartides. Aquest és el principal avantatge que ens oferim respecte a altres models. Com a contrapartida, aquesta mateixa vessant d’organització ètica i respectuosa amb els nostres principis, pot no estar alineada amb l’agressivitat del mercat laboral.
Ens podeu compartir algun projecte o fita que us hagi marcat especialment en aquests 25 anys?
Més que projectes, que n’hi ha molts, i tots amb la seva particularitat, hi ha hagut moments de decisió difícils. La crisi econòmica que va aturar el sector de la construcció ens va afectar especialment, reduint-nos molt, o el fet de renunciar a clients per qüestions ètiques també ha anat en contra de l’economia de l’empresa. Com a grup humà, el fet de sobreposar-nos a situacions com aquesta és un fet molt remarcable.
En l'actual context d'emergència climàtica, la descarbonització i l'eficiència energètica són essencials. Quins reptes esteu ajudant a resoldre actualment?
Contribuïm a la descarbonització i a millorar l'eficiència energètica en diversos sectors, abordant reptes com l’electrificació de la demanda i els processos industrials, especialment en la construcció. Promovem la rehabilitació, la circularitat i la integració de generació renovable durant tot el cicle de vida. Amb més de 25 anys d'experiència, apostem per noves tecnologies, xarxes de calor i fred, comunitats energètiques i emmagatzematge d’hidrogen. Col·laborem amb empreses i administracions per impulsar solucions sostenibles.
La fotovoltaica està en plena expansió. Quin potencial té Catalunya per créixer en aquest àmbit i quins factors ho condicionen?
L’energia fotovoltaica és una font d’energia amb un gran potencial de desplegament gràcies a la seva disponibilitat, costos competitius i baixos costos de manteniment. Segons la Prospectiva Energètica de Catalunya (PROENCAT), es preveu que cobreixi un alt percentatge de la producció elèctrica. Tanmateix, cal abordar riscos com la reducció de requisits burocràtics i la caiguda de preus a les hores solars. L’emmagatzematge serà clau per garantir l’estabilitat de la xarxa i cobrir la demanda al final del dia quan la producció disminueix.
Quines són les principals barreres que es troben els vostres clients per posar en marxa projectes de renovables?
A Aiguasol treballem amb la indústria, administracions públiques i comunitats energètiques. Les barreres varien segons l'entitat, però els problemes comuns són l'accés al finançament, les dificultats administratives per a subvencions i autoconsum, i les limitacions de la xarxa de distribució. També hi ha sobrecostos per incorporar sistemes d’emmagatzematge elèctric i un desequilibri territorial en la disponibilitat d'espais per a sistemes de generació renovable. A més, existeix un gran desequilibri territorial en la disponibilitat d’espais per a la instal·lació de sistemes de generació renovable.
Fa pocs dies el director general d’Energia, Josep Maria Serena, va dir al CEEC Business Lunch que si no hi ha canvis, Catalunya estarà "molt lluny" d'assolir l'objectiu dels 12.000 MW renovables el 2030. Des del vostre punt de vista, què s'hauria de fer per revertir aquesta situació?
Cal reduir i simplificar la càrrega administrativa a través de la unificació de tràmits i la reducció dels temps de resposta de l’administració; intensificar el marc d’ajudes i cofinançament públic, especialment en projectes amb emmagatzematge, i potenciant figures com les Comunitats Energètiques que puguin habilitar models de finançament híbrid publicoprivats; i invertir en la millora de la xarxa de distribució.
Quin creieu que serà l’impacte del PLATER al territori?
El desplegament del PLATER permetrà dinamitzar l’economia del territori, fomentant la instal·lació de sistemes de generació renovable arreu de Catalunya i l'ocupabilitat de perfils professionals lligats a l’enginyeria i la instal·lació de sistemes de generació renovable. Permetrà també involucrar actors econòmics rellevants al territori en projectes de generació renovable, com ara les cooperatives agràries o la petita i mitjana empresa que poden participar en projectes de generació renovable compartida.
Com valoreu l'estat actual de les comunitats energètiques a Catalunya?
A Catalunya, hi ha un auge d’iniciatives ciutadanes per a la transició energètica, especialment les comunitats energètiques. Hi ha centenars de projectes en diverses fases d’implementació, amb un gran potencial de generació renovable. Aquests projectes ajuden a difondre el coneixement sobre el model energètic i empoderen la ciutadania. És un moment interessant, amb moltes oficines de suport que proporcionen materials formatius, cohesionen models de gestió i despleguen sistemes de generació renovable col·lectiva.
