17 Gen.

En aquesta entrevista, el vicepresident del CEEC i director de Màrqueting de CIRCUTOR, Bernat Garcia, parla de l'actualitat al sector de l'energia posant el focus en l'estat de la transició cap a un model energètic més sostenible. Garcia fa referència a les darreres dades d'implantació de l'autoconsum fotovoltaic a Catalunya així com a l'impacte que tindran les comunitats energètiques en la mentalitat dels ciutadans, entre d'altres.

Com valores l’estat actual de la transició energètica a Catalunya i la resta de l’Estat?

“Anem tard”. Aquest potser seria el titular més adequat a la teva pregunta; però no només a Catalunya i a l’Estat, ja que per resoldre el greu problema d'emissions de CO₂ i del canvi climàtic no n’hi ha prou amb una mirada local, i ni tan sols Europea. Un problema global, només es pot resoldre amb acords globals. Amb tot, la solució al problema de ben segur vindrà de la suma dels esforços locals en matèria de descarbonització i d’impuls a les energies lliures d’emissions i d’origen renovable. I és precisament en aquest àmbit local, on sumant els esforços col·lectius, ens hem de convertir en agents actius del canvi. Si atenem el punt partida, i posem la mirada en els fulls de ruta establerts, és obvi que hi tenim molt camí a recórrer, i hem de fer-ho ràpid.

L'administració reconeix que la lenta tramitació dels projectes està essent un llast per l'assoliment d’aquests objectius. 

Les conclusions de l’informe de l’OBERCAT 2023 són prou clares, “l’energia que s’ha generat i consumit a Catalunya ha estat més bruta, menys autòctona i menys renovable que l’any 2022”. No ho dic jo, ho diu l’OBERCAT! I és obvi que existeix un problema en la tramitació: la cartera potencial de grans projectes de generació eòlica i fotovoltaica s’estima en més de 14.000 MW, amb terminis de resolució, que si no milloren, farà impossible l’acompliment dels objectius de potència instal·lada fixats per la mateixa administració. Hem de dotar l’administració de més recursos tècnics per tal d'alliberar el màxim nombre de projectes en fase d’avaluació, així com la simplificació dels tràmits administratius que aquests processos requereixen.

Més enllà dels grans projectes, les instal·lacions fotovoltaiques d'autoconsum només van aconseguir cobrir l’1,7% de la demanda elèctrica de Catalunya l’any 2022. Què cal fer per seguir impulsant aquest àmbit?

El problema més greu a què ens enfrontem és que la societat civil creu que no forma part del problema, i per tant no s’identifica a si mateixa, com l’agent de canvi que ha de contribuir en el trànsit cap a la solució. El cert és que la pandèmia de 2020, sumant la malaurada guerra d’Ucraïna el 2022, va generar una certa consciència social en matèria energètica, aconseguint que la societat conegués, si més no, quina era la unitat de mesura de l'energia, i com el seu ús l'afectava a la seva despesa familiar. Aquesta mateixa consciència energètica va generar el 2022 una allau de sol·licituds d’instal·lacions fotovoltaiques, portant la cadena de subministrament gairebé al col·lapse... Un any després, quan el preu de l'energia s’ha regularitzat, ara ja són pocs els que recorden quina era la unitat de mesura de l'energia... Consciència mediambiental o interès econòmic? Malauradament, deixa’m que m’inclini per la segona. Els agents que hi participem de forma activa en la transició energètica, tenim molta feina a fer, i sobretot, pedagògica.

Les comunitats energètiques poden portar el canvi de mentalitat que necessitem?

Els reptes són molts i diversos, ja que el sistema elèctric ha de migrar cap a un sistema de distribució descarbonitzat, descentralitzat, digitalitzat i flexible, i aquí el concepte de comunitats energètiques encaixa perfectament, i agafarà molta empenta. Més enllà dels avantatges purament tècnics o econòmics, la comunitat energètica genera consciència social en matèria energètica, ja que és la fórmula associativa que està més a prop del ciutadà i del territori i, per tant, és una gran eina per generar cultura (al marge dels potencials estalvis d’energia i costos, dels que el consumidor pot beneficiar-se).

Quins són els principals desafiaments a què s'enfronta la indústria de l'eficiència energètica actualment?

