El Clúster de l'Energia Eficient de Catalunya (CEEC) va organitzar a l’auditori del Pati Manning la taula rodona Dona i energia: una visió en femení sobre la transició energètica, per commemorar el Dia Mundial de l’Eficiència Energètica, que va tenir lloc ahir 5 de març, i el Dia Internacional de la Dona, que se celebrarà el pròxim diumenge, 8 de març..
En la taula rodona, moderada per Esther Izquierdo, presidenta del Clúster, varen participar per sis representants d’organitzacions sòcies del CEEC: Aina Juliol, Mananing Partner i Chief Executive a PGI Engineering, Irene Bartol, sòcia de PR Advocats i secretària general d’ASEME, Cristina Castells, directora d’Energia i Qualitat Ambiental a l’Ajuntament de Barcelona, Encarna Baras, sustanibility business manager a Eurecat, Martina Tomé, vicepresidenta de Power Systems Iberia Cluster a Schneider Electric, i Inma Pruna, gerent de serveis de Medi Ambient a la Diputació de Barcelona.
Durant la benvinguda a la jornada, la presidenta del CEEC, Esther Izquierdo, va compartir amb el centenar d’assistents l’interès que el procés de transició energètica té a Catalunya , ateses les conseqüències que el canvi climàtic té en un territori sensible com el nostre. “En tenim un exemple molt recent amb totes les destrosses que va portar el temporal Glòria des del nord fins al sud del litoral català”.
En el seu torn, Inma Pruna va exposar la necessitat que tenen els ens locals “d’incorporar un model energètic sostenible, segur i assequible per tothom”. En aquesta línia, va destacar que estan en el camí d’aconseguir-ho i que tot i que no existeix un marc molt definit, actualment s’estan tirant endavant experiències exitoses. D’altra banda, va comentar que la societat “no està capacitada per prendre decisions i fer-se càrrec de l’energia a la transició energètica”.
Martina Tomé va compartir amb els assistents la necessitat que “tothom tingui accés a l’energia i la necessitat de l’empoderament de la ciutadania i el paper clau de la digitalització en el procés de Transició Energètica”, perquè, segons va esmentar, a part de la conscienciació social, també existeix un marc legislatiu que posa el ciutadà com a prosumidor al centre del sistema. Però perquè aquest nou sistema funcioni, “és essencial comptar amb el potencial d’empreses i societat conjuntament”.
Per la seva banda, Encarna Baras va posar de relleu que “s’ha d’apostar fortament per la innovació, per convèncer a les empreses de la importància del seu canvi, perquè elles són les protagonistes”, i va afegir que “el canvi és més important que els objectius, per això és bàsic establir quins són els passos intermedis que ens hem de marcar”.
Cristina Castells va posar de manifest que “no es pot seguir amb el model energètic local actual, s’ha de ser més racional amb el consum”, i va coincidir amb la posició d’altres ponents sobre que “l’energia s’ha d’entendre com un dret, per això és important canviar les maneres de fer, centrant-se en la ciutadania, fent-la activa, crítica, decidida i que sumi, és a dir, ha d’haver-hi una transició cap a la sobirania energètica”.
Durant la seva intervenció, Irene Bartol va explicar que “s’està davant d’un repte molt important i és indispensable l’actuació de les administracions, perquè sense elles no s’aconseguirà la transició energètica”. Com la resta d’expertes va coincidir en el fet que el consumidor cada vegada té un paper molt més actiu i “és ell qui atorgarà la flexibilitat en els mercats”. Tot i això, va alertar que actualment encara estan pendents d’aprovar algunes mesures i polítiques: “La tecnologia va tan de pressa que les lleis queden de seguida obsoletes”.
Per últim, Aina Juliol va manifestar “la necessitat de crear una sinergia entre polítics, grans empreses energètiques, consumidors, iniciatives privades d’inversió, arquitectes i enginyers per poder arribar a aconseguir que la revolució energètica es converteixi en transició energètica real i funcioni”, i va exposar que “les noves generacions són molt importants per assolir aquesta transició” així com que “el paper de les dones dins el sector s’ha d’incrementar perquè són una part vital perquè aquest canvi acabi sent una realitat”.