Fa unes setmanes participàveu en una sessió per posar en marxa una comunitat energètica a La Sagrera.
A Barcelona hem acompanyat diversos grups motors de comunitats energètiques i celebrem aquesta iniciativa per part de la ciutadania. A través d’associacions veïnals i estructures de suport mutu, s’estan engegant projectes de generació renovable distribuïda que s’enfoquen en les necessitats de les veïnes i que tenen la voluntat ferma de reduir l’impacte ambiental del nostre model energètic, posant els drets energètics al centre.
Quins són els principals reptes per al desenvolupament de les CE a les grans ciutats?
L’elevada densitat de població i els edificis d’habitatge plurifamiliars limiten la superfície per instal·lar sistemes de generació renovable compartida. Cal arribar a acords amb les administracions locals per utilitzar cobertes dels seus equipaments i augmentar la potència instal·lada. A més, cal considerar que els necessaris límits d’emissions que exclouen la biomassa per a demandes tèrmiques afavoreixen l’ús de tecnologies electrificadores com la bomba de calor, augmentant la demanda d’electricitat i fent crítica l’ampliació de la generació fotovoltaica en entorns urbans.
Heu participat recentment en la creació del Pla de Treball per al desenvolupament de Comunitats Energètiques Cooperatives. Quins avantatges planteja aquest model en la posada en marxa de les CE?
A Aiguasol col·laborem amb agents del sector cooperatiu per promoure una transició energètica justa i col·lectiva. A través de BATEC, el Pol Cooperatiu per a la Transició Energètica, hem acompanyat CoopCat i la DGESS en l’elaboració d’un Pla de Treball per al desplegament de Comunitats Energètiques Cooperatives. El model cooperatiu facilita la creació de projectes de transició energètica, com la reducció del consum, l’electrificació, la generació renovable i la mobilitat elèctrica, empoderant la ciutadania i promovent estructures que posen el focus en els drets energètics.
La digitalització i les eines de gestió energètica tenen un paper clau en l’èxit d’aquestes iniciatives. Darrerament, heu desenvolupat un software per millorar la gestió de les CE, oi?
Sí, hem desenvolupat JoinEnergy, una eina de gestió per a comunitats energètiques que serveix per a diversos actors i fases dels projectes. A nivell de planificació, optimitza la capacitat de generació renovable i el seu repartiment. En la gestió, facilita càlculs d’indicadors i factures proforma, millorant el rendiment de les instal·lacions i identificant millores. També permet monitorar el consum, estalvi i reducció de la petjada de carboni en temps real. L’eina s’ha cocreat amb comunitats en fase d’operació per garantir l’adaptació a les seves necessitats.
Com comentaves, també treballeu en l’àmbit de l’edificació i la rehabilitació energètica d’edificis. Quins reptes plantegen les noves directives europees, com ara l’EPBD?
La directiva EPBD promou l'eficiència energètica i la reducció d'emissions de carboni en el sector de l'edificació, que representa el 40% de les emissions a la UE. El repte principal és garantir que els edificis nous siguin d'energia gairebé nul·la (nZEB) i prioritzar la rehabilitació sobre la nova construcció, amb estàndards que redueixin les demandes tèrmiques, utilitzin sistemes eficients i eliminin l’ús combustibles fòssils.
Es poden assolir els objectius que planteja l’EPBD en edificis residencials per 2030?
En el cas dels habitatges hi ha la maduresa i la capacitat tècnica al mercat per complir els objectius que es marquen d’energia primària i de cobertura de fonts renovable, per tant, per nova construcció assolir-los depèn principalment de no perdre de vista l’objectiu des dels inicis del projecte. Tanmateix, el repte principal és el parc edificatori existent, (ja que) no s’ha definit d’on surten els diners per fer aquestes rehabilitacions i continua sense ser una prioritat política. Sense tenir present aquesta realitat difícilment arribarem a complir els objectius.
La digitalització està transformant la gestió energètica. Quines tecnologies esteu aplicant per optimitzar l'eficiència dels sistemes?
