Hauríem de recordar els objectius europeus de generar la nostra energia de manera neta i local, reduir el 55% els gasos contaminants el 2030 i arribar a la neutralitat el 2050. El repte és important, hem de passar d’un model centralitzat a un model més distribuït. Com ho fem?
Ens hem de “posar les piles” i aprofitar totes les oportunitats per estalviar i generar energia renovable. La més distribuïda és la solar, de la qual, s’ha calculat que es necessiten unes 30000 ha i a ser possible a prop de les zones de consum. Seria aconsellable començar pels polígons i zones urbanitzades, però potser no és suficient, i tampoc s’haurien de substituir les zones agrícoles per macro parcs solars. En aquest punt entra la proposta de l’agrovoltaisme: produir aliments i energia en el mateix terreny, garantint els cultius i generant un guany addicional en el territori.
El passat mes d’abril, en el marc del projecte Comenagro que han impulsat el Clúster de l’Energia Eficient de Catalunya i el Clúster Vitivinícola Català, es va organitzar amb l’INCAVI i alguns cellers, una visita a prop de Perpinyà per visitar diverses vinyes amb agrovoltaica. La Chambre d’Agriculture ens va fer un resum del seguiment que estan fent a la instal·lació amb panells dinàmics de SunAgri.
Amb l’actual crisi climàtica, molts cultius, entre ells la vinya, pateixen amb les onades de calor, excés d’insolació, manca d’aigua, esdeveniments extrems com són les pedregades o glaçades primaverals a part de danys per la fauna. Algunes vinyes estan provant de posar ombra sobre els ceps amb resultats positius per a les plantes i pels vins. En altres zones s’està generalitzant l’ús de xarxes antipedra, però en general és una inversió d’un cost massa elevat pels viticultors.
L’agrovoltaisme, la idea de produir energia alhora que protegim el cultiu és atractiva, però com totes les novetats podem dir que hi ha més dubtes que certeses:
- No sempre es millora el cultiu: Al sud de França amb 6 anys hi ha resultats molts variables segons varietats, a Itàlia es veu una disminució de producció. De moment a Alemanya encara tenen pocs anys d’experiència, a Espanya les instal·lacions a sobre la vinya són de petites dimensions i no permeten treure conclusions.
- És molt complicat vendre l’energia produïda. No hi ha una certesa dels preus a què es podrà vendre l’energia.
- La inversió és molt alta i l’amortització lenta.
- És molt complicat tenir permisos per a la instal·lació
- Hi ha opinions en contra relacionades amb l’impacte paisatgístic.
Les instal·lacions actuals sobre vinya tenen resultats diversos: Com efectes positius podem esmentar que protegeixen la vinya dels pics de calor, de les glaçades de primavera i fins a cert punt de les pedregades. També poden estalviar aigua pel fet de reduir l’evaporació i la transpiració de les plantes.
L’escalfament global ens porta cada vegada més cap a veremes anticipades, vins amb menys acidesa i més grau alcohòlic. L’ombra parcial dels panells fotovoltaics, siguin opacs o semitransparents, ajuda a mitigar fins a cert punt aquests efectes, prolongant la maduració, evitant les cremades per insolació al raïm i els vins resultants tendeixen a ser més àcids i de menys grau. Però aquests resultats s’han de confirmar en posteriors estudis, ja que també s’ha vist en alguns anys produccions inferiors a les referències segons la varietat. Cal, per tant, més recerca, experimentar amb diverses varietats, arribar a acords sobre el model de territori i buscar les àrees més adients a cada zona per aconseguir els objectius ambientals amb un consens.