12 Juny

En aquesta entrevista la directora de Transició Energètica de Grupo Trebol Energia, Laura Garcia, fa un repàs als principals àmbits d’activitat de la consultora, on destaca les actuacions fetes a empreses grans consumidores d’energia per ajudar-les a descarbonitzar-se. Garcia, però, també diu la seva sobre l’actualitat del sector energètic, com ara l’apagada elèctrica del passat 28 d’abril, la posada en marxa del sistema CAE o l’estat del desplegament de les energies renovables a Catalunya.

Treballeu amb més de 400 clients industrials i grans consumidors d’energia, ajudant-los a ser més eficients i a adaptar-se a la transició energètica.

La descarbonització és un vector clau per assolir els canvis de model energètic que la nostra societat necessita, i ha estat un dels principals motors que ha impulsat als estats europeus a legislar per garantir aquesta transformació.

En aquest context, la indústria juga un paper absolutament central. No només pel seu pes en el consum energètic i les emissions –representa gairebé una quarta part del consum final d’energia a Espanya–, sinó perquè la seva competitivitat futura dependrà directament de la seva capacitat d’assolir objectius en descarbonització. Els estàndards europeus són cada vegada més exigents, i estar alineat amb aquests requisits, adaptant processos productius en termes d’eficiència i emissions zero, és clau per continuar sent competitius en un mercat global.

Les xifres darrere dels objectius de descarbonització no deixen lloc a la improvisació...

Sí, tant el PNIEC 2023-2030 com el PROENCAT 2050 estableixen amb claredat que la indústria ha de reduir de manera substancial el seu consum i emissions: el pla estatal marca una reducció del 13,4% del consum final i un 42% menys d’emissions per al 2030, mentre que el pla català projecta una caiguda del 30% en el consum energètic industrial el 2050. Aquestes xifres evidencien que l’adaptació del sector industrial no és una opció: és una condició per al compliment dels objectius climàtics i per a la seva pròpia sostenibilitat econòmica.

A Grupo Trebol Energia també us avalen actuacions amb gran impacte en la millora de l’eficiència energètica de grans consumidors industrials.

Un dels casos més recents que hem liderat recentment és el d’un gran consumidor industrial amb processos tèrmics continus 24/7, on el repte principal era reduir consums en un entorn de molt alta demanda energètica.

Després d’una auditoria tècnica avançada, vam dissenyar i implementar la instal·lació d’un recuperador de calor adaptat als seus processos. La mesura no només va millorar l’eficiència energètica del sistema, sinó que també va permetre reutilitzar una part significativa de l’energia residual, reduint així el consum de combustible i les emissions associades.

L’impacte va ser extraordinari: gràcies al sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAEs), l’empresa va rebre un retorn econòmic tres vegades superior a la inversió inicial. Això demostra clarament com les actuacions ben dissenyades no només contribueixen a la sostenibilitat, sinó que generen també un retorn directe i quantificable per al client.

Els Certificats d’Estalvi Energètic ja s’han convertit en una eina fonamental per a la descarbonització del sector energètic. Quina valoració fas del sistema des de la seva posada en marxa?

Tot i que el sistema de Certificats d’Estalvi Energètic (CAE), aprovat pel Reial decret 36/2023, representa un gran avenç, la seva implementació està sent més lenta del que ens hagués agradat. És un mercat nou, i tots els agents que hi participem estem en fase d’aprenentatge. Els projectes amb mesures estandarditzades són relativament àgils de gestionar, però en actuacions singulars –molt habituals en entorns industrials– la complexitat tècnica i la traçabilitat de les dades dificulta o endarrereix la seva obtenció. Malgrat això, valorem molt positivament aquest nou mecanisme: aporta més traçabilitat i retorn econòmic directe que els antics ajuts del FNEE.

En qualsevol cas, també heu aconseguit dur a terme actuacions significatives en aquest àmbit fins ara.

Sí, tenim diversos projectes tramitats amb CAEs que exemplifiquen molt bé el seu potencial, especialment en entorns industrials amb operació 24/7. Els projectes amb més impacte econòmic són aquells que actuen sobre processos continus com compressors, sistemes de recuperació de calor o intercanviadors tèrmics. En aquests casos, el volum d’energia estalviada és molt alt, fet que es tradueix en una relació inversió-benefici extraordinàriament positiva.

