17 Oct.

La Unió Europea (UE) s'ha compromès a reduir les emissions CO₂ en un 55% el 2030, respecte als nivells de 1990. Per això es proposa incrementar la generació elèctrica mitjançant energies renovables en un 40%. D'altra banda, es preveu una electrificació creixent del consum energètic associada a l'auge del vehicle elèctric, a l'augment de la demanda en aire condicionat i la conversió de processos tèrmics a elèctrics, com ara calefacció per bombes de calor o processos industrials.

Tot això forma part de la resposta a l’emergència climàtica, que ja és evident en l'àmbit global. Però fins fa relativament poc, ens hem focalitzat en només una part d’aquesta resposta, la que fa referència a la generació d’electricitat. En aquests moments, però s’ha evidenciat el rol clau de dos altres parts. Les xarxes elèctriques i la demanda.

Aquestes dues parts estan relacionades, les xarxes elèctriques requereixen un equilibri entre la demanda i la generació per tal de garantir un subministrament fiable i de qualitat. A més, la localització distribuïda de les noves fonts de generació, des dels nostres terrats a petites i mitjanes plantes renovables instal·lades pel territori, presenta nous reptes per les xarxes elèctriques, fins i tot les “més intel·ligents”.

I és aquí on la demanda té molt a dir. I en particular la flexibilitat de la demanda. I per què això és ara notícia, quan ja fa temps que va rondant? Perquè tenim sobre la taula l’esborrany de Reial decret pel qual aprova el Reglament General de Subministrament i Contractació i s'estableixen les condicions per a la comercialització, agregació i protecció del consumidor d'energia elèctrica. És a dir, una llei que ve a canviar la forma en la qual podem consumir energia i sobretot, podem treure benefici del nostre consum energètic.

Flexibilitat de la demanda, un concepte clau

La flexibilitat de la demanda és la capacitat dels clients per canviar els seus patrons de consum i generació en funció de senyals externs, i representa un element crucial per assolir els objectius de descarbonització.

Però el desplegament massiu de la flexibilitat de la demanda encara troba moltes barreres, causades principalment pel retard en la implementació dels estats membres de la regulació europea i el nou disseny de mercats de l’energia.

L’estudi de SmartEn (2023) sobre el potencial flexible el 2030 estima un total de 164GW de flexibilitat disponible amb una activació (és a dir, l’ús d’aquesta flexibilitat) de 390 TWh. Aquesta flexibilitat estalviarà un 61% de retallada de renovables, és a dir, en farem ús de tota aquesta energia ja produïda millorant el retorn econòmic d’aquestes inversions i s’estalvien 4,5 Bi€ respecte de l’escenari sense flexibilitat de la demanda. A més, i vinculant-ho amb les xarxes, s’estalviarà entre 11 i 29 bilions d’euros en la inversió necessària en xarxes de distribució de mitjana i baixa tensió.

Agregador de demanda, un nou agent al nostre sector.

Per tant, perquè la transició energètica pugui complir amb els seus objectius, i puguem assumir un sistema energètic 100% basat en fonts renovables necessitem que la demanda activi la seva flexibilitat, canviï la forma de consumir i ajudi al sistema.

Això no és nou, la xarxa sempre ha necessitat la flexibilitat i la demanava (i remunerava) als generadors. És a dir, quan es produeix un desequilibri a les xarxes per qualsevol raó, l’operador de la xarxa demana al generador que canviï el seu nivell de generació i li paga per aquest canvi, per haver-lo destorbat en la seva planificació. Per exemple, el 2023, es van generar 1.590 MEUR en serveis de flexibilitat a la xarxa elèctrica, monetitzant 12.605 GWh d’energia.

Quin és el gran canvi? Que ara el generador renovable no és capaç de canviar la generació. És a dir, no pot generar més del que li dona el sol i generar menys vol dir retallar renovables, que ja hem vist que no és una bona solució. Per tant, cal que des de la flexibilitat de la demanda s’ofereixi aquest servei de forma que puguem mantenir l’estabilitat de la xarxa mentre consumim el màxim possible d'energia renovable.

Però incorporar aquesta flexibilitat de la demanda al sistema ens genera un repte encara major. Hem d’entendre que necessitem aconseguir mitjançant moure consums un impacte a la xarxa equivalent per exemple al que faria una central de cicle combinat canviant el seu nivell de producció. Per això necessitem agrupar i gestionar de forma coordinada un gran grup de consumidors, per fer-ho es crea un nou agent al mercat, l’agregador de demanda.

L’agregador és un intermediari entre el grup de consumidors flexibles, els mercats energètics i les xarxes elèctriques. És l’encarregat de preveure quan podrà canviar el consum dels seus clients, és a dir quanta flexibilitat te disponible, oferir-la al sistema i en cas que sigui necessària gestionar-la perquè d’una forma segura i eficient, aquest consum canviï quan s’ha requerit.

Des de la visió del sistema, i donada la disrupció que representa absorbir la flexibilitat de multitud de recursos distribuïts, s’està restringint molt qui i com pot participar en aquests serveis. Però els països del nostre voltant ja estan demostrant que fins i tot, els consumidors domèstics poden participar de forma agregada als serveis de flexibilitat. Per exemple, a França, 200.000 clients domèstics estan ja participant amb la flexibilitat dels seus termòstats als mercats energètics i rebent a canvi els ingressos corresponents. Per tant, és un repte del qual no hem de tenir por, tecnològicament és possible, regulatòriament és possible i els nostres veïns francesos, anglesos, belgues i molts altres ja han demostrat que no suposa cap risc per al sistema ni per les xarxes.

L’agregador independent i les seves implicacions

Des de 2021, a Espanya existeix la figura de l’agregador, però només poden actuar com a tals les comercialitzadores d’energia. Per tant, si jo com a consumidora vull participar haig de dirigir-me a la meva comercialitzadora, la que em ven l’energia, i demanar si ofereixen aquest servei. En cas contrari, no puc participar en els mercats si no canvio de comercialitzadora.

El nou esborrany de Reglament General de Subministrament i Contractació posa les bases perquè això canviï com ja passa a la majora dels països europeus i com demana la Comissió Europea. L’entrada de l’agregador independent permetrà separar les activitats de comercialització d’energia i comercialització de la flexibilitat. De forma que podrem oferir la nostra flexibilitat com a consumidors a noves empreses que portaran una proposta de valor únicament per aquest canvi de consum. D’igual forma, les comercialitzadores podran seguir oferint aquest servei als seus clients i també als clients d’altres.

 Serà un canvi que ens afectarà a tots, però que obrirà el mercat a una competència engrescada a monetitzar la nostra flexibilitat i transformar el nostre sistema. Involucrar a la demanda accelerarà la transició energètica situant al ciutadà al centre del sistema energètic.

Bamboo Energy fa quatre anys que ofereix una solució per a gestionar de forma eficient, escalable i segura la flexibilitat de la demanda per agregadors independents i comercialitzadores.