Fa més de vint anys que estic al sector, i mai s’havia parlat tant d’energia! Com ens explica el president de Circutor, Ramon Comellas, l'electricitat i la distribució d’energia té poc més de cent anys; es tracta d’una tecnologia jove. I mirant amb perspectiva en aquests pocs anys, el sector ha patit moltíssims canvis. Actualment, ens trobem davant la tercera gran revolució, on passarem de les grans centrals de generació en corrent altern, a fonts de generació d’origen renovable en corrent continu, distribuïdes, i afavorint el consum de l'energia allà on es produeix.

En els últims mesos s’ha posat en marxa el nou Sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE) a Espanya. Com creus que afectarà al mercat de l’eficiència energètica?

Totes les actuacions que tinguin per objecte la millora de l'eficiència energètica de xarxes o instal·lacions sempre suposaran un pas endavant. Ara bé, hem de veure com i de quina manera es desplegarà, de manera que el principal objectiu que es persegueix sigui realment la millora i l’estalvi energètic, i que aquest s’aconsegueixi de forma fefaent i contrastada. En qualsevol cas, torna a ser una iniciativa que dinamitza el sector elèctric, i es focalitza novament en actuacions que tenen per objecte la millora del rendiment energètic d’empreses i instal·lacions. Sempre que caminem amb un objectiu d’eficiència energètica és obvi que estarem transitant alineats a l'estratègia que ens marca la PROENCAT, amb l’objectiu de reducció del consum energètic.

Com a coneixedor de l'àmbit de la recàrrega de vehicles, quina és la teva visió sobre el seu futur elèctric?

El transport rodat és el responsable del 25% de les emissions de la Unió Europea. Amb aquesta perspectiva, la jurisdicció europea d’infraestructures ja està regulant i vetllant per la implementació d’una xarxa de recàrrega amb combustibles alternatius per a tota la xarxa de carreteres dels estats membres. Amb aquesta perspectiva, és obvi que el repte que tenim al davant és majúscul, ja que sense un pla integral de generació, transport i digitalització global de la xarxa, serà complicat assolir-ho. En qualsevol cas, i més enllà de les regulacions i hàndicaps tècnics, el vehicle elèctric només podrà tenir sentit amb la recàrrega nocturna vinculada a l'habitatge. La infraestructura de recàrrega a via pública és estratègica i vertebradora, però la recàrrega domèstica es presenta com el gran facilitador, per al creixement real del vehicle 100% elèctric.

La mobilitat sostenible serà una mobilitat elèctrica? 

Sens dubte serà elèctrica. Òbviament, és una opinió, però si donem per bona la teoria que les bateries aniran evolucionant en capacitat, autonomia i pes, i alhora donem per bona la teoria que tota transformació d’energia genera pèrdues, jo no tinc cap dubte que el transport serà elèctric. I no només en el capítol dels vehicles lleugers, sinó també en el transport de vehicles pesants. Ara bé, hem de ser conscients que les energies renovables seran diverses i, per tant, ens haurem de recolzar en totes aquelles fonts de generació renovables que el territori sigui capaç de generar. L’hidrogen ja és una opció en el capítol de la mobilitat, i la bioenergia també es presenta com una gran opció d’energia renovable necessària per al desenvolupament del territori, i alhora, amb una clara vocació d’energia circular.

Quin paper tindran les noves solucions tecnològiques lligades a l’emmagatzematge energètic? Marcaran l’èxit o el fracàs del canvi de model energètic?

L’emmagatzematge tindrà un paper molt rellevant; inclús m’aventuraria a dir que serà clau en l’èxit o fracàs de la transició energètica sota el concepte d’aquest nou paradigma de generació lliure d’emissions – el sol irradia durant el dia, i el vent no sempre bufa quan ho necessitem –. I no només pel desplegament de l’emmagatzematge primari, sinó que també, per tota aquella tecnologia que l’envolta, ja que l’acumulació sense digitalització, tampoc té sentit. Ara bé, quan parlem d'emmagatzematge, sovint visualitzem bateries de petit o gran format (de liti o altres components químics), i hem d’entendre que no és l'única alternativa possible. L’acumulació ens l’hem d’imaginar en totes les seves formes i dimensions, amb l’objectiu que ens permeti diferir el consum en el temps, maximitzant la corba entre la demanda i la generació d’energies amb origen renovable. Bons exemples d’aquest fet poden ser l'elevació d’aigua en pantans reversibles, generació i acumulació d’hidrogen, biogàs, etcètera. L’acumulació serà clau, imprescindible i diversa.