En concret, hem impulsat actuacions on la monetització dels estalvis a través dels CAEs ha superat àmpliament la inversió inicial, permetent a les empreses recuperar costos en molt poc temps i consolidar millores estructurals en eficiència energètica.

Esteu especialitzats també en àmbits com els PPAs, la compra d’energia i altres estratègies de gestió energètica.

A Grupo Trèbol Energia assessorem una gran part dels nostres clients industrials en la contractació de PPAs i altres estratègies de compra d’energia, adaptades al seu perfil de risc i als seus objectius de sostenibilitat.

Els contractes PPA són una eina clau per garantir preus estables a mitjà i llarg termini, i han demostrat ser especialment útils per evitar l’impacte de l’alta volatilitat dels darrers anys, marcada per tensions geopolítiques i incertesa reguladora.

En funció de l’aversió al risc de cada client, hem estructurat PPAs de diferent tipologia: des d’acords amb origen 100% renovable vinculats a projectes nous, fins a contractes de subministrament amb indexacions híbrides que combinen energia verda amb opcions de cobertura financera. Aquesta diversificació d’estratègies ens ha permès maximitzar l’estalvi, reduir l’exposició al mercat i aportar certesa pressupostària, especialment en sectors intensius en energia on l’eficiència econòmica és clau per a la competitivitat.

Quin estalvi han pogut generar de mitjana a través d’aquests contractes?

Tots els nostres clients que han adoptat una estratègia planificada en el subministrament d’energia han obtingut estalvis molt significatius, especialment en els darrers anys marcats per l’alta volatilitat dels preus.

Un exemple molt clar és el cas dels clients amb contractes PPA formalitzats a preus de l’ordre de 40 €/MWh, que han pogut mantenir aquests valors estables en períodes on el mercat arribava fàcilment als 100-200 €/MWh. Aquesta diferència no només s’ha traduït en estalvis econòmics molt elevats, sinó que en molts casos ha estat clau per garantir la viabilitat del negoci, especialment en sectors industrials intensius en consum energètic.

Estem parlant d’estalvis acumulats de milions d’euros, però més enllà de la xifra, cal destacar el valor estratègic d’haver pogut assegurar preus, protegir marges i continuar competint en un context extraordinàriament complex. Estem parlant d’estalvis acumulats de milions d’euros, però més enllà de la xifra, cal destacar el valor estratègic d’haver pogut assegurar preus, protegir marges i continuar competint en un context extraordinàriament complex.

L’eficiència és clau, però també ho és disposar d’energia competitiva. Creus que la reindustrialització de Catalunya ha d’anar de la mà de les energies renovables?

Sí, la reindustrialització de Catalunya ha d’anar acompanyada de les energies renovables, però també de l’emmagatzematge i de l’aprofitament de la flexibilitat de la demanda. No podem imaginar una nova indústria sense energia neta, assequible i intel·ligent. Els PPAs, l’autoconsum i els sistemes de gestió avançada permeten estabilitat de preus i reducció d’emissions. La descarbonització i la digitalització seran els dos grans eixos de la nova indústria europea, i Catalunya ha de posicionar-se liderant aquest model energètic integrat, resilient i competitiu.

Quines mesures consideres imprescindibles per accelerar el desplegament de renovables al territori?

El desplegament de renovables al territori està avançant a bon ritme, però perquè aquest creixement sigui sostenible i eficient cal acompanyar-lo amb dues mesures imprescindibles: l’emmagatzematge i la flexibilitat de la demanda.

Sense aquestes dues peces, el sistema no podrà equilibrar correctament la generació i el consum, especialment amb fonts com la solar i l’eòlica, que són variables. Cal impulsar sistemes de bateries, gestió intel·ligent en la indústria i mecanismes de resposta a la demanda. A més, és fonamental agilitzar la tramitació administrativa i millorar la planificació territorial, assegurant que les renovables s’integrin de manera ordenada, consensuada i amb retorn positiu per al territori.

Per absorbir tota aquesta energia renovable, cal una xarxa elèctrica robusta. Està el sistema actual a l’altura? Quins canvis caldria fer-hi?

Per absorbir tota l’energia renovable que es preveu generar, és fonamental disposar d’una xarxa elèctrica més moderna, flexible i digitalitzada. El model de xarxa actual es va concebre per a una generació centralitzada, però la transició energètica ens porta cap a un sistema distribuït, bidireccional i molt més dinàmic.

