L'ACM, a través de l’Oficina de Transformació Comunitària (OTC- FMIT), ha organitzat una jornada informativa per donar a conèixer l’estudi sobre l’Articulació jurídica de la participació per part dels  Ajuntaments a comunitats energètiques.

El secretari general adjunt de l’ACM i director de la FMIT, Sergi Penedès, ha estat l’encarregat de fer la inauguració de la jornada, la qual ha donat pas a la presentació de l’estudi per part de l’advocat especialitzat en dret de l’energia i soci del despatx jurídic SAMSO, Jorge Andrey.

Durant la seva presentació, Andrey ha explicat les diferents modalitats de participació dels ajuntaments i les opcions de cessió de cobertes, d’instal·lacions d’energia renovables i de cessió de sòls. També, ha donat a conèixer els models de cessions desenvolupats per tal de facilitar-ne la seva aplicació per part dels consistoris que ho requereixin. Aquest estudi i les guies corresponents seran publicats en les pròximes setmanes.

Després de la presentació, la sessió ha continuat amb una taula rodona sobre projectes de renovables singulars promoguts per l’administració local. La responsable tècnica de l’OTC FMIT, Marta Marsó, ha posat en context la situació actual de les renovables a Catalunya a través de les dades de l’Observatori d’Energies Renovables de Catalunya, el qual deixa palès en el seu darrer informe un endarreriment important en la instal·lació de renovables respecte dels objectius definits al PINECCAT. I és que malgrat que l’administració segueix rebent i informant sobre les sol·licituds d’instal·lació de parcs eòlics i fotovoltaics bona part d’aquests expedients no s’estan executant com estava previst. Segons dades de la Direcció General d’Energia, 2,9 GW estan actualment aturats.

Per a Marsó, el problema ve de base i és que, segons afirma, els projectes es plantegen fora del territori[MM1] i “i sense una planificació global de país”. “La disponibilitat per llogar o adquirir el sòl i els requeriments tècnics de les infraestructures per a la injecció a xarxa acaben sent elements que determinen la ubicació de la instal·lació. El plantejament hauria de ser a la inversa, però els projectistes no ho tenen fàcil per buscar la participació ciutadana, perquè l’allau de sol·licituds que han anat rebent alguns municipis ha generat una situació de desconfiança a la ciutadania i a les administracions locals i això no facilita el diàleg necessari”, ha comentat. Això ha derivat, segons Marsó, en una “manca de consens real” que genera rebuig.

Amb tot, i a l’espera de l’arribada del Pla Territorial Sectorial per al Desenvolupament de les Energies Renovables a Catalunya (PLATER), el qual ha determinar les quotes de renovables per territori i identificar els sòls aptes per a instal·lar projectes d’energies renovables, els municipis i les administracions locals tenen encara mecanismes per liderar projectes pensats des dels seus ajuntaments. Projectes en cobertes per a futures comunitats energètiques o projectes més grans en sols de baix valor agrícola, patriominal i ambiental, formen part de la tipologia de projectes que poden impulsar.

En la taula rodona, els participants han exposat casos concrets d’aquest tipus de projectes. En primer lloc, Carme Melcion, responsable de programes de l’Àrea d’Acció Climàtica i Transició Energètica de la Diputació de Barcelona, ha explicat alguns casos en què la DIBA hi té un paper destacat en l’acompanyament a les entitats. Per la seva banda, Anna Camp, coordinadora del pacte d’alcaldes per a l’energia de la Diputació de Girona, ha presentat els casos que estan acompanyant des d’aquest ens.

En l’àmbit dels projectes liderats per l’administració local, l’alcalde de Sant Antoni de Vilamajor, Raül Valentín, ha presentat el projecte agrovoltaic municipal. I tot seguit, el president del Consell Comarcal del Pla de l’Estany, Francesc Castañer, ha explicat el projecte fotovoltaic en els terrenys clausurats de l’abocador de Puigpalter.

La taula rodona també ha comptat amb la participació del president de l’Energètica, Santi Martínez, qui ha parlat del paper de l’entitat que presideix perquè el Govern pugui afrontar els reptes de transició energètica que té per endavant i de com pot facilitar la posada en marxa de projectes de generació de renovables liderats per l’administració local.

Els participants també han volgut deixar palès al llarg de la sessió l’anhel del sector per l’arribada del PLATER. Segons Marsó, “el pla ha de facilitar la selecció de sòls i per tant els projectes que es facin segons aquest ordenament tindran més probabilitat que superin la tramitació, que hi hagi menys rebuig social i que per tant s’arribin a executar”. Abans, però, ha continuat Marsó, les administracions locals poden mobilitzar sòls municipals que compleixin amb els criteris definits a les guies. En aquest sentit, Marsó ha destacat la possibilitat d’arribar acords amb els propietaris dels terrenys on es reuneixen les condicions òptimes per poder facilitar el desbloqueig i ubicar les noves instal·lacions renovables.

En finalitzar la taula rodona, la jornada ha donat pas a un debat obert amb entre tots els presents, amb preguntes adreçades per part dels més de setanta assistents que hi han participat, juntament amb la seixantena de persones que han seguit la sessió en streaming. Podeu recuperar el vídeo de la sessió aquí.