La digitalització està transformant la gestió energètica, optimitzant sistemes amb tecnologies adaptades a cada instal·lació que permet transitar a un model de gestió intel·ligent i altament eficient. El primer pas és garantir la sensorització per monitorar en temps real les variables clau. Amb aquestes dades, desenvolupem un Bessó Digital (Digital Twin) que simula el comportament del sistema i permet identificar punts per millorar el control i implementar estratègies intel·ligents de gestió energètica. Desenvolupem models predictius basats en xarxes neuronals amb Reinforcement Learning per un control adaptatiu i eficient que optimitza contínuament l’operació sense necessitat de reajustaments manuals.
L’auge de la IA planteja un repte energètic per als data centers. Com esteu contribuint a reduir-ne la petjada de carboni? Quines lliçons heu après dels projectes RENEWIT o Miramón?
La digitalització i la IA han convertit els centres de processament de dades (CPD) en grans consumidors d’energia. La solució òptima per a cada CPD depèn de factors com l’any de construcció, ubicació o les tecnologies utilitzades. Des d’Aiguasol vam reduir la demanda energètica del CPD de Miramón entre un 10-15% amb la millora de la refrigeració dels servidors. També hem treballat solucions més complexes amb RenewIT, incloent-hi estratègies de millora en refrigeració, distribució elèctrica i generació d’energia renovable.
Combinar mesures d’eficiència energètica en el disseny i operació dels CPD, junt amb la integració d’energies renovables i la col·laboració amb l’entorn són factors clau per reduir la petjada de carboni i avançar cap a CPD de consum quasi nul.
La IA, però, també impactarà en la demanda elèctrica de la UE en els pròxims anys...
L'impacte de la IA en la demanda elèctrica de la UE serà creixent. L'augment del seu ús, del machine learning i de les infraestructures dels CPD generarà una gran demanda energètica, impulsada per tres factors principals: la càrrega computacional creixent, l'expansió dels CPD a zones amb condicions favorables, i la dependència més gran de l’electrificació i les energies renovables. Es preveu que la demanda energètica dels CPD a la UE es dobli en la pròxima dècada, passant d’un consum del 3% al 6 o 8% de l’energia total de la UE. Per mitigar aquest impacte, caldrà implementar estratègies d’eficiència energètica, optimització dels algoritmes d’IA i un desplegament accelerat d’energies renovables.
Fa uns dies celebravem el Dia Internacional de la Dona. A Aiguasol, ja fa temps que heu fet una aposta destacada per reduir la desigualtat de gènere dins la cooperativa. Quina valoració en feu fins ara?
A Aiguasol creiem que un futur cooperatiu més just i igualitari implica impulsar el lideratge femení, especialment en un sector com el de l’energia, on la representació de les dones encara és molt reduïda. Algunes de les activitats que desenvolupem són: el compromís de la paritat en els processos de selecció, intentant prioritzar perfils femenins, i el grup Dones d’Aigua, un espai de suport i intercanvi on les dones compartim experiències per trencar barreres i impulsar el lideratge dins d’un sector masculinitzat.
Quines accions considereu necessàries per revertir aquesta particularitat del sector energètic?
Revertir la tendència forma part d’un procés llarg relacionat també amb un canvi sistèmic i generacional, però des de la cooperativa intentem posar el nostre granet de sorra i promoure la captació i retenció de talent femení per a facilitar el procés.
Sobre el model de gestió: quin paper creieu que tindrà el cooperativisme en el futur de la transició energètica? Em podríeu posar algun exemple?
El cooperativisme és clau en la transició energètica. Aporta els mitjans necessaris per canviar el rol dels consumidors d’energia cap a productors-consumidors o prosumidors, generant estructures de contrapoder a l’oligopoli energètic que formen les grans empreses productores, distribuïdores i comercialitzadores. A més, permet posar les cobertes dels edificis públics i privats a disposició de la generació renovable en generar espais de debat que faciliten la presa de decisions.
Finalment, mirant cap al futur, quins objectius us marqueu per als pròxims anys?
La transició energètica és i continuarà sent un dels grans reptes dels pròxims anys, i treballarem per impulsar solucions innovadores en descarbonització, eficiència energètica i energies renovables. Seguirem fomentant un model descentralitzat i digitalitzat, reduint barreres administratives i potenciant el finançament sostenible. Això només serà possible apostant per la innovació tecnològica i la cooperació, que permetran accelerar el canvi cap a un sistema energètic més just, eficient i resilient.
_20231114162600.png)