És necessari reforçar la planificació i inversió en xarxa, agilitzar les connexions, incorporar tecnologies d’automatització i dotar el sistema de capacitat per gestionar emmagatzematge, autoconsum i flexibilitat de la demanda. En definitiva, una transició renovable eficient només serà possible amb una xarxa oberta, intel·ligent i preparada per a un nou escenari energètic descentralitzat.

Fa uns anys es donava per fet que la xarxa podia absorbir l’energia renovable prevista. Què ha fallat per no haver-se actualitzat prou, digitalitzat i fet més resilient?

El que ha fallat és que la transformació de la xarxa elèctrica no ha anat al mateix ritme que l’impuls de les energies renovables. El sistema estava dissenyat per una generació centralitzada, i adaptar-lo a un model distribuït i bidireccional requereix planificació, inversions sostingudes i una actualització tecnològica profunda. També hi ha hagut una manca d’agilitat en els processos administratius i en la coordinació entre agents implicats. Tot això ha provocat un desajust entre la velocitat amb què es desenvolupen projectes renovables i la capacitat real de la xarxa per absorbir-los.

Això vol dir que ens haurem d’anar acostumant a les anomenades “restriccions tècniques”...

Les Restriccions Tècniques (RRTT) no són un fenomen nou; són una eina de Red Eléctrica (REE) per garantir l’equilibri entre generació i demanda quan hi ha limitacions a la xarxa. Tradicionalment, tenien un cost d’uns 5 €/MWh, però recentment han arribat a superar els 30 €/MWh, com s’ha vist després del tall elèctric del 28 d’abril, on també els SSCC van arribar fins als 35 €/MWh.

Han arribat per quedar-se? Probablement sí, però no en aquests nivells. És raonable esperar que segueixin existint com a mecanisme operatiu estructural, però el seu pes i cost haurien de reduir-se a mesura que es reforci la xarxa, s’implantin sistemes d’emmagatzematge i es despleguin estratègies de flexibilitat.

Com a experta en consultoria energètica, què és el que més et crida l’atenció de tot aquest escenari?

Del moment actual, el que més em crida l’atenció és la velocitat i profunditat del canvi. Vivim una transformació energètica accelerada, que afecta estructuralment el funcionament del mercat. Episodis com l'apagada del 28 d’abril ens recorden que cal analitzar amb criteri tècnic les causes reals del que passa al sistema. Només amb una visió rigorosa i anticipativa podrem orientar bé les inversions i definir estratègies energètiques sòlides a mitjà i llarg termini. Estem en un moment de gran oportunitat, però també de màxima responsabilitat tècnica i estratègica.

Quan parlem de transició energètica, també ho fem d’empoderament de la ciutadania. Creus que el procés actual està prou democratitzat? 

Encara no. S’han fet avenços importants amb l’autoconsum i les comunitats energètiques, però el procés continua sent massa tècnic, complex i poc accessible per a la ciutadania en general.

I com ho fem?

Simplificar la tramitació, fomentar la formació energètica i crear incentius clars per a la participació col·lectiva. També és clau empoderar l’administració local perquè pugui liderar projectes de proximitat amb impacte directe en el territori.

Respecte del que comentàvem ara, quin paper han de tenir les comunitats energètiques?

Les comunitats energètiques han de jugar un paper clau en la democratització de l’energia, el desenvolupament local i la generació distribuïda. A Grupo Trèbol Energia seguim molt de prop aquesta figura des de l’aprovació del Reial decret llei 23/2020, i hem participat en la creació de diverses iniciatives. Ara bé, cal ser realistes: avui encara no tenen un reglament propi i operen sota la normativa d’autoconsum fotovoltaic, cosa que limita molt el seu desplegament efectiu. Per això, actualment tenim el tema en pausa, a l’espera del desplegament normatiu complet que els permeti actuar com a veritables agents de mercat.

Com veus l’estat de la transició energètica a Catalunya d’aquí a cinc anys?

D’aquí a cinc anys, Catalunya haurà avançat clarament en renovables, electrificació i eficiència, però el repte serà la velocitat en la que es faci. L’èxit dependrà de la capacitat d’agilitzar tràmits, desplegar xarxa, fomentar l’emmagatzematge i coordinar millor entre administracions, empreses i territori. Si es prenen decisions valentes ara, Catalunya pot liderar una transició energètica basada en competitivitat, sostenibilitat i sobirania energètica.