24 Maig

La Unió Europea ha publicat la refundició de la Directiva d’eficiència energètica d’edificis (Directiva (UE) 2024/1275, del Parlament europeu i del Consell del 24 d’abril de 2024), que estableix com a objectiu la descarbonització del parc d’edificis l’any 2050, i determina diferents fites, accions i instruments per assolir-lo. Els estats membres tindran dos anys per transposar-la al seu ordenament jurídic.

La descarbonització del parc d’edificis en l’horitzó de l’any 2050 requerirà tant canvis en la nova construcció com la transformació de tots els edificis existents en edificis de zero emissions, fet que requerirà un canvi en la mentalitat de la ciutadania a l’hora d’abordar tant l’adquisició com la rehabilitació d’un edifici. En l’actualitat, a la Unió Europea els edificis són responsables del 40% del consum d’energia final i del 36% de les emissions de CO₂, i es calcula que el 75% dels edificis són ineficients des del punt de vista energètic.

D’acord amb la nova directiva, tota la nova construcció haurà de ser d’edificis de zero emissions a partir de l’1 de gener de 2030. Aquests edificis seran molt eficients – hauran de poder generar tota l’energia que necessitin, o bé requerir-ne molt poca de la xarxa – i hauran de generar zero emissions in situ – per tant, no podran disposar d’equips que utilitzin combustibles fòssils durant l’ús de l’edifici –. També, des de la mateixa data, caldrà avaluar el potencial d’escalfament global del edificis de nova construcció durant tot el seu cicle de vida, és a dir, s’haurà de calcular les emissions causades durant l’extracció, transformació i transport dels materials d’obra, així com durant l’ús de l’edifici i el seu enderroc.

Tanmateix, el gran repte de la Directiva està en la rehabilitació del parc dels edificis existents. Cada estat membre ha d’elaborar un Pla nacional de renovació d’edificis, que partirà d’una anàlisi del parc d’edificis a data 2020 i haurà d’establir polítiques i mesures a seguir per avançar en la descarbonització. Aquest Pla disposarà de diferents indicadors (vinculats al consum d’energia primària total, a les emissions, o a la pobresa energètica, entre d’altres) per poder fer-ne seguiment.

De la mateixa manera, cada estat membre establirà una trajectòria nacional per a la renovació progressiva del parc immobiliari residencial, que haurà d’estar llesta abans del 29 de maig de 2026. Aquesta trajectòria haurà d’aconseguir la reducció d’un 16% de l’ús mig d’energia primària total (en kWh/m²·any) el 2030 en relació a l’any 2020, i del 20%-22% el 2035. Els estats hauran de vetllar perquè com a mínim un 55% de la disminució en l’ús mig d’energia primària s’assoleixi mitjançant la renovació del 43% dels edificis residencials menys eficients. L’energia primària total és l’energia procedent de fonts renovables i no renovables que no ha patit cap procés de conversió o transformació.

Una altra novetat significativa afecta els edificis no residencials: els edificis d’ús terciari més ineficients energèticament també s’hauran de rehabilitar. En aquest sentit, cada estat determinarà un llindar de consum d’energia primària total (en kWh/ m² · any) que serà obligatori complir, i els edificis que el superin (segons el seu certificat d’eficiència energètica) s’hauran de rehabilitar. Aquest llindar, l’any 2030, el marcarà el 16% dels edificis més ineficients segons el registre de certificacions energètiques de l’any 2020, i el 2033 s’elevarà fins el 26%.

Mesures i eines per avançar cap a una edificació més eficient

Per assolir aquests objectius i avançar cap a una edificació més eficient, la nova Directiva inclou noves mesures i eines que permetin orientar totes les polítiques d’edificació en aquest sentit. Així, per exemple, es preveu l’habilitació d’un indicador de preparació per a aplicacions intel·ligents dels edificis (Smart Readiness Indicator, SRI), que serà un paràmetre per avaluar els nivell de control i gestió d’un edifici a partir de variables d’estalvi i eficiència energètica, de confort o de flexibilitat energètica. Igualment, a partir de l’1 de gener de 2025, els estats membres no concediran cap incentiu financer per a la instal·lació de calderes independents alimentades per combustibles fòssils; es treballarà per augmentar la fiabilitat, qualitat i digitalització dels certificats energètics; s’haurà d’assegurar que els edificis nous estan preparats per a les instal·lacions solars, i s’incrementaran els requisits per fomentar la possibilitat de recàrrega dels vehicles elèctrics als edificis.

Pel que fa a les eines, la Directiva contempla la creació d’un passaport de renovació dels edificis, és a dir, un full de ruta per a la renovació en profunditat d’un edifici en diverses etapes que millorarà significativament la seva eficiència energètica. Aquesta renovació en profunditat haurà de transformar l’edifici en un de zero emissions. També s’habilitaran finestretes úniques, un servei d’informació i suport sobre mesures de rehabilitació tant tècniques com financeres, dirigida als agents implicats en la rehabilitació d’edificis, com la propietat, agents administratius, financers i econòmics com PIMES o microempreses. Finalment, també hi haurà un nou registre digital de l’edifici, que serà un repositori de totes aquelles dades relatives a l’edifici (certificat energètic, passaport de renovació, indicador de preparació d’aplicacions intel·ligents...) que facilita la presa de decisions informades i l’intercanvi d’informació dins del sector de la construcció i entre propietaris i ocupants dels edificis, les institucions financeres i els organismes públics.

Amb la publicació de la refundició de la Directiva, la Unió Europea reforça el seu compromís amb la transició cap un nou model energètic que doni resposta a l’actual situació d’emergència climàtica. També, la rehabilitació energètica dels edificis, a més d’aportar un estalvi d’energia i dels seus costos econòmics, repercuteix directament en la millora de la salut de les persones, contribueix a combatre la pobresa energètica i incentiva l’activitat econòmica vinculada a aquest àmbit.